Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Masià de Ros, Àngels

(Figueres, Alt Empordà, 24 agost 1907 – el Masnou, Maresme, 1 març 1998)

Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1927), i es doctorà a Madrid (1931), amb un estudi sobre Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943).

Ha publicat nombrosos articles sobre la història de la corona catalano-aragonesa a la baixa edat mitjana, a “Hispania”, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, “Anuario de Historia del Derecho Español”, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras” i “Analecta Sacra Tarraconensia”, entre altres.

Les seves obres més meritòries són La Corona de Aragón y los estados del norte de África (1951), en la qual estudia la política de Jaume II el Just i Alfons III el Benigne al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell (1956), feta en col·laboració amb Francesca Vendrell.

Martorell i de Luna, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – segle XVII)

Historiador. Escriví una història de Tortosa, d’un escàs esperit crític, però interessant com a primera recopilació de dades, titulada Historia de la Santa Cinta (1926).

L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d’Historia de la antigua Hiberia.

Martí i Martí, Casimir

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 desembre 1926 – Barcelona ?, 21 novembre 2021)

Eclesiàstic i historiador. Ha publicat diversos estudis teològics a “Serra d’Or”, “Qüestions de vida cristiana” i altres revistes.

Com a historiador s’ha especialitzat en el moviment obrer del segle XIX, sobre el qual ha publicat Orígenes del anarquismo en Barcelona (1959) i, amb Josep Maria Benet, El moviment obrer a Barcelona durant el bienni progressista (1976).

També ha publicat, entre d’altres, L’Església de Barcelona, 1850-57 (1984) i L’integrisme a Catalunya (1990), juntament amb Joan Bonet.

El 1980 fou nomenat director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, càrrec que dimití en jubilar-se el 1991. El 1994 fundà la revista “El Pregó”, que dirigí.

Martí de Barcelona -historiador-

(Barcelona, vers 1895 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936)

(Jaume Bagunyà i Casanovas)  Historiador. Ingressà a l’orde dels caputxins.

Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista “Estudis Franciscans”.

El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar. Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendios (1929) i, amb Norbert d’Ordal i Feliu Maria de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del cresti (1929-32).

Fou assassinat per la FAI a l’inici de la guerra civil.

Martí, Josep -historiador-

(Barcelona, 1732 – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1806)

Historiador. Juntament amb Jaume Caresmar i Jaume Pasqual constituí l’escola de Bellpuig de les Avellanes.

Ingressà en el monestir de Bellpuig el 1755, en fou abat dues vegades (1795 i 1801) i morí essent-ne prior.

De la seva activitat compiladora sobresurten Memorias (1788) de l’arxiu de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, un Extracto de l’arxiu del monestir de Mur, un Estado de la vida canónica de las catedrales y colegiatas de Cataluña i un Diccionari de termes bàrbars o antiquats de la llengua catalana, entre altres estudis, la majoria perduts.

Marsili, Pere

(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)

Historiador i teòleg dominic. Visqué a Barcelona.

Fou conseller i cronista de Jaume II el Just, el qual l’envià com a ambaixador prop del papa Climent V (1309).

Féu la versió llatina de la Crònica de Jaume I amb el títol Commentarium de gestis regis Aragonum Jacobi primi libri IV, dedicada al nét del Conqueridor (1313).

És autor d’una Dissertació sobre l’origen de les quatre barres catalanes i d’una vida de sant Ramon de Penyafort, publicada el 1601.

Marquet, Galceran

(Barcelona, segle XIV – abans 1360)

Vice-almirall de Catalunya i cronista. Participà amb l’almirall Pere de Montcada en la batalla del Salado (1340) col·laborant amb les tropes castellanes d’Alfons XI.

El 1343 intervingué en l’ocupació de Mallorca de Pere III el Cerimoniós.

Marquès i Casanovas, Jaume

(Sant Martí Vell, Gironès, 24 juliol 1906 – Girona, 11 setembre 1992)

Arxiver i historiador. Canonge arxiver de la catedral de Girona.

Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc. Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona.

Dugué a terme una tasca important de catalogació -Museu Diocesà i arxiu de la catedral- i de publicació de temes gironins.

A part nombroses col·laboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas (amb J.M. Corominas), La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de Ampurias, El claustre de la Seu de Girona, Els jueus de Girona, Girona Vella, Maçanet de la Selva i Casals de Girona.

Marineo Siculo, Lucio

(Vizzini, Sicília, Itàlia, vers 1460 – Valladolid, Castella, 15 octubre 1536)

(o Luca)  Humanista. Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498. Historiador oficial de Ferran II de Catalunya (1500), en enviduar (1504) l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalano-aragonesa.

Publicà De laudibus Hispaniae (v 1495), per encàrrec de la universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum (Saragossa, 1509), edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus (Alcalà, 1530).

Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya i, més concretament, en l’episodi de la guerra civil. Seguí, en bona part, la versió castellana de la Vita de Joan II, del jurista i historiador saragossà Gonzalo García de Santa María, que hi treballà entre el 1501 i el 1515.

La dedicà a l’emperador Carles I de Catalunya, i representa una síntesi de la interpretació humanística (a l’estil de Beccadelli i de Bartolomeo Fazio) i providencial del regnat dels Reis Catòlics; no s’estigué d’elogiar extraordinàriament l’obra d’Erasme.

Preciosa font de notícies polítiques i culturals són també els seus Epistolarum familiarum libri XVII (Valladolid, 1514), que també dedicà a l’arquebisbe de Saragossa. N’hi ha publicada una selecció per P. Verrua (1940).

Marfany i Garcia, Joan Lluís

(Barcelona, 7 novembre 1943 – )

Historiador de la literatura, crític i professor. Deixeble de Joaquim Molas, es llicencià en llengües romàniques.

Ha publicat antologies de diversos escriptors i de la poesia catalana medieval i del segle XV.

El seu llibre més important és Aspectes del Modernisme (1975), replantejament crític d’aquest moviment, juntament amb La cultura del catalanisme (1996).