(Sant Celoni, Vallès Oriental, 10 juny 1693 – Madrid, 1768)

Botànic i farmacèutic. S’establí com a apotecari, successivament a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona.

En 1739 publicà els seus treballs Sobre la cerviana i Sobre el Cotyledon Hispanica. L’any següent fou nomenat farmacèutic major de l’exèrcit espanyol expedicionari a Menorca.

A partir del 1748 residí a Madrid, on fou farmacèutic major de dos hospitals i posteriorment, en 1755, professor del Jardín Botánico.

Recollí un herbari extensíssim, que resultà destruït en gran part per un incendi.

Es relacionà amb Linneu. El seu nom serví per a designar una família de plantes.