Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Irla i Bosch, Josep

1 Resposta

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 octubre 1876 – Sant Rafèu, França, 19 setembre 1958)

Polític i president de la Generalitat de Catalunya. Alcalde del seu poble natal, diputat provincial de Girona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya.

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya (1932) i conseller de Governació (gener de 1933). President del Parlament Català (1938), el 1939 s’exilià a França.

L’any 1940, després de l’afusellament de Lluís Companys, fou president de la Generalitat a l’exili (fins al 1955).

El 1981 les seves despulles foren inhumades al cementiri civil de Sant Feliu de Guíxols.

Enllaç web: Josep Irla i Bosch (més informació)

Ibáñez e Ibáñez de Ibero, Carlos

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 abril 1825 – Niça, França, 28 gener 1891)

Matemàtic i militar. El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit i, acabada la carrera, fou agregat a l’exèrcit, on assolí el grau de general de brigada.

Participà en la triangulació geodèsica d’Espanya (1853) i en la confecció del cadastre (1857). Fou fundador de l’Associació Geodèsica Internacional i president de la Comissió Internacional del Metre.

El 1878 fou nomenat director de l’Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid, on començà la publicació del mapa topogràfic de l’estat espanyol.

Entre el 1853 i el 1879 publicà una sèrie de notables treballs geodèsics, i el 1889 li fou concedit el títol de marquès de Mulhacén.

Guinó i Boix, Ricard

1 Resposta

(Girona, 26 maig 1890 – Antony, França, 2 febrer 1973)

Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina. Era deixeble d’Eusebi Arnau.

Exposà a Girona i a Barcelona, i el 1910 se n’anà a París, on fou ajudant de Mallol i de Renoir, del qual fou l’autor material de moltes de les seves escultures. Després tornà a exposar diverses vegades a Barcelona i a Girona.

La seva obra, d’una gran amplitud de composició, es mou dins una línia més aviat classicista.

Guinart i Castellà, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 gener 1895 – Montpeller, França, 21 novembre 1987)

Periodista i polític. Militant de la Unió Catalanista, president de propaganda del CADCI, vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i director de “La Veu de Sant Martí” (1925-30). El 1932 fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya.

Exiliat des del 1939, fou membre organitzador dels jocs florals de la llengua catalana a Amèrica i Europa i editor de la revista catalano-occitana “Vida Nova” de Montpeller.

Guim, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1804 – Besançon, França, 1882)

Doctor en dret. Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines. El 1840 passà a residir a França.

Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica, un compendi de geografia, etc. Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú.

Guilanyà i Roure, Pere

Deixa un comentari

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 29 març 1897 – París, França, 18 gener 1964)

Poeta. S’exilià a París per no fer el servei militar.

Publicà Voluptat (1926), Elegies (1933), Evocacions (1943) i Odes (1945), dins un corrent d’un simbolisme popularitzant.

Visqué uns anys a Buenos Aires i a París, i es destacà pel seu ajut als catalans refugiats de totes dues bandes de la guerra civil.

Güell i Churruca, Joan Claudi

1 Resposta

(Barcelona, 13 abril 1905 – Tours, França, 23 abril 1958)

Financer i polític. Fill de Joan Antoni Güell i López i comte de San Pedro de Ruiseñada (1928).

Durant la guerra civil lluità amb els nacionalistes i fou ferit al Segre (1938). El 1939 exercí com a vicepresident de la diputació de Barcelona. Cap de la casa de la reina Victòria Eugènia.

Presidí la Companyia Transatlàntica, i el 1946 creà el Banc Atlàntic, després de l’adquisició de la Banca Nonell. Fou president de diverses importants empreses de l’estat.

Autor, entre altres obres de tema polític, de Lealtad, continuidad y configuración del futuro (1957).

Guansé i Brea, Antoni

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1926 – París, França, 22 novembre 2008)

Pintor. Inicialment cultivà un cert realisme que, després de la seva instal·lació a París, el 1952, esdevingué un informalisme expressiu i dramàtic. El 1963 guanyà el premi de la Crítica de París.

Posteriorment es tornà a inclinar cap a la figuració, encara que molt estilitzada.

Grau i Garriga, Josep

2 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 febrer 1929 – Angers, França, 29 agost 2011)

Pintor i tapisser. Estudià a l’escola d’Arts i Oficis i en la de Belles Arts de Barcelona, i després a París, a l’obrador de Jean Lurçat.

Tot i que arribà a participar en alguna exposició de pintura, aviat és dedicà a l’art del tapis, creant un llenguatge original amb l’incorporació de nous materials. Fundador de l’Escola Catalana de Tapissos de Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director artístic des del 1959.

Ha exposat en nombrosos països (Lausana, on ha estat premiat, París, etc). També ha fet murals de pintura per a la Selva del Camp i per a la parròquia de Salou (1964), i ha pintat vidrieres a l’església del Pilar de Barcelona i a les parròquies d’Argentona i de Cornellà de Llobregat.

González i Pellicer, Juli

8 Respostes

(Barcelona, 21 setembre 1876 – Arcueil, París, França, 27 març 1942)

Escultor. Fill de Concordi González i Puig, i germà de Pilar, Dolors i Joan. Format en el treball dels metalls en el taller d’orfebreria familiar.

S’instal·là a París a partir del 1900, on esculpí una sèrie de màscares en les quals explotava al màxim les possibilitats plàstiques del ferro, com en la Petita màscara de Don Quixot (1930) o La Montserrat (1932).

La seva obra, transposició molt lliure d’una gran fantasia i, sovint, plena d’humor, de la figura humana, de la qual la Dona pentinant-se (1931-33) o l’Home gòtic (1937) són solament dos exemples, està escampada pels museus i les col·leccions més importants del món.