Arxiu d'etiquetes: crítics/ques

Català i Vidal, Antoni

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 21 novembre 1891 – 13 gener 1978)

Compositor. Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Carles Pellicer i Enric Morera.

Fou crític musical al “Diario de Barcelona”. Actuà com a organista a Barcelona, on fundà l’Orfeó Pompeia i la Coral Barcelona.

Compongué música escènica, de cambra i 21 sardanes per a cobla i per a cor. Les més populars són La processó de sant Bartomeu (1919), Dalt dels cims (1964).

És autor d’una glossa del ballet de Déu i instrumentà per a cobla La moixiganga de Sitges (1928).

Castro Quesada, Américo

Deixa un comentari

(Cantagallo, Brasil, 4 maig 1885 – Lloret de Mar, Selva, 25 juliol 1972)

Historiador, filòleg i crític literari. Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona (1905-07).

Ha tractat especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constel·lació hispànica”, entre les que es destaquen La realidad histórica de España (1935-62), Origen, ser y existir de los españoles (1959) i De la edad conflictiva (1961).

Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Casas i Fuster, Joan

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31 agost 1950 – )

Crític teatral, traductor i dramaturg. Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on fou professor.

Estrenà diverses obres i ha publicat altres peces teatrals. Com a productor ha estrenat peces d’autors estrangers.

Fou guardonat amb el premi Víctor Català de narrativa per Pols de terrat (1979), el Miquel de Palol de poesia per Tres quaderns (1985) i el Joan Alcover de poesia per Amb afecte (1987).

Exercí la crítica teatral a l’“Avui”, “El Observador” i “Serra d’Or”.

Cardona i Roig, Osvald

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 agost 1914 – 14 desembre 1987)

Escriptor, crític i assagista. Estudiós de la llengua i literatura catalanes.

Publicà valuosos treballs, especialment del període comprès entre Verdaguer i els noucentistes: De Verdaguer a Carner (1960), Art poètica de Maragall (1971), Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer (1986). És autor també de La correspondència comercial en català (1977) i Els grups de vocals en contacte (1977).

Com a traductor, es destacà per la traducció que féu de l’obra de Petrarca, Sonets, cançons i madrigals (1955).

Campmany i Ayné, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona ?, segle XX)

Escriptor. Col·laborà a “La Tralla” i d’altres publicacions periòdiques. Fou crític teatral del diari “La Tribuna” de Barcelona.

És autor de les comèdies La barcelonina i Total, res. La primera, escrita en col·laboració amb Casimir Giralt, fou estrenada al Teatre Principal de Barcelona per Margarida Xirgu, el 1912.

Publicà amb pseudònim algunes novel·les roses en castellà.

Broch i Huesa, Àlex

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 desembre 1947 – )

Crític literari. Llicenciat en filologia romànica, s’ha especialitzat en la crítica literària dels autors del segle XX.

Ha escrit en diversos diaris i revistes i ha publicat Literatura catalana dels setanta (1980), Literatura catalana: balanç de futur (1985), Poesia Catalana. Antologia 1936-1968 (1985), Literatura catalana dels anys vuitanta (1991), Forma i idea en la literatura contemporània (1993) i diverses antologies de prosa i de poesia.

Fou secretari del Centre Català del PEN Club Internacional (1979-85), i posteriorment, director literari adjunt d’Edicions 62.

Bou i Maqueda, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 març 1954 – )

Crític literari i historiador de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost.

Professor universitari, ha exercit la docència a universitats dels EUA.

Ha publicat diversos llibres sobre les obres d’escriptors catalans i ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana de Martí de Riquer, Antoni Comas i Joaquim Molas.

Bofill i Ferro, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 28 febrer 1893 – 12 juliol 1968)

Crític literari i poeta. Fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge per a la qual traduí poetes grecs, Rilke i Proust.

Del grup de Josep Carner, fou un crític sobresortint del noucentisme; aplica a la crítica el seu humanisme i la seva sensibilitat amb un mètode lliure.

Va exèrcir com a crític a “La Publicitat” i a la “Revista de Catalunya”, des d’on va defensar un nou concepte de la crítica entesa com a activitat artística.

Publicà Vint-i-cinc anys de crítica (1959) i Cent anys de poesia catalana (1968). Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns.

Beser i Ortí, Sergi

Deixa un comentari

(Morella, Ports, 16 desembre 1934 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 gener 2010)

Crític literari. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela española (1972), a més d’una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l’estudi Clarín y la Regenta (1995).

Bertran i Tintorer, Marc Jesús

6 Respostes

(Barcelona, 4 setembre 1872 – 4 gener 1934)

Musicòleg, crític musical i escriptor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Pau Maria. Exercí durant quinze anys la crítica musical de “La Vanguardia” i més tard la d’“El Día Gráfico”.

Inicià a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador.

És autor, entre altres composicions, de Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La danza en el teatro (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1926), i escriví, en castellà, novel·les i obres teatrals.