Arxiu d'etiquetes: el Masnou

Mirambell i Bertran, Joan

(el Masnou, Maresme, 27 febrer 1796 – 1862)

Marí i comerciant. El 1843, al capdavant de la pollacra Constància, de la qual era propietari, dugué, desafiant l’estat de guerra entre Espanya i les noves repúbliques sud-americanes, un carregament de vi de Tarragona a Montevideo.

Després de moltes vicissituds, entre les quals cal esmentar la seva detenció a Montevideo, l’entrevista amb el president Rivera, que accedí, finalment, que els ports fossin oberts als vaixells de pavelló espanyol, i la seva detenció a Cadis per haver perdut la patent del vaixell a causa del tràngol passat, assolí, malgrat les reticències del govern espanyol, la represa del tràfic amb Amèrica.

Millet i Pagès, Salvador

(el Masnou, Maresme, 15 febrer 1852 – 1915)

Marí. Germà de Lluís. Estudià a l’Escola de Nàutica de Barcelona, on obtingué el títol de pilot.

Féu diversos viatges transoceànics, tant a vela com a vapor. Amb la companyia Transatlàntica féu set anys seguits la ruta de Filipines.

Col·laborador a la premsa, va escriure un Manual práctico de desvío de la aguja magnética, publicat a Manila el 1892.

Masià de Ros, Àngels

(Figueres, Alt Empordà, 24 agost 1907 – el Masnou, Maresme, 1 març 1998)

Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1927), i es doctorà a Madrid (1931), amb un estudi sobre Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943).

Ha publicat nombrosos articles sobre la història de la corona catalano-aragonesa a la baixa edat mitjana, a “Hispania”, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, “Anuario de Historia del Derecho Español”, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras” i “Analecta Sacra Tarraconensia”, entre altres.

Les seves obres més meritòries són La Corona de Aragón y los estados del norte de África (1951), en la qual estudia la política de Jaume II el Just i Alfons III el Benigne al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell (1956), feta en col·laboració amb Francesca Vendrell.

Farreras i Sampera, Pere

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 11 agost 1876 – Barcelona, 5 juny 1955)

Veterinari i metge. Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa.

Ingressà al Cos de Sanitat Militar (1900) i, juntament amb el seu germà Josep, fundà (1906) la “Revista Pasteur”, anomenada un any després “Revista Veterinaria de España”.

Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del segle XX a la Biblioteca Veterinaria de España (fundada el 1912).

Fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1928-30), ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol (1929) i acadèmic corresponsal de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

És autor de nombrosos treballs doctrinals de ciència veterinària.

Farreras i Sampera, Josep

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 16 setembre 1880 – 21 novembre 1914)

Veterinari municipal de Barcelona. Estudia bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal.

Fundà, junt amb el seu germà Pere, la “Revista Pasteur” (1906), que el 1907 transformà en “Revista Veterinaria de España”.

Publicà el Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, llibre important dins la veterinària del seu temps.

Estapé i Pagès, Jaume

Deixa un comentari

(el Masnou, Maresme, 1842 – 15 gener 1904)

Escriptor i tenor d’òpera. Marí de jove, publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d’una Exposició (1889), etc.

També fou fabricant.

Cuairan i Blas, Florenci

Deixa un comentari

(el Masnou, Maresme, 1895 – Barcelona, 1972)

Escultor. De jove fou picapedrer.

Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals (Bisons, Foques, 1936; Museu d’Art Modern de Barcelona).

Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure.

S’exilià el 1937, després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona.

Comellas i Maristany, Joan

Deixa un comentari

(el Masnou, Maresme, 25 novembre 1913 – 19 juliol 2000)

Músic. Autodidacte, reaccionà contra la complicació de la música contemporània posterior a Schönberg.

S’inicià en un diatonisme radical sense voler-se apartar de l’evolució de la música contemporània (ampliació de l’àmbit sonor de l’orquestra), amb l’adopció de les troballes tímbriques i rítmiques de Webern.

Formà part del Cercle Manuel de Falla, a Barcelona (1947), i del Grup de Música (1958).

Les seves obres més importants són: dos Llibres de sons (1956, 1966), un per a instruments d’arc i l’altre per a instruments de tecla, una Sonata per a piano (1956), una altra Sonata, per a piano i violí (1967), i Homenatge cantat, cicle de cançons amb text d’Antonio Machado (1969).

Alemany i Borràs, Josep

3 Respostes

(Blanes, Selva, 26 gener 1868 – el Masnou, Maresme, 28 novembre 1943)

Escriptor. Començà per publicar poemes al periòdic de Palma de Mallorca “L’Ignorància” i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot.

Defensà l’autonomia de Catalunya a “La Costa de Llevant” i a “Las Provincias” de València.

Fou director de “La Ilustració Llevantina”, i escriví dues peces curtes per al teatre.

Alella de Mar -el Masnou-

1 Resposta

(el Masnou, Maresme)

Antic barri marítim d’Alella, situat a la desembocadura de la riera d’Alella, agregat a mitjan segle XIX a la contigua vila del Masnou.

Era anomenat també les Cases de Mar.