Arxiu d'etiquetes: Martorell (bio)

Codina -varis bio-

Gregori Codina  (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679)  Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.

Joan Codina  (Barcelona, 1823 – segle XIX)  Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.

Joan Francesc Codina  (Barcelona, segle XVII)  Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.

Bertran, Berenguer -pintor-

(Martorell, Baix Llobregat, segle XIV – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1437)

Pintor i escultor. Està documentat des del 1404, en ocasió de ser-li concedit el títol de ciutadà de Barcelona.

Treballà en nombroses obres de caràcter religiós, sobretot a Manresa.

Bech i Sudrià, Pere

(Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1920 – Martorell, Baix Llobregat, 14 agost 2012)

Escriptor i pintor. És autor de Ciutat creada (1951), sobre Girona, i d’algunes narracions curtes.

La seva pintura és d’un figurativisme constructiu i estilitzat.

Santacana i Romeu, Francesc

(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)

Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.

Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.

Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.

Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.

Lamolla, Antoni G.

(Martorell, Baix Llobregat, 24 juny 1910 – Dreux, França, 13 gener 1981)

(Antoni Garcia i Lamolla)  Pintor i dibuixant. Format a la ciutat de Lleida.

Abans de la guerra civil exposà individualment a diverses ciutats espanyoles. El 1936 participà a l’exposició d’artistes ibèrics, de París, i a l’exhibició de l’ADLAN, a Barcelona.

Després de la guerra marxà a França.

Clopas i Batlle, Isidre

(Martorell, Baix Llobregat, 1913 – 7 febrer 2001)

Cronista de la seva vila natal, d’on fou conservador del Museu Municipal Vicenç Ros (1945) i director del museu anomenat L’Enrajolada (1967).

Ha publicat Resumen histórico de Martorell (1945), Anecdotologi de Francesc Pujols (1953), El invicto conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la guerra de la Independencia (1961), Retaule històric de Molins de Rei (1953), etc.

Cererols i Fornells, Joan

(Martorell, Baix Llobregat, 9 setembre 1618 – Montserrat, Bages, 27 agost 1680)

Compositor. Monjo de Montserrat (1636), fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella.

Escriví música polifònica religiosa i és el representant més destacat de l’escola de Montserrat.

Capellades, Josep

(Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1 gener 1688)

Escriptor i monjo de Montserrat.

Escriví, entre altres llibres, tres volums d’addicions a l’obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae (1570). Només se n’ha conservat, però, l’Onomatologia Beatae Virginis Mariae, inèdita, en la qual recollí 7.640 epitets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics.

Buxeres i Abat, Josep Antoni

(Martorell, Baix Llobregat, 1820 – Barcelona, 1884)

Jurista i escriptor. Fill d’Antoni Buxeres i Rosés.

Assessor del Reial Patrimoni des del 1849, s’especialitzà en qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i fou un assenyalat defensor del dret foral català (col·laboracions a “El Paladín” (1875), “La Veu de Montserrat” i al “Diario de Barcelona”).

Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme. Fou inspirador del missatge de protesta contra la supressió dels furs del Baís Basc (1876).

Publicà Exposició que adressa a les Corts… en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial (1882) i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero (1871).

Bosch i Julià, Miquel

(Martorell, Baix Llobregat, 13 abril 1818 – Madrid, 1 març 1879)

Enginyer i metge. Ocupà a Barcelona la càtedra d’agricultura, ciència que conreà amb singular competència en diversos escrits i assenyalades realitzacions.