Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

March i Batlles, Josep Maria

(Manresa, Bages, 20 novembre 1875 – Barcelona, 13 març 1952)

Historiador. Jesuïta (1893), fou ordenat de sacerdot el 1908.

Professor d’història de l’Església des del 1911 a les facultats de teologia de l’orde de Tortosa i Sarrià, i a la Universitat Gregoriana de Roma.

Bibliotecari i arxiver. S’especialitzà en la història de la Companyia: El Beato José Pignatelli y su tiempo (1935-36), El Comendador mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1946), Niñez y juventud de Felipe II (1952) i La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens (1954).

Difongué l’autobiografia d’Ignasi de Loiola (1920).

Marcet i Juncosa, Alícia

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1931 – Perpinyà, 30 octubre 2016)

Historiadora. Especialista en història moderna de la Catalunya Nord.

L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família, i posteriorment estudià a la Sorbona. Treballà com a professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993.

Les seves línies de recerca han estat centrades en la història de les terres del nord de Catalunya i en mentalitats i comportament, cosa que li ha permès copsar el manteniment del caràcter diferencial dels catalans del nord davant l’estat francès.

Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord (1988) i Le Rattachement du Roussillon à la France (1995).

Ha estat també una activa defensora de la identitat catalana de la Catalunya Nord i el 1990 fundà i presidí la Fundació Comte Guifré, dedicada a la defensa de l’ensenyament secundari en llengua catalana.

Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus

(París, França, 1688)

Descripció històrica i geogràfica de Catalunya. Escrita en llatí per Pèire de Marca els darrers anys d’exercir el càrrec de visitador general del govern francès a Barcelona i impresa per François Muguet.

L’obra consta de tres llibres: el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França (i aplicada en el tractat dels Pirineus, el 1659, i en la conferència de Ceret, el 1660), basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans.

El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una detallada descripció dels pobles que habitaven el Principat en sobrevenir la conquesta romana.

El tercer llibre és una història de les relacions dels Països Catalans amb França, més important pels documents que transcriu que no pas pel text.

L’obra, encara inèdita a la mort de Marca, fou editada pel seu antic secretari, Étienne Baluze, que hi afegí un quart llibre (probablement redactat amb materials aplegats per Marca), un prefaci i una dedicatòria a Jean-Baptiste Colbert.

A més, inclogué en l’edició la Historia sicula de Niccolò Speciale, un Cronicó Barcinonense i el Cronicó Ulianense. En l’extens Appendix reuní la documentació de l’alta edat mitjana aplegada per Marca.

Modernament n’ha estat publicada una traducció catalana de Joaquim Icart (1965) i una edició facsímil (1972).

Marca, Pèire de

(Gant, França, 24 gener 1594 – París, França, 29 juny 1662)

Eclesiàstic, polític i historiador. Durant els anys 1644-51, per encàrrec del cardenal Mazzarino va estar a Catalunya com a representant del govern francès, en plena guerra dels Segadors. Durant aquesta estada reuní una gran quantitat de documents, que es troben conservats a la Biblioteca Nacional de París.

Essent bisbe de Tolosa de Llenguadoc, participà en les converses diplomàtiques entre França i Espanya (1652) referents al Rosselló, i per la seva encertada actuació a favor de França fou nomenat arquebisbe de París (1662).

La seva obra més sobresortint, Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus, editada l’any 1668, és fonamental per a la història de Catalunya.

Marca, Francesc

(Olot, Garrotxa, segle XVIII)

Historiador. Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde. Residí molt de temps al col·legi de Sant Bonaventura de Barcelona.

És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 (1764) i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde; en deixà una còpia a Barcelona.

Manuscrits

(Barcelona, 1985 – )

Revista d’història moderna. Fundada pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de la seva aparició publicà números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna.

La revista també ha promogut col·loquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment.

Enllaç web: Manuscrits

Mans i Puigarnau, Jaume Maria

(Barcelona, 17 agost 1905 – 1983)

Advocat. Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d’altres.

Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Manjarrés i de Bofarull, Josep de

(Barcelona, 15 maig 1816 – 19 agost 1880)

Teòric i historiador de l’art. Germà de Ramon. Es formà a l’Escola de Llotja, escola de la qual després fou director.

Membre de l’Academia de San Fernando de Madrid i de les de Bones Lletres i de Belles Arts de Barcelona.

Entre els seus treballs cal esmentar Nociones de arqueología cristiana (1867), El arte en el teatro (1875) i Las artes santuarias y su historia (1880).

Fundà la revista “Arte”.

Maluquer de Motes i Bernet, Jordi

(Barcelona, 1946 – )

Historiador. Fill de Joan Maluquer de Motes i Nicolau. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

S’ha especialitzat en història econòmica catalana i ha publicat nombrosos treballs, entre els quals El socialismo en España, 1833-1868 (1977), Catalunya, la fàbrica d’Espanya (1985) o Industrialización y nacionalismo: análisis comparativos (1985).

Director de la col·lecció “Cruzar el charco” sobre temes de migració entre Espanya i Iberoamèrica, ha escrit Nación e immigración; los españoles en Cuba (1992).

També ha dirigit una extensa Història econòmica de la Catalunya contemporània (6 volums, 1988-94).

Mallol, Bernat

(Catalunya, segle XIV – Santes Creus, Alt Camp, 1428)

Cronista. Monjo de Santes Creus.

És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus.

Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós (segle XVI).