Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Escarrer, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Avinyó, França, 1321)

Prior de Montserrat. El 1311 fou elegit abat de La Cava (Itàlia), dignitat que renuncià.

Intentà, sense èxit, d’afranquir el priorat montserratí de la dependència de l’abadia de Ripoll i, per tal de facilitar als pelegrins l’accés al santuari, començà (1317) el pont de Monistrol sobre el Llobregat.

Morí a Avinyó, on havia anat per sincerar-se davant el papa Joan XXII dels greus càrrecs adduïts contra ell pel rei Jaume II el Just, sense haver estat rehabilitat.

Elizalde i Rouvier, Artur

1 Resposta

(Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 4 desembre 1925)

Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà.

Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Bunyol.

El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils, amb factoria a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

A la seva mort s’abandonà la construcció d’automòbils i es fabricaren motors d’aviació.

Duran i Reynals, Eudald

5 Respostes

(Barcelona, 22 setembre 1891 – París, França, 23 desembre 1917)

Escriptor. Era fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Estanislau, Francesc i Raimon. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Els seus contes i algunes poesies esparses són molt remarcables. Inclinen a creure que la seva prematura desaparició frustrà un escriptor important.

El 1952 foren publicades en un volum les seves Proses completes.

Duhesme, Philippe-Guillaume

7 Respostes

(Bourgneuf, França, 1766 – Genappe, França, 1815)

(comte de Duhesme)  Militar. Durant la guerra del Francès (1808), al comandament de les tropes que operaven a Catalunya, ocupà Barcelona.

Governador general de la ciutat, no pogué completar l’ocupació del Principat i, per l’excessiva duresa de la seva política, fou destituït (1810).

Du Plessis-Besançon, Bernard

1 Resposta

(París, França, 1600 – Auxonne, Borgonya, França, 6 abril 1670)

Enginyer militar. Fou cap de l’estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637.

Richelieu el delegà per negociar l’ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV (agost 1640); alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana.

Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret; al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, pogué establir les bases de l’acord signat per ell i per Pau Claris (desembre 1640) quan les tropes franceses d’Espenan havien ja entrat al Principat.

En caure Tarragona a les mans de Felip IV, aprofità la situació per forçar la proclamació de la República Catalana sota protecció de França, i assolí que, davant l’avanç de les tropes castellanes, Pau Claris proclamés, al cap de poc, la subjecció del Principat a la monarquia francesa (contra l’opinió de Richelieu, que preferia una Catalunya independent).

Organitzà amb eficiència la defensa de Barcelona, juntament amb el conseller en cap de la ciutat, Joan Pere Fontanella, i el diputat militar, Francesc de Tamarit, fet que contribuí directament a la victòria franco-catalana de Montjuïc (26 gener 1641). Poc temps després fou substituït pel mariscal La Mothe i traslladat a França.

El 1644 retornà a Catalunya, on exposà al lloctinent comte d’Harcourt, les queixes del Principat pels abusos de les tropes franceses.

Les seves Mémoires… (publicades el 1892) són bàsiques per a l’estudi de la Guerra dels Segadors.

Deffontaines, Pierre

Deixa un comentari

(Llemotges, França, 21 febrer 1894 – París, França, 25 novembre 1978)

Geògraf. Cap al final del 1939 fixà el domicili a Barcelona, i fou director de l’Institut Francès d’aquesta ciutat fins al 1964. Des del 1966 fou professor de la Universitat de Barcelona, càrrec que compaginà amb el de director del Departament de Geografia del Col·legi Universitari de Perpinyà fins al 1972.

Les seves obres més importants són: L’homme et la forêt (1934), L’homme et l’hiver au Canada (1957) i Atlas Aérien de la France (1955-64, en col·laboració).

A més, va escriure nombrosos treballs d’investigació sobre el Brasil, el Canadà, el Mediterrani i les terres catalanes (estudis sobre les Balears, els deltes del Llobregat i de l’Ebre, els regadius de Lleida, entre d’altres).

En aquest sentit, cal esmentar La Meditérranée catalane (1975), traduït amb el títol de Geografia dels Països Catalans, primera obra de conjunt sobre la geografia de les terres catalanes, des del Rosselló fins a Oriola.

Crous i Vidal, Enric

Deixa un comentari

(Lleida, 6 agost 1908 – Boulogne-Villancour, França, 10 gener 1987)

Tipògraf i grafista. Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat.

Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” (1933), i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc. El 1939 s’exilià a França.

Defensà el grafisme llatí (Doctrine et action, Richesse de a graphie latine, Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques, etc) i caràcters i vinyetes tipogràfiques.

Els alfabets més importants que dibuixà són París, Flash, Ilerda i Crous Vidal.

Constança d’Aragó i d’Entença

5 Respostes

(Catalunya, 1318 – Montpeller, França, 1346)

Reina de Mallorca. Era filla d’Alfons III de Catalunya i de Teresa d’Entença.

Concertà el seu matrimoni (1325) amb Jaume III de Mallorca, aquest se celebrà el 1335.

En ésser desposseïts del regne per Pere III el Cerimoniós (1343), visqueren un temps a Catalunya, sota vigilància, i anaren a França (1346) en cerca d’ajut per recuperar el regne.

Durant el plet del seu germà, Pere el Cerimoniós, contra el seu marit, Jaume III, Constança sembla decantar-se a favor del germà.

Coma i Cros, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – París, França, 1937)

Fabricant. Continuà el negoci de compra-venda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell.

A partir del 1910 se’n féu càrrec totalment i n’amplià les activitats: instal·là una filatura a Rosselló de Segrià i una fàbrica de teixits a Salt (Gironès), per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó.

Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà. Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu.

El 1936 es refugià a París, on morí.

L’empresa perdurà en la mateixa família sota el nom de Successora de J. Coma-Cros.

Clarà i Ayats, Joan

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 1875 – París, França, 7 febrer 1958)

Escultor. Germà de Josep, amb el qual col·laborà a Tolosa de Llenguadoc i a París.

Va treballar especialment en bronze, amb obres, destinades a la indústria, d’infants alegres, d’una fina sensibilitat. Exposà a París, Madrid i Barcelona.

Fonamentalment es va dedicar a l’ensenyament artístic i posteriorment fou ajudant del seu germà.