Arxiu d'etiquetes: Artés

Josep Mas i Dordal

Mas i Dordal, Josep

(Artés, Bages, 1724/25 – Barcelona, 1808)

Arquitecte. Fou mestre de cases i fonts de Barcelona des del 1758.

Projectà la nova façana de l’església de la Mercè (construïda entre el 1765 i el 1775), féu el palau Moja de la Rambla (1774-86) i el nou palau episcopal (1782-86) que dóna a la plaça Nova. Dirigí l’ampliació de l’església parroquial d’Arenys de Mar (1774-84) i la construcció de la de Sant Vicenç de Sarrià (1781-83). Totes aquestes obres les féu amb la col·laboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor.

Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa (1774) i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós.

Fou autor de l’interessant projecte urbanístic d’Almacelles (Segrià), que constituí el més important intent urbanístic fet per iniciativa particular al temps de la Il·lustració a Catalunya, i on Mas rebé una parcel·la del poble.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

El seu estil era ponderadament barroc i molt correcte.

Ferrer i Solervicens, Francesc

(Artés, Bages, 10 octubre 1885 – Barcelona, 7 octubre 1943)

Metge. Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908.

Fou professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica el 1914 a Saragossa i, des del 1915, a Barcelona, a la càtedra de patologia mèdica de Martí Vallejo, de la qual s’encarregà a la mort d’aquest (1918). Des del 1926 tingué la càtedra en propietat i exercí el seu mestratge sobre diverses generacions de metges.

Donà una gran importància a l’exploració clínica, confirmada sempre, però, per l’anàlisi anatòmico-patològica. Treballà sobretot en malalties de l’aparell respiratori i del fetge. 

Col·laborà en diverses revistes. Fou ponent del VII Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Palma de Mallorca.

Comes i Vidal, Joan

(Manresa, Bages, 24 juny 1844 – Artés, Bages, 20 juliol 1906)

Prelat. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics a Còrdova i Tarragona.

El 1890 fou nomenat bisbe de Menorca, i el 1896 de Terol. En ambdues diòcesis el seu govern fou abundant d’iniciatives lloables.

Blancher i Puig, Francesc

(Artés, Bages, 25 octubre 1906 – 5 juliol 2003)

Escriptor. Farmacèutic de professió.

De la seva producció poètica destaquen diverses obres.

Mantenidor de diversos Jocs Florals, ha obtingut tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes; ha estat proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi (1990).

Faura i Prat, Frederic

(Artés, Bages, 13 desembre 1840 – Manila, Filipines, 23 gener 1897)

Meteoròleg i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i ingressà, el 1859, als jesuïtes. El 1866 fou destinat a les Filipines, on s’especialitzà en meteorologia; estudià, sobretot, els ciclons que afecten aquelles illes, i fundà l’Observatori de l’Ateneu Municipal de Manila (1869). Del 1871 al 1878 visquè en diversos països europeus, on completà la seva formació científica.

De retorn a Manila, va prosseguir les investigacions; formulà les lleis reguladores dels ciclons en aquelles latituds (1882) i construí el cèlebre baròmetre aneroide per prevenir-los (1883). Creà una xarxa de 24 estacions meteorològiques distribuïdes per tot l’arxipèlag.

Des de l’any 1886 es dedicà a reorganitzar l’Observatori fundat per ell, el qual proveí dels aparells més moderns de l’època i dividí en quatre estacions: meteorològica, magnètica, sísmica i astronòmica.

Artés (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 17,87 km2, 316 m alt, 5.596 hab (2016)

0bagesSituat a l’extrem oriental del pla de Bages, prop de la riera Gavarresa, a l’esquerra del Llobregat, al nord de Barcelona.

Gairebé tot el terreny és conreat; al secà s’hi cultiva principalment vinya, a més de cereals, oliveres i ametllers; i al regadiu, hortalisses, llegums i arbres fruiters. Hi ha també algunes indústries, sobretot tèxtils i vinícoles. Àrea comercial de Manresa.

El nucli antic de la vila es troba dalt d’un turó, on hi ha restes de l’antic castell d’Artés i de les muralles. És conserven també l’absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria. Dins la primera quinzena d’abril té lloc a la vila una fira del vehicle usat.

Dins el terme, on han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, destaca també la masia de les Torres.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTelevisió