Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Minguet i Irol, Pau

(Barcelona, vers 1715 – Madrid, 1801)

Tractadista musical, gravador i impressor. De formació autodidàctica.

Publicà, entre d’altres, les següents obres sobre música instrumental i danses: Reglas y advertencias que enseñan… el modo de tañer… la guitarra (1754), que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos… editat en fascicles.

També escriví Reglas… Para acompañar sobre la parte con la guitarra… (1753), Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas (1757) i Arte de danzar a la francesa (1758), així com almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa (1744), que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins al 1892.

Minguet, Joan

(Barcelona, 1737 – Madrid ?, segle XVIII)

Gravador. Residí a Madrid, on fou un dels primers deixebles de l’Academia de San Fernando. En fou pensionat.

Les seves obres són remarcables. Entre elles destaca una sèrie amb vistes i edificis de la capital espanyola.

Mendoza i Tenòrio, Elisa

(Barcelona, 1856 – Madrid, 27 desembre 1929)

Actriu. Era filla de l’actriu Rosa Tenòrio.

Fou figura destacada del teatre; estrenà obres de Cano, Echegaray i López de Ayala, i treballà amb Rafael Cano i Antonio Vico. Fins al 1884 no actuà a Barcelona.

El 1889, arran del seu matrimoni, abandonà l’escena.

Mayor i Zaragoza, Frederic

(Barcelona, 27 gener 1934 – Madrid, 19 desembre 2024)

Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC.

Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d’on fou director adjunt (1978-81) i, després d’un parèntesi com a ministre d’Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general de l’organització (1987-99).

May i Rovira, Miquel

(Tremp, Pallars Jussà, vers 1480 – Madrid, 1546)

(o Mai)  Polític. Fill del regent la cancelleria Joan May i d’Elisabet Rovira, nét del també regent la cancelleria Joan May i besnét de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp. Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de San Benet de Bages.

Fou doctor en drets. Regent la cancelleria de Sardenya (1512-17), ho fou després (1519-33) del Consell d’Aragó. El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles V per part del papa, a Bolonya. El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalano-aragonesa, càrrec que tingué fins a la mort.

El 1535 acompanyà el rei a Tunis; intervingué a les corts de Montsó del 1542, que prorrogà, i fou present, a Barcelona, a l’entrevista entre els consellers i el duc d’Alba sobre el vast programa de fortificació de la ciutat.

Lligat de jove amb humanistes, com Martí Ivarra (que el 1514 li dedicà un epigrama i el 1522 la segona edició barcelonina del vocabulari de Nebrija), i amb el petit cercle erasmista barceloní fou, amb Mercurino Gattinara, una de les figures bàsiques de l’erasmisme al servei de la política imperial.

La seva formació humanística, bàsicament italiana, resta palesa en la seva rica biblioteca -més de 1.800 obres impreses i 400 de manuscrites; a més de texts jurídics, hi figuraven obres d’autors clàssics, italians i francesos i una gran quantitat d’obres d’Erasme, algunes d’elles ja prohibides- i en el gran nombre d’antiguitats que deixà, en morir, al seu palau de Barcelona, que fou després casa dels Pinós.

El catedràtic de Barcelona Rafael Mambla li dedicà la seva Dialectica (1540), i el després arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, els seus Emendationum… (1543).

Maureta i Aracil, Gabriel

(Barcelona, 30 març 1832 – Madrid, 22 maig 1912)

Pintor. Deixeble d’Antoni Esquivel.

Conreà preferentment el gènere històric (María de Pacheco rep la notícia de la mort del seu espós, Torquato Tasso es retira al convent de Sant Onofre, etc).

Es presentà a diverses exposicions nacionals, així com a l’Exposició Universal de París del 1867.

Mata i d’Alòs, Francesc de

(Girona, 13 novembre 1807 – Madrid, 25 març 1884)

Militar. Lluità en els rengles liberals a la primera guerra carlina i ascendí a tinent coronel (1839). Va haver d’emigrar a França a conseqüència dels esdeveniments de Barcelona (1841).

El 1863 fou ministre de Marina i, després d’haver estat senador per Lleida, fou nomenat senador vitalici (1861).

Massó i Simó, Lluís

(Riudoms, Baix Camp, 15 agost 1867 – Madrid, 21 octubre 1946)

Republicà. Dirigent del partit republicà federal a Reus, hi organitzà la vaga de l’1 de maig de 1890.

Emigrat a Barcelona, hi fundà diverses escoles laiques per a obrers, que tingué com a òrgan de premsa “El Programa” i fou secretari polític de Baldomer Lostau.

Unit al lerrouxisme, tornà al Baix Camp i al Priorat per organitzar el partit republicà radical.

Masats, Ramon

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 17 març 1931 – Madrid, 4 març 2024)

Fotògraf. Són seves les fotografies de coneguts llibres de crítica social com ara Neutral Corner (1962), la sèrie sobre els sanfermines o Un paseo por Madrid (1985), de Lluís Carandell.

Fou distingit amb el premi de Fotografia d’Avantguarda del 1957 i el Negtor del 1960.

S’ha especialitzat, també, en la direcció de documentals cinematogràfics (El que enseña, 1965; Topical Spanish, 1970) i de sèries (Conozca usted España, Raíces i Vísperas de nuestro tiempo).

Mas i Sans, Sinibald de

(Barcelona, 9 novembre 1809 – Madrid, 1868)

Viatger, diplomàtic, escriptor, lingüista i pintor. Coneixedor de moltes llengües, viatjà per Orient del 1834 al 1851.

Fou agent diplomàtic del govern espanyol a la Xina (1848-51) i durant el seu pelegrinatge pels països orientals trameté a Madrid importants treballs i dades estadístiques d’interès comercial i polític.

Va publicar obres sobre impressions dels seus viatges, i el 1844 publicà a Macau L’Idéographie, en que propugnava un llenguatge universal que servís per a tots els països; un dels seus millors estudis fou Sistema musical de la lengua castellana (1832).