Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).

Montañès i Criquillion, Carles Emili

(Barcelona, 18 novembre 1877 – Madrid, 14 gener 1974)

Enginyer. Projectà l’embassament d’aigües als Pirineus per tal de crear energia hidroelèctrica i, juntament amb F. S. Pearson, fundà la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited (1911). Modernitzà línies secundàries de ferrocarrils i creà els Ferrocarrils de Catalunya (1912).

El 1919 fou governador civil de Barcelona, però hagué de dimitir en rebrotar la vaga de la Canadenca. Durant la guerra civil de 1936-39 residí a la zona de govern de Burgos.

Publicà obres com Sugerencias (1937), Petróleo en España (1937) i Resolución para España del problema de los carburantes… (1939).

Molins i Lemaur, Wenceslau de

(Martorell, Baix Llobregat, 25 setembre 1843 – Los Molinos, Madrid, 14 agost 1928)

Militar. Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona (1869) i Gràcia (1870).

Lluità contra els carlins a Navarra (1873-75); passà a Cuba (1876-78) i el 1891 ascendí a general de brigada.

El 1893 fou ferit a Barcelona en l’atemptat contra Martínez Campos. Lluità novament a Cuba (1896-97).

Ascendit a tinent general (1910), fou capità general de les Canàries (1911-12), de Mallorca (1912-14) i de València (1914-15).

Molins i Lemaur, Emili de

(Maó, Menorca, 3 febrer 1824 – Madrid, 27 març 1889)

Militar i arqueòleg. Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància (1842), i en retre’s la Ciutadella hagué de fugir a França. El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament.

Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa. El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins.

Passà a Manila, on fundà un “Boletín Militar”, i en 1883-84 fou capità general de les Filipines.

Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando (1856).

Molinari i Galceran, Joan

(Barcelona, 1887 – Madrid, 13 novembre 1967)

Pedagog musical. Estudià amb Enric Granados i després àmplia coneixements a París i a Ginebra.

Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari, on formà nombrosos pianistes.

Publicà mètodes i obres teòriques dedicades a l’estudi del piano i inventà un aparell per millorar la disposició de les mans i l’articulació dels dits.

Moles i Ormella, Enric

(Gràcia, Barcelona, 26 juliol 1883 – Madrid, 30 març 1953)

Químic. Germà de Joan. Estudià farmàcia a Barcelona i amplià els estudis a Alemanya (1908-10).

Professor de la Universidad de Madrid (1915-17) i de la de Ginebra, on va doctorar-se en ciències físiques (1916).

El 1920 va doctorar-se en ciències químiques a Madrid, i el 1931 hi esdevingué cap de secció de l’Institut Nacional de Física i Química.

Participà en la comissió internacional per a l’estudi dels pesos atòmics.

Mogas i Fontcuberta, Maria Anna

(Corró d’Avall, Vallès Oriental, 13 gener 1827 – Fuencarral, Madrid, 3 juliol 1886)

Religiosa fundadora de les terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Diví Pastor, dites vulgarment de la Divina Pastora.

El 1850 entrà, a Ripoll, a l’institut tot just fundat de terciàries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora; però l’abandonà, el 1872, per fundar el seu.

Passà la resta de la seva vida a Madrid i a Fuencarral, estenent el seu institut.

El 1949 fou iniciat, a Madrid, el procés diocesà per a la seva beatificació, que el 1963 passà a Roma.

Misón, Lluís

(Mataró, Maresme, 26 agost 1727 – Madrid, 13 febrer 1766)

Compositor i flautista. El 1756 fou nomenat mestre de capella de la Capella Reial de Madrid, on ingressà el 1748 com a flautista.

Actuà al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese (1764).

Fou l’impulsor de la tonadilla escènica i l’estructurà en forma ternària, les més populars de les quals foren Una mesonera y un arriero (1757) i Los ciegos (1758).

Escriví diversos sainets i sarsueles.

Mir i Llussà, Josep

(Solsona, Solsonès, 1701/04 – Madrid, 1764)

Compositor. Fou mestre de capella del convent de les agustines de Madrid.

És autor d’una extensa producció de música sacra, que es conserva a l’arxiu de l’Escorial.

Minuart i Parets, Joan

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 10 juny 1693 – Madrid, 1768)

Botànic i farmacèutic. S’establí com a apotecari, successivament a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona.

En 1739 publicà els seus treballs Sobre la cerviana i Sobre el Cotyledon Hispanica. L’any següent fou nomenat farmacèutic major de l’exèrcit espanyol expedicionari a Menorca.

A partir del 1748 residí a Madrid, on fou farmacèutic major de dos hospitals i posteriorment, en 1755, professor del Jardín Botánico.

Recollí un herbari extensíssim, que resultà destruït en gran part per un incendi.

Es relacionà amb Linneu. El seu nom serví per a designar una família de plantes.