(Catalunya, 1398)
Dos aplecs de narracions en vers, l’un de la darreria del segle XIV i l’altre del 1398.
Ambdós llibres són sàtires contra els mariners, i tenen valor pel llenguatge que empren i per la narració de costums.
(Catalunya, 1398)
Dos aplecs de narracions en vers, l’un de la darreria del segle XIV i l’altre del 1398.
Ambdós llibres són sàtires contra els mariners, i tenen valor pel llenguatge que empren i per la narració de costums.
(Maó, Menorca, 8 agost 1796 – Barcelona, 22 octubre 1851)
Marí. Format en la marina anglesa, en la qual lluità contra Napoléo, ingressà després a la marina espanyola.
Participà en les guerres d’independència sud-americanes. Comandà els guardacostes de Catalunya i Gibraltar (1825-32).
Participà en el bàndol lliberal a la primera guerra carlina. Fou ascendit a brigadier el 1846 i nomenat comandant de marina de València (1846-50).
(Igualada, Anoia, 1823 – Barcelona, 1879)
Industrial. Creador de la companyia naviliera Jover i Serra, fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio (1865) i del Banc de Barcelona (1873), posà capital per a la fundació del Banc Hispano-Colonial (1876), fou diputat a corts per Igualada i muntà la paperera La Gelidense a Gelida.
Fou el pare de Joaquim Jover i Costas, que el succeí.
(Barcelona, 1929 – 1939)
Entitat. Creada per a l’ensenyament de les ciències de la navegació, en substitució de l’Escola de Nàutica.
Es dissolgué durant la guerra civil, però el seu edifici, situat al pla de Palau, fou ocupat per l’Escuela Oficial de Náutica, que encara funciona.
(Catalunya, 1859 – 1864)
Nom donat als dos submarins construïts per Narcís Monturiol.
El primer (1859) encara era propulsat manualment, mentre que el segon (1864), que ja va merèixer la consideració de primer submarí mogut per un motor, era dotat d’atmòsfera artificial, però, per falta de suport financer, no arribà a navegar, i fou confiscat i venut com a ferralla (1876).
(Mataró, Maresme, 11 desembre 1826 – Palma de Mallorca, 8 gener 1889)
Compositor i metge. Era pilot de la marina mercant.
Escriví música religiosa, en la qual destaca una Missa, estrenada a Mataró (1852); música per a l’escena, seguint models italians.
La seva òpera Arnaldo d’Erill s’estrenà al Liceu de Barcelona el 1859.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, vers 1535 – Lepant, Mediterrània, 1571)
Capità de vaixell. Participà en la batalla de Lepant contra els turcs.
El seu vaixell “Santiago” lluità a l’ala esquerra de l’esquadra cristiana, sota les ordres d’Agostino Barbarigo. Morí en el combat.
(Tarragona, 1977)
Vaixell oceanogràfic. Construït per l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona. Actualment està gestionat per l’Institut de Ciències del Mar.
Porta el nom del científic especialitzat en biologia marina, Francisco García del Cid Arias.
Disposa d’un laboratori i diferent instrumentació científica. Té una capacitat per a 12 científics i tècnics.
(Catalunya, 1539 – Mèxic, 1591)
Navegant. Anà a Amèrica i al Japó. En 1582, l’arquebisbe i virrei de Mèxic, P. Moya, li encarregà de trobar un bon port a la costa del Pacífic per a les naus provinents de les Índies Occidentals. Amb dues fragates salpà d’Acapulco amb aquest objecte.
Fent un estudi dels corrents oceànics, arribà a Manila, d’on passà a Macao. De tornada abordà, el 14 de juliol de 1548, el magnífic port natural on s’alça avui la ciutat de San Francisco. Féu algunes altres exploracions per Califòrnia.
Deixà un manuscrit dels seus viatges, trobat a Gos per l’holandès J. H. van Linschten, que el publicà traduït i fent costat a una obra pròpia, en un llibre imprès a Amsterdam en 1596. Fou traduït a l’anglès en 1598 i al francès en 1610.
(Barcelona, 1885 – 1965)
Consignatari de vaixells. Germà de Josep i d’Emili.
President de l’Associació de Consignataris de Barcelona (1928-32 i 1945-60) i vicepresident de la Cambra de Comerç i Navegació (1954-57) i de la Junta d’Obres del Port de Barcelona (1946-47).
Fou el fundador de la Mútua d’Accidents Portuaris.