Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Buxarrais i Ventura, Ramon

Deixa un comentari

(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 12 desembre 1929 – )

Eclesiàstic. Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’Agermanament, fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta (Xile), on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta.

Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga. Aquí ha promogut iniciatives culturals (Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia).

Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio, que tenien molta acceptació popular.

Butinyà i Hospital, Francesc Xavier

3 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1834 – Tarragona, 18 desembre 1899)

Eclesiàstic i escriptor. Fundador jesuïta (1854), ensenyà química (1859-63) a l’Havana.

Tornà a Catalunya, i fundà a Calella (1875) la congregació de les Serves de Sant Josep, conegudes popularment per butinyanes o josefines.

Escriví obres religioses –Les migdiades del mes de maig (1871) i el devocionari Joia del cristià (1882)- i un drama, La venjança del Martre (1871).

Bruguera i Lladó, Mateu

1 Resposta

(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 28 novembre 1882)

Historiador i eclesiàstic. Nomenat protonotari apostòlic el 1862, el 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

És autor de Cronicón de Barcelona, Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia (1861), Historia general de la Religiosa y Militar Orden de los Caballeros del Temple (1882) i d’Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña, en 1713 y 1714 (1871-72), la seva obra més important i en la qual utilitza, sense gaire ordre ni sistematització de les referències bibliogràfiques, una gran quantitat de materials documentals, alguns dels quals perduts actualment.

Briva i Mirabent, Antoni

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 31 gener 1926 – Astorga, Castella, 20 juny 1994)

Eclesiàstic. Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia. Ordenat sacerdot el 1950 exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1963) i canonge de la catedral (1964).

Nomenat bisbe d’Astorga (1967), va dur a terme una tasca de divulgació teològica a través de diversos escrits.

Fou cap de redacció de la revista “Orbis catholicus” (1958-64) i ha publicat articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura (1957), El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman (1958), Colegio episcopal e Iglesia particular (1959).

Bret i López, Bru

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 1771 – Barcelona, 1844)

Eclesiàstic. Arxipreste de Sant Joan de les Abadesses (1816), catedràtic de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1803). Perseguit com a carlí, s’exilià a França (1836-37).

És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y de los genoveses (1805). El 1864 fou publicada una col·lecció dels seus sermons.

Borrell -bisbe Vic-

2 Respostes

(Catalunya, segle X – Girona, 1018)

Bisbe de Vic (1010-18). Fill de Borrell i d’Ingilrada, nobles osonencs.

Nomenat a instàncies del comte Ramon Borrell I de Barcelona i del bisbe Sal·la d’Urgell. Corroborà la donació de les esglésies d’Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona (1012).

Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d’Oló, dit després de Mediona, l’administració dels béns i castells de la Segarra (Calaf) adjudicats pel comte de Barcelona a l’església de Vic. Benet VIII li confià, juntament amb l’abat Oliba, l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses.

Morí de tornada d’una expedició a les terres islàmiques peninsulars i fou succeït en el bisbat per Oliba.

Bonet i Muixí, Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 1913 – Roma, Itàlia, 6 agost 1969)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Barcelona, a la universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic. Al Col·legi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia.

Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Salamanca. El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sots-degà.

Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, entre d’altres la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català.

Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya, fou mentor de molts sacerdots catalans, fins al punt que, pel gener de 1969, en una carta al nunci, 141 sacerdots el demanaren per arquebisbe de Tarragona.

Juntament amb altres preveres barcelonins, inicià i promogué, el 1947, la Unió Sacerdotal. Sota el seu guiatge es formalitzà la fundació de les auxiliars diocesanes de Barcelona.

Intervingué activament en els treballs del Concili Vaticà II i fou membre de diverses comissions conciliars. A Catalunya fou portaveu de l’esperit del concili i esperança dels qui treballaven per una profunda reforma de l’Església.

Bonet i Baltà, Joan

3 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 maig 1906 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 6 juliol 1997)

Eclesiàstic i historiador. Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat (1948) i ha estat repetidament elegit president del Col·legi de Rectors de Barcelona.

Es va especialitzar en la història eclesiàstica catalana contemporània. Bé que part dels seus estudis resten inèdits, cal fer esment dels pròlegs que escriví per a les edicions de les obres completes de Torras i Bages (1948) i Narcís Verdaguer (1949), així com de L’església catalana de la Il·lustració a la Renaixença (1984), obra on recull documentació inèdita sobre Verdaguer.

Fou el fundador i director del Seminari d’Història Contemporània de l’Església a Catalunya.

Bonet -eclesiàstic, s. XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets.

Essent arxiprest a Belchite (Aragó), Jaume II el Just el féu anar prop del seu fill Joan d’Aragó i d’Anjou per completar l’educació d’aquest i orientar-lo en les seves lectures, pocs anys abans que l’infant reial, tot just complerts els divuit anys, assolís l’alta dignitat d’arquebisbe de Toledo. La vasta cultura de Joan sembla un bon exponent de la competència del mestre Bonet.

Bonal i Gràcia, Joan

Deixa un comentari

(Terrades, Alt Empordà, 24 agost 1769 – Zuera, Aragó, 19 agost 1829)

Eclesiàstic i fundador. Estudià filosofia a la universitat d’Osca i biologia al col·legi dominicà de Barcelona i a la universitat de Saragossa.

Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà (1804) un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en col·laboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc.