Arxiu d'etiquetes: Girona (morts a)

Boix i Selva, Josep Maria

6 Respostes

(Barcelona, 2 octubre 1914 – Girona, 20 gener 1996)

Poeta i traductor. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà d’Emili Maria i de Maur Maria.

Influït per López-Picó i l’escola noucentista, va publicar: Angle (1935), Soledat abrupta (1937), Felicitat (1944), Capaltes i mirinyacs (1946), El suplicant, la deu i l’esma (1972, premi Carles Riba del 1971) i Presoner en la boira (1978). Col·laborà a la secció literària del diari “El Matí”.

La seva traducció en vers de l’El paradís perdut (1950) de Milton és modèlica.

Boix i Rissech, Josep Maria

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 23 març 1908 – Girona, 2 juliol 1980)

Músic. Instrumentista de la cobla L’Art Gironí, fou un dels fundadors de la cobla Girona (1925), de la qual assumí la direcció l’any 1933 i a la qual afegí un nou instrument, el fiscorn baix de quatre pistons.

Entre les moltes sardanes que va compondre (més de 400) cal ressaltar Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor Selvatana, Novembre, Maria Mercè, Clemència, Joaquima i Marta.

Bofill, Guillem

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Girona ?, 1427 ?)

Arquitecte. Treballà de picapedrer (1381-83) a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral de Girona, de les quals esdevingué mestre major el 1404.

Partidari de la continuació de la nau única que caracteritza aquell temple gòtic, la qual defensà decisivament, i que finalment fou aprovada per una junta d’arquitectes, fou continuada sota la seva direcció fins al 1427.

Bertran, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – Girona, segle XV)

Ciutadà de Barcelona. Era casat amb Constança Margarit i de Santfeliu.

Contràriament al seu sogre i als familiars d’aquest, entre ells el famós bisbe de Girona, prengué partit contra Joan II. Vivia a Girona a causa del seu matrimoni.

Se sumà a les tropes del comte de Pallars que assetjaven la Força gironina en començar la guerra (1462).

Bernadí de Manlleu

3 Respostes

(Manlleu, Osona, 17 abril 1586 – Girona, 1644)

Religiós caputxí, de nom Jaume Valls. Fou custodi dels convents del Rosselló (1630 i 1641).

Pel maig de 1640 fou ambaixador de la generalitat de Catalunya a Madrid, per a protestar contra els abusos dels allotjaments dels terços reials al Principat.

Després del Corpus de Sang, el comte d’Olivares li prometé un arranjament pacífic. Decidida a Madrid la invasió armada del Principat, Bernadí de Manlleu fou rellevat de les seves funcions.

Exposà les gestions fetes en un opuscle d’autodefensa, i és interessant la seva correspondència amb els diputats de la generalitat durant les negociacions a Madrid.

Berenguer Guifré

2 Respostes

(Cerdanya, segle XI – Girona ?, 1093)

Bisbe de Girona (1052-93). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.

Actuà com a conseller de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills, però no pogué evitar les discòrdies entre els comtes germans Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta (1079) per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins.

Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries.

Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís.

Batlle i Prats, Lluís

Deixa un comentari

(Girona, 28 novembre 1909 – 7 juny 1983)

Historiador. Doctor en filosofia i lletres i arxiver del municipi de Girona (1939-79).

Va escriure diversos estudis històrics, preferentment de tema gironí: El capitol de Girona i els Estudis Generals (1936), La biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta (1947, tesi doctoral), La cultura a Girona de l’edat mitjana al Renaixement (1976).

Fou secretari fundador, i després vice-president de l’Institut d’Estudis Gironins. Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid (1946), de la de Bones Lletres de Barcelona (1950) i de la institució Fernando el Católico (1959).

Bastero i Lledó, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – Girona, 1737)

Filòleg. Doctor en filosofia i en drets civil i canònic. Fou canonge i sagristà major de la seu de Girona i examinador sinodal de la diòcesi. Residí a Roma (1709-24) on estudià els cançoners provençals.

És autor de l’obra La Crusca Provenzale (1724), estudi de la llengua, la literatura i els poetes de Provença, incloent-hi els catalans; d’una ortografia comparada del provençal i l’italià; d’una llista de paraules provençals manllevades als trobadors pels antics escriptors toscans.

Deixà, a més, uns quaranta volums manuscrits, avui repartits entre les biblioteques de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Universitat de Barcelona, com una gramàtica catalana, una Història de la llengua catalana, i d’una Controvèrsia sobre la perfecció de l’idioma català.

El 1729 ingressà a l’acadèmia barcelonina que després fou anomenada de Bones Lletres.

Baró i Güell, Josep

Deixa un comentari

(Cervià de Ter, Gironès, 14 juny 1891 – Girona, 8 febrer 1980)

Músic. Professor de cobla i mestre director.

Instrumentista de tenora, debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius. Després figurà en agrupacions simfòniques; a l’Orquestra Pau Casals tocà la tenora solista.

Fundà i dirigí l’orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, creà el Museu de la Sardana de Girona.

Compongué diverses sardanes.

Arnautó, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Cistella, Alt Empordà, vers 1765 – Girona, 1847)

Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona.

Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any (1836), Meditacions per cada dia de l’any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals… (1843).

D’ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.