Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Cruïlles i de Mallorca, Gilabert (VI) de

6 Respostes

(Catalunya, vers 1306 – 1395)

Almirall. Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur; fill i hereu (1348) de Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís  (Catalunya, segle XIII – 1348)  Governador de València (1329), com el seu pare Bernat de Peratallada. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca.

Gilabert (VI) fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III el Benigne (1329), prengué part en la campanya del Rosselló (1345) i fou alcaid de Morvedre (1348). Participà en l’expedició de Sardenya (1354).

El 1355 acompanyà el rei Pere III el Cerimoniós a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà. En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella.

El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller. El 1374 hom el nomenà capità general de l’illa en morir Berenguer Carròs.

Capità general de la mar el 1377, portà a terme la gesta de Porto Pisano, on foren cremades les galeres de Joan Galeazzo Visconti (1378). Més tard (1382) fou un dels qui portaren a Catalunya la reina Maria I de Sicília.

Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya el 1384, defensà el país contra el comte d’Empúries, però fou després destituït per Joan I el Caçador (1387). Reconciliat amb el rei i reposat en la governació del Rosselló, defensà el comtat contra la invasió dels Armanyac (1392).

El 1369 adquirí la baronia de Rupit i fou també senyor de Creixenturri pel seu matrimoni (vers 1360) amb Elvira de Puigpardines (morta el 1395), però el 1381 vengué aquest domini a l’abat de Sant Joan de les Abadesses. El 1370 el rei li concedí una fira de 15 dies per a la seva vila de Peratallada.

El 1395 hom li confià el comandament de l’expedició de Sardenya,

En morir, ja molt vell, deixà un fill, Jofre Gilabert (I), menor d’edat, la paternitat del qual fou discutida pels Cruïlles de la línia de Calonge, que pretengueren el patrimoni del difunt i pledejaren, en va, davant el rei. Durant el plet el rei retingué les baronies.

Cruïlles, Jofre Gilabert de

3 Respostes

(Peratallada ?, Baix Empordà, vers 1282 – Algesires, Andalusia, febrer 1339)

Almirall. Segon fill de l’almirall Bernat de Peratallada.

El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d’unes galeres i li fou donada la tinença del castell d’Esglésies. El 1328 comandà l’estol català que col·laborà amb el castellà de l’almirall Alfonso Tenorio a l’estret de Gibraltar contra els marroquins. Fou lloctinent de procurador de València (1329-31).

Actuà reiteradament com a ambaixador d’Alfons III el Benigne a Castella, i el 1337 fou almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins; desembarcà tot seguit a Algesires, on fou ferit de mort (1339).

El seu cadàver fou soterrat, en un bell sarcòfag, al convent de framenors de Girona.

Costumes de la Mar

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Col·lecció d’usos i costums de dret marítim, redactada per autor desconegut.

Recull d’usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània.

Serví de base per a la formació del Llibre del Consolat de Mar.

Cortada, Ramon de

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, segle XIII – Catalunya, 1291)

Vice-almirall de l’esquadra catalana.

Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicòtera, a Calàbria (1282).

Prengué part en la conquesta de Sicília.

llibre del Consolat de Mar

Consolat de Mar, llibre del

11 Respostes

(Barcelona, segle XIV – )

Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, d’autor anònim i privat, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d’un procés jurídic que s’havia obert amb els Usatges (1056-68).

Entre els textos inclosos, n’hi ha de caràcter substantiu i de caràcter processal, i entre els primers, excel·leixen els Costumes de la mar (segle XIII).

Redactada en català, esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi, essent traduït, ja en el segle XVI, a la majoria de llengües europees.

Consolat de Mar, el -Barcelona-

7 Respostes

(Barcelona, segle XIII – 1829)

Institució que regulava els afers marítims i de comerç.

Als Països Catalans, el primer conegut és el de Barcelona (segle XIII), que serví de model per a la formació dels de València i Palma de Mallorca. A partir de la segona meitat del segle XIV començà l’expansió dels Consolats de Mar per terres de la Corona Catalano-aragonesa amb la creació dels de Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols.

Abolits tots llevat dels de Barcelona i Mallorca per Felip V de Borbó, posteriorment en ressorgiren alguns com els de València (1762), si bé desaparegueren definitivament el 1829 amb la promulgació del codi de comerç espanyol.

Posteriorment l’edifici de Barcelona fou la seu de la Junta de Comerç i actualment ho és de la Llotja de Barcelona.

Codeny

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Marí. Serví a les forces navals de Felip III. Manava una divisió de dotze galeres a la guerra de Portugal.

En 1597-98, arran de la invasió francesa del Rosselló, el mateix rei el nomenà cap de les sis galeres que havien de protegir les operacions i els proveïments de la campanya.

Coca de Mataró, la

1 Resposta

(Rotterdam, Holanda)

Model reduït de nau medieval catalana que es conserva al museu marítim Prins Hendrik de Rotterdam.

És un ex-vot, construït a mitjan segle XV, en molt bon estat de conservació; ha estat considerada procedent de l’ermita de Sant Simó de Mataró, i fou adquirida vers el 1920 a l’antiquari Julius Böhler, de Munic.

Fa 123 cm d’eslora. És una peça única al món, la més antiga de les conservades, a part les trobades a les tombes egípcies faraòniques.

Centre d’Estudis del Mar

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 1983 – )

(CEM)  Entitat científica i pedagògica pública.

Dependent del Servei del Medi Ambient de la diputació de Barcelona, que té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics.

Ha patrocinat la publicació de diferents obres.

Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines

3 Respostes

(Barcelona, 26 abril 1954 – )

(CRIS)  Club esportiu. Dedicat a l’escafandrisme, el salvament i recuperacions submarines, i altres activitats subaquàtiques.

Disposa de local propi, biblioteca especialitzada, una cambra hiperbàrica multiplaça, i piscina i instal·lacions complementàries per a l’ensinistrament dels submarinistes.

L’any 1984 creà una escola per a submarinistes professionals, l’única a Catalunya.

En fou el fundador i primer president Climent Vidal.

L’any 1986 estava integrat per 1.600 socis.