Arxiu d'etiquetes: crítics/ques

Corral López-Doriga, María de

Deixa un comentari

(Madrid, 1940 – )

Gestora cultural. El 1981 s’incorporà a la Fundació “La Caixa” com a directora d’arts plàstiques. A partir del 1985 començà a formar la col·lecció d’art contemporani d’aquesta institució.

De l’any 1991 al setembre de 1994 treballà a Madrid. A partir del 1995 es reincorporà a la Fundació “La Caixa” com a directora de la col·lecció d’art contemporani i assessora d’arts plàstiques.

Assessora de diferents institucions i esdeveniments culturals, també exercí com a comissària d’exposicions i membre de jurats, i ha rebut diversos guardons per la seva trajectòria professional.

Comas i Pujol, Antoni

5 Respostes

(Mataró, Maresme, 3 gener 1931 – Barcelona, 24 març 1981)

Investigador i crític literari. Primer catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona des de l’any 1965.

Són remarcables les seves edicions de textos de santa Teresa i Joan Boscà i l’estudi de l’obra de Ramon Vidal de Besalú.

Va publicar els llibres Les excel·lències de la llengua catalana (1967), Assaigs sobre literatura catalana (1968), el monumental i erudit estudi sobre el segle XVIII (1972) dins la sèrie Història de la literatura catalana, dirigida per Martí de Riquer, i Joan Alcover (Aproximació a l’home, al seu procés i la seva obra) (1978), Un segle de poesia catalana (1968, amb Bofill i Ferro), Antologia poètica: Guerau de Liost (1979) i Antologia de la literatura catalana (1981).

Coma i Sanpere, Xavier

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 12 novembre 1939 – Barcelona, 14 febrer 2017)

Crític i especialista en còmics. Després de llicenciar-se en dret es dedicà a la creació publicitària i més tard a la crítica periodística, col·laborant en diverses publicacions.

S’ha ocupat de temàtiques com el jazz, el cinema, la novel·la negra i sobretot el còmic, dotant-lo d’una historiografia abans inexistent a Espanya.

Ha publicat Los cómics un arte del siglo XX (1978), Del gato Félix al gato Fritz (1979), La novela negra (1980) i El espíritu de los cómics (1983). Ha dirigit les obres de caire enciclopèdic La historia de los cómics (1983) i Cómics clásicos y modernos (1988).

Coll i Vehí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)

Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.

Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.

Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).

El seu germà fou Narcís Coll i Vehí  (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851)  Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).

Claveria Lizana, Carlos

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 març 1909 – Oviedo, Astúries, 16 juny 1974)

Erudit i crític literari en castellà. Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura en diverses universitats de l’estal espanyol i de l’estranger.

El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna (1945), és un brillant assaig de crítica comparada sobre la novel·lística contemporània. Publicà també Temas de Unamuno (1953), Estudios hispanosuecos (1954) i altres.

Fou membre de la Real Academia Española des del 1971.

Català i Vidal, Antoni

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 21 novembre 1891 – 13 gener 1978)

Compositor. Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Carles Pellicer i Enric Morera.

Fou crític musical al “Diario de Barcelona”. Actuà com a organista a Barcelona, on fundà l’Orfeó Pompeia i la Coral Barcelona.

Compongué música escènica, de cambra i 21 sardanes per a cobla i per a cor. Les més populars són La processó de sant Bartomeu (1919), Dalt dels cims (1964).

És autor d’una glossa del ballet de Déu i instrumentà per a cobla La moixiganga de Sitges (1928).

Castro Quesada, Américo

Deixa un comentari

(Cantagallo, Brasil, 4 maig 1885 – Lloret de Mar, Selva, 25 juliol 1972)

Historiador, filòleg i crític literari. Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona (1905-07).

Ha tractat especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constel·lació hispànica”, entre les que es destaquen La realidad histórica de España (1935-62), Origen, ser y existir de los españoles (1959) i De la edad conflictiva (1961).

Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Casas i Fuster, Joan

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31 agost 1950 – )

Crític teatral, traductor i dramaturg. Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on fou professor.

Estrenà diverses obres i ha publicat altres peces teatrals. Com a productor ha estrenat peces d’autors estrangers.

Fou guardonat amb el premi Víctor Català de narrativa per Pols de terrat (1979), el Miquel de Palol de poesia per Tres quaderns (1985) i el Joan Alcover de poesia per Amb afecte (1987).

Exercí la crítica teatral a l’“Avui”, “El Observador” i “Serra d’Or”.

Cardona i Roig, Osvald

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 agost 1914 – 14 desembre 1987)

Escriptor, crític i assagista. Estudiós de la llengua i literatura catalanes.

Publicà valuosos treballs, especialment del període comprès entre Verdaguer i els noucentistes: De Verdaguer a Carner (1960), Art poètica de Maragall (1971), Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer (1986). És autor també de La correspondència comercial en català (1977) i Els grups de vocals en contacte (1977).

Com a traductor, es destacà per la traducció que féu de l’obra de Petrarca, Sonets, cançons i madrigals (1955).

Campmany i Ayné, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona ?, segle XX)

Escriptor. Col·laborà a “La Tralla” i d’altres publicacions periòdiques. Fou crític teatral del diari “La Tribuna” de Barcelona.

És autor de les comèdies La barcelonina i Total, res. La primera, escrita en col·laboració amb Casimir Giralt, fou estrenada al Teatre Principal de Barcelona per Margarida Xirgu, el 1912.

Publicà amb pseudònim algunes novel·les roses en castellà.