Arxiu d'etiquetes: Gironès

Mercadal, el -Girona-

(Girona, Gironès)

Antic raval de la ciutat, situat a l’esquerra de l’Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència).

El tancava la muralla del Mercadal, que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya el 1368, però que no fou acabada fins al segle XVI.

Era un sector ocupat, principalment, per hortes (travessat des del segle XI per la sèquia Monar, s’hi instal·laren els molins de la ciutat) i convents: Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí (segle XVII), de Santa Clara (segle XVII), de les Bernades; el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del segle XVIII, l’hospici (actual Casa de Cultura), obra de Ventura Rodríguez.

Les desamortitzacions del segle XIX feren desaparèixer la majoria dels convents esmentats i permeteren la utilització dels terrenys alliberats per a vies públiques i la instal·lació de noves indústries (La Gerundense, 1842; Planas, Junoy i C, 1857; Grober, 1890), que utilitzaren l’aigua de la séquia Monar.

Les muralles foren enderrocades el 1895.

Medinyà -Gironès-

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Poble (84 m alt), situat prop de la carretera de Barcelona a França. El nucli antic és al voltant del castell de Medinyà i de l’església parroquial, situats dalt d’un petit turó.

El lloc és documentat des del 1017. Foren senyors del castell els Medinyà i, des del segle XIV, els Xatmar. El 1698 era lloc reial.

Es conserva l’antic hospital (1398), amb la capella de Sant Jaume.

Fou municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, a més, els veïnats de Santa Fe de la Serra (antic llogaret de Santa Fe de Medinyà) i del Tomet.

Tornà a ésser municipi independent del 4 de juny de 2015 fins al 31 de gener de 2018.

Mal Pelo

(Celrà, Gironès, gener 1989 – )

Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz.

Han presentat els espectacles: Quarere (1989), Cantal a l’escorxador, Lucas (1990), Improvisacions per a 7 ballarins i 4 músics (1991), Sur, perros del sur (1992), Canción para los pájaros, La mirada de Búbal (1993), Recuerdos de Chera (1994), Dol/Zarco (1995), La calle del imaginero (1996), L’animal a l’esquena (2000), Canción para Santiago (2001), Canción de Paula (2001), Thousands Of Months (2001), Atrás los ojos (2002) i Bach (2004), entre altres.

També han fet diverses incursions en el món de la video-dansa: Tango (1988), Sobre Lucas, Sau, Quarere (1990), Dique seco, Aral (1991), Maria Muñoz (1992) i Mundana (1995).

Enllaç web: Mal Pelo

Lucha, La -Girona-

(Girona, 4 juliol 1871 – 31 desembre 1910)

Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina.

Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin “La Nueva Lucha” de l’1 de gener de 1887 al 29 de juny de 1890.

Llorà

(Sant Martí de Llémena, Gironès)

Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Ginestar (Sant Gregori), al sector oriental del terme.

L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Era lloc reial.

Llagostera, baronia de

(Catalunya, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial. Erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell homònims a favor de Gastó de Montcada i de Lloria, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Cassà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulès, Tossa i Lloret.

Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera.

La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau VI de Rocabertí. El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona.

Granollers de Rocacorba

4 Respostes

(Sant Martí de Llémena, Gironès)

Poble, als vessants occidentals de la serra de Rocacorba.

L’església parroquial (Santa Maria) és prop de l’antic castell de Granollers, centre de la baronia de Granollers.

Granollers, baronia de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà.

Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu.

Goges, cau de les

3 Respostes

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Cova on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (paleolític superior).

És un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el solutrià a Catalunya.

Gironès, El -revista-

3 Respostes

(Girona, 13 febrer 1916 – 6 desembre 1924)

Periòdic en català, amb una periodicitat primerament setmanal (fins al 1922) i després bisetmanal i trisetmanal.

Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d’art, ciència i literatura.

Hi col·laboraren A. Riera i Pau i J. Camps i Arboix.