(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)
Barri residencial, obrer i industrial, situat a l’esquerra del riu Ripoll.
Sorgí com a nucli residencial d’obrers a l’inici del segle XX.
Masrampinyo, el
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Montcada i Reixac
Estany de Gallecs, ca l’
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)
Masia i enclavament (0,49 km2), entre els municipis de Mollet del Vallès i Palau-solità, vora el poble de Gallecs.
Cuspinera, Miquel M.
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1903 – 1985)
Escriptor i traductor. Del 1921 al 1940 visqué a Barcelona, i després anà a Tarragona.
És autor de traduccions diverses i de la novel·la Només ésser (1961), obra finalista del primer premi Sant Jordi (1960).
Mascaró i Franquesa, Ròmul
(Lleida, 1844 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1893)
Polític i advocat. Fou membre de la Junta de Barcelona durant la revolució de setembre de 1868.
Presidí la diputació provincial de Barcelona i fou governador interí de la capital, i més tard ho fou titular, successivament, de les províncies de Saragossa i Tarragona.
Martí de Barcelona -historiador-
(Barcelona, vers 1895 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936)
(Jaume Bagunyà i Casanovas) Historiador. Ingressà a l’orde dels caputxins.
Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista “Estudis Franciscans”.
El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar. Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendios (1929) i, amb Norbert d’Ordal i Feliu Maria de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del cresti (1929-32).
Fou assassinat per la FAI a l’inici de la guerra civil.
Irurita y Almándoz, Manuel
(Larraínzar, Navarra, 19 agost 1876 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 3 desembre 1936)
Eclesiàstic. Canonge de València, fou nomenat bisbe de Lleida (1926) i de Barcelona (1930).
Bisbe pietista i amic de la dreta, mantingué tibantors amb la Generalitat, el cardenal Vidal i Barraquer i la Federació de Joves Cristians, perquè ell preferia l’Acció Catòlica.
Iniciat l’alçament del 1936 no volgué dimitir del càrrec, la qual cosa sembla que dificultà la seva possible sortida a l’estranger.
Fou detingut i assassinat per part d’elements incontrolats.
Castellar, puig -Vallès/Barcelonès-
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental / Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)
Turó (299 m alt), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels dos municipis, coronat per les ruïnes de l’important poblat ibèric de puig Castellar, que correspon al grup dels laietans.
Can Sant Joan
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)
(o Montcada Bifurcació) Barri, entre el Besós, a l’est, i la línia de ferrocarril, a l’oest.
Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment Asland. Posteriorment s’hi establiren indústries químiques.
La població és formada en un 60-70% per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia. La majoria de cases són d’una sola planta.
Des del 1964 té parròquia independent de Montcada.
Fàbregas i Surroca, Xavier
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 18 agost 1931 – Palerm, Itàlia, 10 setembre 1985)
Escriptor. Publicà inicialment en castellà. S’ha especialitzat en crítica teatral (“Serra d’Or”) i un muntatge d’obres vuitcentistes, com Balades del clam i de la fam (1967) i A l’Àfrica, minyons (1971).
Com a historiador en sobresurt l’obra Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite (1971), ultra Teatre català d’agitació política (1969) i Aproximació a la història del teatre català modern (1972). En Catalans, terres enllà (1967) i Entre Catalunya i Aragó (1971) assaja amb èxit el tema de viatges. Fou director de la biblioteca de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 