Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Boix, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Gravador de l’escola barcelonina. Treballà amb els germans Tremulles. Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic.

Autor de Sant Francesc de Paula (1757), Santa Tecla (1766), Sant Miquel dels Sants (1779).

Probablement fou el pare d’Esteve Boix i Viscompta  (Barcelona, 1774 – Madrid, 1829)  Gravador. Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor (1800) i la Verge amb l’infant Jesús (1806).

Benavent i Rocamora, Enric

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1837 – Madrid, 1901)

Pedagog i escriptor. Des del 1865 residí a Madrid, on es dedicà a l’ensenyament.

És autor de diverses obres didàctiques i d’una novel·la en castellà.

Bauzà Ravena, Felipe

Deixa un comentari

(Madrid, 1801 – 1875)

Enginyer de mines i geòleg. Fou inspector de mines a Riotinto, a Madrid i a Barcelona.

Publicà Bosquejo geológico del distrito de Barcelona, amb un apèndix relatiu a tot el Principat.

Del 1864 al 1873 presidí la comissió que féu el mapa ecològic de l’estat espanyol.

Barraquer i Rovira, Joaquim

1 Resposta

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 8 desembre 1834 – Madrid, 4 març 1906)

Militar i geodesista. Germà de Carles. Col·laborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent.

Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional.

Barraquer i Rovira, Carles

1 Resposta

(Girona, 3 gener 1833 – Madrid, 1902)

General d’enginyers. Germà de Joaquim. Des 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i lluità en la Tercera Guerra Carlina el 1873-75.

El 1895 dirigí la ràpida fortificació de l’Havana. Tornà a la península el 1897 i als seus darrers anys dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico.

Bargés i Pombo, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 juliol 1842 – Madrid, 17 setembre 1906)

Militar. Participà en les guerres d’Àfrica i en les carlines, el 1887 ascendí a tinent general.

Fou capità general de Granada (1891) i de Catalunya (1901-02), on reprimí la vaga general del febrer de 1902.

Avilés e Iturbide, José de

1 Resposta

(Sevilla, Andalusia, 1683 – Madrid, 1767)

Militar i heraldista. Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V de Borbó a Catalunya. El 1761 li fou concedit el títol de marquès d’Avilés.

És autor d’un important tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón (Barcelona, 1725).

Fou el pare de José Miguel i de Gabriel de Avilés y del Fierro.

Asènsio d’Alcàntara, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)

Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.

A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.

Arniches i Barrera, Carles

5 Respostes

(Alacant, 11 octubre 1866 – Madrid, 16 abril 1943)

Comediògraf. A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme col·laborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia”.

Després residí a Madrid, on s’inicià en la sarsuela col·laborant amb alguns importants sainetistes.

Obres: Genio y figura (1910), El amigo Melquíades (1914), La casa de Quirós (1915), La señorita de Trévelez (1916), La venganza de la Petra (1917), Los caciques (1919), Es mi hombre (1921), Angela Maria (1924), Los milagros del jornal (1924), El señor Pepe el Templao o la mancha de la mora (1925), El señor Adrián el primo (1928), La condesa está triste (1930), etc.

Algueró i Piñana, Rafael

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, vers 1840 – Madrid ?, 1937)

Escultor. Deixeble de Jeroni Miquel Sunyol.

Residí a Madrid des del 1870.

Destacà com a tallista.