Arxiu d'etiquetes: Gironès

Gironella, torre

6 Respostes

(Girona, Gironès)

(o castell de Gironella)  Antiga fortificació de la ciutat, situada al vèrtex oriental, i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del palau del bisbe.

Esmentada ja el 1190, era la més important i més alta de les torres gironines; s’esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411; en la guerra contra Joan II (segle XV) sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467.

Fou feta volar per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat; en resten les ruïnes.

Girona Futbol Club

1 Resposta

(Girona, 25 juliol 1930 – )

Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol, que va prendre el relleu de la Unió Esportiva Girona, creada el 1921.

Ha jugat habitualment en la segona i la tercera divisió del campionat de lliga espanyol.

El seu antic camp de joc de Vista Alegre ha estat substituït pel nou estadi (20.000 espectadors de cabuda).

Els jugadors vesteixen samarreta amb llistes vermelles i blanques i pantalons blaus.

Enllaç: Girona Futbol Club

Girona, setges de -1808/09-

27 Respostes

(Girona, Gironès, 20 juny 1808 – 12 desembre 1809)

Tres setges que patí la ciutat durant la guerra del Francès, degut a la seva importància estratègica. Es convertí en el centre d’organització de l’exèrcit de Catalunya, en funcionar-hi la Junta General del Principat.

El 20 de juny de 1808 fou encerclada per 5.000 homes del general Duhesme. Defensaren la ciutat els 300 soldats del regiment Ultònia i la població civil, que assoliren de defensar la població i l’endemà els francesos es retiraren cap a Barcelona.

El 20 de juliol de 1808, Duhesme, amb 11.000 homes, inicià un segon setge, que hagué d’aixecar el 16 d’agost per la destrucció de l’armament francès per part dels gironins, auxiliats per les tropes del general Milans del Bosch i els sometents de l’Empordà.

El 6 de maig de 1809, Saint-Cyr inicià el definitiu tercer setge amb 22.000 homes i Girona capitulà el 12 de desembre, havent perdut en la lluita la meitat de la població.

Girona, regió de

2 Respostes

(Catalunya)

Regió: 4.656,47 km2. Comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona (excepte la vall de Camprodon i la zona al sud de la Tordera), que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú (sense el Ripollès ni els territoris al nord de l’Albera) i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú (després sots-vegueria) i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716.

Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833.

És divideix en tres àrees comercials: Girona, Figueres i Olot.

Ginestar de Llémena

4 Respostes

(Sant Gregori, Gironès)

Poble, al límit amb el terme de Sant Martí de Llémena, a la dreta de la riera de Llémena.

L’església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1184, és d’origen romànic; en depèn el santuari de Santa Afra.

Gerunda

5 Respostes

(Girona, Gironès)

Ciutat romana corresponent a l’actual Girona.

Formava part de la província Tarraconense.

Geronès, Lo

3 Respostes

(Girona, 7 abril 1894 – 16 febrer 1909)

Setmanari. Portaveu del Centre Catalanista de Girona.

Dirigit primer per Frederic M. Gispert i Serra, després ho fou per Joaquim Batet i Sisó.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Prudenci Bertrana, Pere Vayreda i Antoni Viver.

GEiEG *

Deixa un comentari

Sigla del Grup Excursionista i Esportiu Gironí  (entitat esportiva, 1919- ).

Gaseta de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1787 – 31 desembre 1812)

Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües.

Amb el títol de “Gazeta de Gerona”, fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de “Gaseta del Corregiment de Gerona” es publicava en català el 1810.

Amb el títol de “Gazette de Gironne”, fou publicat per l’exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n’editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.

Força Vella de Girona, la

29 Respostes

(Girona, Gironès)

Recinte emmurallat, coincident amb l’emplaçament de la població romana. De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella.

Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics. Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal.

Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats (juny-juliol 1462), però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses.