(Barcelona, 24 agost 1851 – Pau, Bearn, 28 juny 1929)
Pintor. Conreà diversos gèneres, però les seves especialitats foren la pintura d’història i la costumista.
Entre la seva producció cal destacar Colom i el seu fill admirant l’esfera terrestre, que comprà el govern de Xile, i La processó de Sant Bartomeu.
(Miramar, Figuerola del Camp, Alt Camp, vers 1820 – França, 1883)
Guerriller carlí. Durant la primera guerra carlina assolí el càrrec de general.
A la guerra dels Matiners col·laborà amb Ramon Cabrera (1848), i fou nomenat segon comandant general de Catalunya.
Col·laborà amb Tomàs Bertran i Soler en l’intent de constituir una Diputació General de Catalunya.
(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1841 – París, França, 1908)
Financer. Emigrà a Amèrica, i treballà en empreses bancàries argentines. Fou un dels promotors de la Industrial Agrícola i director del Banco Inmobiliario de Buenos Aires.
Fundà l’Hospital Español i el poble colònia de Saavedra. Cal remarcar la seva promoció d’obres benèfiques, que continuà a partir del 1905 a París, ciutat on possiblement morí.
(Mataró, Maresme, 1900 – Courbevoie, Illa de França, 1953)
Anarco-sindicalista. Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions.
Formà part del grup Solidaritat (1928), i, posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional (agost de 1933), i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934.
Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederal de Saragossa (maig de 1936) i acceptà el reingrés en la CNT.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 22 maig 1894 – Lissac, Occitània, 19 juliol 1973)
Anarco-sindicalista. Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià R. Vázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (novembre 1936-maig 1937).
Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat (5 maig-28 juny 1937) com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social.
Posteriorment, fou un dels creadors del consell del Moviment Llibertari Espanyol (Perpinyà, març 1939).
Ramon Martí i Farreras (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989) Dibuixant i pintor. Destacà com a caricaturista i retratista. S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.
Antoni Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1904 – 1973) Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.
Celestí Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988) Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Ramon Calsina. Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele-estel”, així com del diari “Tele/eXprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.
(Badalona, Barcelonès, 22 abril 1902 – París, França, 9 febrer 1984)
Sindicalista. Treballador del ram del vidre.
Joan Peiró el nomenà sotssecretari quan fou ministre (1937).
Alcalde de Barcelona durant la guerra civil, s’exilià el 1939 a París i després a Prada de Conflent.
(Barcelona, 10 juliol 1880 – París, França, 6 gener 1946)
Pintor, aquarel·lista i gravador. Nebot d’Aristides Maillol.
El 1889 anà a viure a París. Pertanyia a l’associació del Salon d’Automne.
Es dedicà a la pintura, sobretot al paisatge i a la figura femenina, i al gravat per a revistes de la capital francesa.
(Barcelona, 4 octubre 1884 – Tolosa, Llenguadoc, 1943)
Autor teatral i comediògraf. Actuà amb les companyies de Margarida Xirgu i d’Enric Guitart.
Escriví moltes obres de teatre, de caire costumista: Soltera, casada i viuda (1909), La festa del carrer (1918), La vida no és nostra (1925), Tres milions busquen hereu (1932), Les indecises (1934), etc.
També escriví la novel·la L’ombra de Maria Clara (1924).
(Tarragona, 15 abril 1886 – Labastida, Llenguadoc, 11 maig 1967)
Eclesiàstic. S’ordenà de sacerdot el 1911. Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense.
Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música.
Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la guerra civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida.
S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques. Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor.
Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola (sd), signat Joan Comas, i La meva Tarragona (1971).
