(Martorell, Baix Llobregat, 1725 – Barcelona, 1785)
Frare caputxí. Fou definidor general de l’orde (1768-75) i ministre provincial (1770-75).
És autor d’un Liber sacrae theologicae i d’unes Cartes pastorals.
Gregori Codina (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679) Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.
Joan Codina (Barcelona, 1823 – segle XIX) Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.
Joan Francesc Codina (Barcelona, segle XVII) Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.
(Martorell, Baix Llobregat, segle XIV – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1437)
Pintor i escultor. Està documentat des del 1404, en ocasió de ser-li concedit el títol de ciutadà de Barcelona.
Treballà en nombroses obres de caràcter religiós, sobretot a Manresa.
(Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1920 – Martorell, Baix Llobregat, 14 agost 2012)
Escriptor i pintor. És autor de Ciutat creada (1951), sobre Girona, i d’algunes narracions curtes.
La seva pintura és d’un figurativisme constructiu i estilitzat.
(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)
Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.
Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.
Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.
Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.
(Martorell, Baix Llobregat, 25 setembre 1843 – Los Molinos, Madrid, 14 agost 1928)
Militar. Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona (1869) i Gràcia (1870).
Lluità contra els carlins a Navarra (1873-75); passà a Cuba (1876-78) i el 1891 ascendí a general de brigada.
El 1893 fou ferit a Barcelona en l’atemptat contra Martínez Campos. Lluità novament a Cuba (1896-97).
Ascendit a tinent general (1910), fou capità general de les Canàries (1911-12), de Mallorca (1912-14) i de València (1914-15).
(Castellbisbal, Vallès Occidental, 1830 – Martorell, Baix Llobregat, 10 agost 1866)
“el Noi de les Barraquetes“ Guerriller. Germà de Joan “el Xic de les Barraquetes”.
Participà en la guerra dels Matiners, durant la qual fou condemnat a mort i fugí a França.
Retornà poc abans de la revolta del 1854 i s’oposà, a Gràcia, al cop d’estat d’O’Donnell (1856). Fou detingut i empresonat el 1857.
Participà en la conspiració del 1866 i fou detingut pocs dies després.
Fou mort pels mossos d’esquadra.
(Martorell, Baix Llobregat, 1834 – 18 gener 1909)
“el Xic de les Barraquetes“ Revolucionari i republicà.
L’assassinat del seu germà Vicenç “el Noi de les Barraquetes“, decidí la seva dedicació a la política.
Fou un dels homes d’acció del partit republicà, i el 1873 comanda un batalló en la lluita contra els carlins.
Arran del cop d’estat de Manuel Pavía, s’aixecà a favor de la República a Sarrià (Barcelona), al capdavant de vuit-cents homes, però al cap de dos dies fou vençut (1874).
(Martorell, Baix Llobregat, 24 juny 1910 – Dreux, França, 13 gener 1981)
(Antoni Garcia i Lamolla) Pintor i dibuixant. Format a la ciutat de Lleida.
Abans de la guerra civil exposà individualment a diverses ciutats espanyoles. El 1936 participà a l’exposició d’artistes ibèrics, de París, i a l’exhibició de l’ADLAN, a Barcelona.
Després de la guerra marxà a França.
(Martorell, Baix Llobregat, 1913 – 7 febrer 2001)
Cronista de la seva vila natal, d’on fou conservador del Museu Municipal Vicenç Ros (1945) i director del museu anomenat L’Enrajolada (1967).
Ha publicat Resumen histórico de Martorell (1945), Anecdotologi de Francesc Pujols (1953), El invicto conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la guerra de la Independencia (1961), Retaule històric de Molins de Rei (1953), etc.
Dades dels Països Catalans 