(Os de Balaguer, Noguera)

Antiga abadia de canonges premostratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya. Fou fundat pel comte Ermengol VII d’Urgell, l’any 1166 i esplèndidament dotat pels seus successors, que s’hi feren enterrar. En la segona meitat del s XVIII hi va florir una important escola d’erudició i investigació històrica. Hi destacaren l’abat Daniel Finestres, germà petit de J. Finestres, i els abats Caresmar, Pasqual i Martí. L’aplec de documents sobre esglésies i monestirs catalans, conservat gairebé sencer en còpies manuscrites, forma una sèrie impressionant de volums. Arran de la desamortització passà a mans privades, i foren venuts (1894) els sepulcres dels comtes d’Urgell al museu The Cloisters, de Nova York. Des del 1910 és seminari i noviciat dels germans maristes. S’hi conserven el claustre romànic i part dels edificis gòtics, dels s XV i XVI. L’església, iniciada al començament del s XIV i deixada incompleta, ha estat recentment restaurada.