(Tona, Osona, 1853 – Solsona, Solsonès, 1918)
Religiós marià. És autor de dues obres piadoses en castellà.
Font i Molas, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Solsona (bio)
Alenyà, Pau
(Solsona, Solsonès, segle XVII)
Pintor i daurador. El 1639 contractà l’obra de pintar i daurar el retaule major del convent del Carme, a Manresa.
Manter i Coma, Pere
(Solsona, Solsonès, segle XVI – Catalunya, 1578)
Frare dominicà. Fou provincial de l’orde i professor a Tarragona. Assistí al Concili de Trento. Més tard fou nomenat bisbe d’Elna.
És autor d’obres religioses.
Costa i Bofarull, Domènec
(Solsona, Solsonès, 1749 – Castellnou de Seana, Pla d’Urgell, 1806)
Eclesiàstic i erudit. Escriví algunes obres religioses, així com una història de Catalunya, treballs que restaren inèdits.
El 1959 foren editades les seves Memorias de la ciudad de Solsona y de su iglesia.
Boix i Soler, Tomàs
(Solsona, Solsonès, 13 desembre 1886 – 21 agost 1951)
Pintor. Obtingué diversos premis.
De formació autodidacta, fou tanmateix influït per una temporada de treball al costat de Joaquim Mir, el 1931.
Postius i Sala, Joan
(Berga, Berguedà, 8 juliol 1876 – Solsona, Solsonès, 23 agost 1952)
Missioner claretià. Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot. Es doctorà en ambdós drets a Roma.
El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf.
Conseller (1922) i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Col·legi Internacional de Roma; el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana.
Publicà El Código Canónico… aplicado a España (1918) i obres de tema religiós.
Mir i Llussà, Josep
(Solsona, Solsonès, 1701/04 – Madrid, 1764)
Compositor. Fou mestre de capella del convent de les agustines de Madrid.
És autor d’una extensa producció de música sacra, que es conserva a l’arxiu de l’Escorial.
Llorens i Solé, Antoni
(Solsona, Solsonès, 13 setembre 1904 – 3 agost 1988)
Eclesiàstic. Canonge de Solsona, historiador i conservador del Museu Diocesà.
Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta (1951) i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona (1966) i d’altres articles i treballs.
Llobera i Garró, Joan de
(Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 2 setembre 1454)
Mercader. Germà de Bartomeu i fill de Joan de Llobera, del qual fou declarat hereu universal dels seus béns.
Adquirí el castell de Vallferosa, i donà suport a diverses operacions financeres i comercials de la Generalitat. Fou membre del govern municipal com a representant de la Biga, i també cònsol dels catalans a Nàpols.
Fou arrendatari del dret de marques entre la corona de Catalunya-Aragó i França, així com dels drets de la bolla de plom i de cera per part de la Generalitat de Catalunya al comtat de Prades.
Llobera, Joan de
(Solsona, Solsonès, vers 1370 – Barcelona, 1446)
Mercader. Fill d’una família de mercaders, s’establí abans del 1405 a Barcelona, d’on adquirí la ciutadania.
Amb un altre soci capitalista, Joan de Junyent, i amb el draper Pere Cirera, ja abans del 1400 hi havien constituït una companyia drapera. A través d’una xarxa de factors es dedicaven a la importació i distribució de teixits anglesos, flamencs i toscans.
Vers el 1414, constituí també una altra companyia drapera i es dedicà al comerç del blat i el sucre.
Fou cònsol de mar (1434) i membre del Consell de Cent (1433, 1436-38).
Fou el pare de Joan i de Bartomeu de Llobera i Garró.
Dades dels Països Catalans 