Arxiu d'etiquetes: crítics/ques

Ley Fancelli, Pablo

(Barcelona, 1961 – )

Dramaturg i crític teatral. Autor d’obres com Angorina o la festa de maig (1984), Se está haciendo muy tarde (premi Sant Martí 1989) o Paisaje sin casas (premi Marquès de Bradomín 1990), participà en la dramatúrgia de Faust 3.0 de La Fura dels Baus.

Desenvolupà l’exercici de la crítica tant a l'”ABC” (1990-92) com, des del 1995, a “El País”.

Fou redactor de premsa de l’IMBE (Mercat de les Flors i Festival Grec) i director de “La Revista del Mercat” (1994-96) i participà com a assessor en el programa teatral “El Apuntador” del canal cultural de Vía Digital.

Lasa i Casamitjana, Joan Francesc de

(Barcelona, 1918 – 10 setembre 2004)

Crític i realitzador cinematogràfic. Ha exercit la crítica a diverses publicacions, com “Destino” i “Imagen y Sonido”.

Tingué un destacat paper en la promoció de cineclubs a la postguerra, com a iniciador i animador. Fundà i dirigí la Setmana de Cinema de Molins de Rei.

Des del 1955 conreà el curtmetratge documental: Josep M. de Sucre (1964), Las manos de Pons Cirac (1965), El món de Fructuós Gelabert (1989), premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, i L’últim peoner (1972), sobre Ramon de Baños. Ha fet films de divulgació.

Redactor de l’Enciclopedia dello Spettacolo i col·laborador de televisió, on dirigí la sèrie Una història del cinema català a Catalunya i coordinà el programa Visual.

Laban i Echegaray, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1843 – 22 desembre 1910)

Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom.

Actuà sovint ací i a l’estranger entre el 1879 i el 1890.

Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris.

Era amic del tenor J. Gayarre.

Kaisser i Guasch, Joan

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 20 abril 1861 – 1930)

Músic i crític musical. Deixeble de Felip Pedrell.

És autor d’obres corals i de cançons, d’una Fantasia, per a piano, d’una Rapsòdia catalana (sobre temes tradicionals) i d’una Serenata, per a oboè i instruments de corda.

Gustà i Salvador, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 9 gener 1744 – Palerm, Itàlia, 19 maig 1816)

Apologista i crític. Jesuïta (1759).

Se n’anà a Itàlia amb motiu de l’expulsió d’Espanya del seu orde (1767) i residí a diverses ciutats. Ordenat sacerdot, fou professor d’història eclesiàstica.

Escriví nombrosos llibres, molts inèdits. De les obres publicades, una treintena, la majoria són de caràcter apologètic contra el jansenisme, l’enciclopedisme i la Revolució francesa.

Guillamon i Mota, Julià

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 novembre 1962 – )

Crític literari i narrador. Estudià filologia catalana i ha exercit de periodista cultural i crític literari a diversos mitjans de comunicació.

S’ha dedicat a estudiar la contracultura, tant com a comissari de diverses exposicions, com també amb el llibre La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2000).

Com a crític, ha publicat Joan Perucho i la literatura fantàstica (1989), ha estat director d’una col·lecció dels Llibres del Mall i ha dirigit la darrera etapa de la publicació “Lletra de Canvi”.

Com a narrador, ha col·laborat en el volum col·lectiu El triangle de les set punxes. Històries d’horror (1990) i ha publicat el recull de narracions La fàbrica del fred (1991).

Gubern i Garriga-Nogués, Romà

1 Resposta

(Barcelona, 8 agost 1934 – )

Escriptor, historiador i crític cinematogràfic. Catedràtic a la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi dels mitjans de comunicació audiovisuals i la moderna cultura de masses.

És autor d’una ja clàssica Historia del cine (1969, revisada el 1988) i dels opuscles Godard polémico (1969), McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas (1970) i Homenaje a King Kong (1974).

Entre d’altres obres, ha publicat: Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1976, amb D. Font), Raza. Un ensueño del general Franco (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, amb Jordi Prat), Carlos Saura (1979), La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo. 1936-1975 (1981), 100 años de cine (1982) i Benito Perojo: pionerismo y supervivencia (1994).

Gifreda i Morros, Màrius

2 Respostes

(Barcelona, 1895 – 2 desembre 1958)

Arquitecte, escriptor i crític. Com a crític d’art, col·laborà a diverses revistes (“Imatges”, “Art”, “Revista” i “Gaseta de les Arts”, a la segona època). També fou crític teatral de “Mirador”.

Féu llargs viatges per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient.

Obtingué el premi Català de Primera Novel·la (1947), amb l’obra Sis sirenes (editada el 1951). Escriví obres teatrals: Somni celestial (1957), L’anònim blau, L’eterna cacera i L’assassinat d’un barret fort, que traduïda al portuguès tingué èxit a Lisboa.

Gelabert i Alart, Concordi

2 Respostes

(Barcelona, 1 setembre 1882 – 7 abril 1944)

Crític musical. Germà d’Antoni. Professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio y carne (1902) i de l’opereta El desterrado.

Fou director artístic de la companyia Gramophon.

Garcia i Seguí, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1927 – 9 novembre 1990)

Crític cinematogràfic. Capdavanter del moviment dels cine-clubs a la Catalunya de després del 1939, dirigí el Cine-club Universitario del SEU de Barcelona del 1949 al 1954; dirigí després el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-americans i col·laborà a les sessions perpinyaneses del Cine-club Llanterna Màgica d’Arnau Olivar.

Ha publicat texts interessants i d’una gran independència de posició a les revistes “Laye” de Barcelona, “Cineclub Universitario” de Salamanca i “Nuestro Cine” i “Índice” de Madrid, així com traduccions, amb estudis i pròlegs, d’alguns guions de Visconti.