Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Cunill i Puig, Ramon

Deixa un comentari

(Castellar de n’Hug, Berguedà, 25 novembre 1907 – Barcelona, 7 novembre 1975)

Eclesiàstic i periodista. Doctor en teologia (1932), intervingué en la Federació de Joves Cristians.

Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic: fundà i dirigí les revistes “Apostolado Seglar” (1952) i “Pax” (1952), a Barcelona.

Ha estat un dels fundadors de la revista “Gaceta Ilustrada” (1960) i director d'”Historia y Vida” (1967) i d'”Hoja Diocesana” de Barcelona.

Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia (1946).

Cruïlles, Berenguer de -bisbe Girona-

Deixa un comentari

(Peratallada ?, Baix Empordà, vers 1310 – Barcelona, 26 juliol 1362)

Bisbe de Girona (1349-62). Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada.

Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI.

Sostingué amb energia l’excomunió del comte d’Empúries Ramon Berenguer I, oncle del rei. el 1357 sufragà l’acabament del retaule d’orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles (1334-35).

El 1359 fou elegit diputat de la Generalitat en crear-se aquest organisme a Cervera, i fou nomenat el primer president de la Generalitat (1359-62).

Creus i Martí, Jaume

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 20 juny 1760 – Tarragona, 17 setembre 1825)

Eclesiàstic i polític. En produir-se la invasió napoleònica (1808), esdevingué canonge de la Seu d’Urgell, i poc després fou nomenat president de la Junta Provincial. Fou un dels diputats catalans a les corts constituents de Cadis (1812), on prengué posició contra les innovacions.

El 1815 fou nomenat bisbe de Menorca.

La seva actitud conservadora el dugué, durant el Trienni Constitucional, a adherir-se a la insurrecció reialista i, essent arquebisbe electe de Tarragona, passà a formar part de la Regència d’Urgell (1822), al costat del baró d’Eroles i del marquès de Mataflorida.

L’any següent, ja dissolta la Regència, i amb la restauració de l’absolutisme, prengué possessió de la seu arquebisbal de Tarragona.

Cortès i Gelabert, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 novembre 1703 – Tortosa, Baix Ebre, 19 desembre 1757)

Erudit i eclesiàstic. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nomenat canonge del capítol de Tortosa (1737), residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa, enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina.

Cortada i de Bru, Josep de

2 Respostes

(Barcelona, 1683 – 1761)

Baró de Maldà i Maldanell. Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols.

Felip V de Borbó el nomenà capità del regiment del Rosselló; el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya.

Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica (1703).

Fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada, cinquè baró de Maldà i Maldanell.

El seu germà fou Jaume de Cortada i de Bru  (Barcelona, 1685 – Tarragona, 1762)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol barceloní i bisbe de Zamora. El 1753 ocupà l’arquebisbat de Tarragona. Impulsà les primeres obres de la capella de Santa Tecla de la seu. És autor de diversos escrits.

Constans i Serrat, Lluís Gonçaga

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1 novembre 1901 – 16 juliol 1955)

Eclesiàstic i escriptor. Publicà diversos reculls de narracions: Llegendes muntanyenques (1925) i Rondalles (1952).

Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1943) i es distingí pels seus treballs històrics de tema local.

Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas (1947), Bañolas (1951), Girona, bisbat marià (1954), Història de Santa Maria del Collell (1954), Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya (1960), que sortí pòstumament.

Constans, Joan Pau

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1765 – Catalunya, 1839)

Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Ponts.

Durant la invasió napoleònica organitzà un curiosíssim cos militar de defensa, anomenat la Croada i format exclussivament per religiosos i eclesiàstics, revelador d’un especial disposició semblant a la de les denominades guerres santes. Més tard fou canonge de Vic.

Publicà una obra sobre la inquisició (1814) i una altra sobre el govern constitucional espanyol (1827).

Comes i Vidal, Joan

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 24 juny 1844 – Artés, Bages, 20 juliol 1906)

Prelat. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics a Còrdova i Tarragona.

El 1890 fou nomenat bisbe de Menorca, i el 1896 de Terol. En ambdues diòcesis el seu govern fou abundant d’iniciatives lloables.

Coma, Pere Màrtir

2 Respostes

(Solsona ?, Solsonès, vers 1510 – Perpinyà, 1578)

Prelat. Pertanyia a l’orde de predicadors, del qual fou provincial i lector a la catedral de Tarragona.

Assistí al concili de Trent (1562) com a teòleg del bisbe de Girona, Arias González. El 1568 fou nomenat bisbe d’Elna.

Deixà escrites dues obres de gran difusió: Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians (1561) i Llibret intitulat Directorium curatorum (1566).

Colom, Ferrer

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Lleida, 4 desembre 1340)

Eclesiàstic. Fou prior de Fraga i canonge de Lleida. Entrà a formar part del consell reial de Jaume II el Just. Desitjant retirar-se, obtingué del monarca el càrrec de rector de Balaguer.

En aquesta ciutat fou també procurador general i governador del comtat d’Urgell, quan el comte titular, l’infant Alfons, s’absentà per dirigir l’expedició de conquesta de Sardenya (1323-24). Durant les altres absències de l’infant, que sovintejaren des d’aleshores, seguí exercint la lloctinència.

Més tard fou nomenat bisbe de Lleida (1334), succeint Arnau Sescomes. En 1336 assistí, a Saragossa, a la coronació de Pere III el Cerimoniós. Recopilà, tot seleccionant-ne només les aprofitables i fent una ordenació titulada de les restants, les constitucions de la seva diòcesi.

Era present, a Barcelona, en 1339, a la solemne translació de les restes de santa Eulàlia.

Manà edificar, a la seu de Lleida, una capella on fou enterrat a la seva mort. El succeí el bisbe Jaume Sitjó.