Arxiu d'etiquetes: cavallers

Estanyol, Berenguer

3 Respostes

(Empúries, Alt Empordà, segle XIII – Grècia, 1316)

(o Bernat)  Cavaller. Combaté al servei de Frederic II de Sicília.

Fou enviat al ducat d’Atenes amb quatre galeres i gent d’armes, com a vicari general o lloctinent del duc Manfred, fill segon de Frederic II.

El ducat, fiblat pels veïns i excomunicat pel papa Climent V, es consolidà gràcies a la política coratjosa i assenyada d’Estanyol, que anava alternant la lluita i les treves de manera que hom combatia només un dels enemics, en una mena de torn proporcionat als efectius disponibles.

Les victòries obtingudes acabaren per assegurar les fronteres.

Morí de malaltia, i fou succeït en el càrrec pel famós Alfons Frederic, fill natural de Frederic II.

Esplugues, Pere d’

Deixa un comentari

(Vic, Osona, s XV – Palma de Mallorca, 1464)

Donzell. A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia.

Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l’abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l’any següent, en la política a seguir davant la revolta remença.

Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d’aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d’Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d’arribar a Girona i alliberar la reina de la força.

Nebot, potser, de l’ex-governador de Menorca Pere de Bell-lloc, per tal d’unir Menorca a la causa de la generalitat de Catalunya, capitanejà una galera, sota la direcció de Francesc de Pinós, i aconseguí la presa de Maó, on dugué a terme una sagnant repressió, i de posar setge a Ciutadella, però fou capturat per les forces mallorquines fidels a Joan II el Sense Fe.

Empresonat, amb d’altres, a la ciutat de Mallorca, fou finalment decapitat a la plaça de la Cort.

Espés, Lluís d’

3 Respostes

(Catalunya, vers 1435 – vers 1500)

Cavaller. Fill de Guerau, pertanyia a l’orde de l’Hospital. Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís.

Servent servidor de Joan II el Sense Fe i de l’infant Ferran, igual com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, lluità a la guerra civil catalana (1462-72) i a la castellana (1475) al costat de Ferran II de Catalunya, del qual fou ambaixador a Nàpols, a on el 1477 acompanyà la princesa Joana d’Aragó per a casar-se amb el rei Ferran II de Nàpols.

Després de participar a la guerra de Granada, morí a la fi del segle.

Espés, Guerau d’

5 Respostes

(Catalunya, vers 1400 – vers 1470)

Cavaller. Partidari, com els seus fills (Gaspar, Ramon i Lluís), de Joan II el Sense Fe en la guerra civil catalana (1462-72). Participà en la defensa de la Força de Girona (1462). El 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa. Fou declarat enemic de la terra per la Generalitat.

Arribà a ésser majordom major de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20.000 sous en morir el 1868.

També fou el pare de Joana d’Espés  (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV)  Fou una de les dames de més confiança de la reina Joana Enríquez.

Escrivà, Guillem -cavaller, s. XIII-

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 15 agost 1285)

Cavaller. Servent de la host reial. Era acompanyant del rei Pere II el Gran, en funcions d’escuder.

Morí a la batalla de Santa Maria d’Agost, durant la Croada contra Catalunya, lluitant contra els francesos al costat del monarca. Havia estat el primer a reconèixer la força de l’enemic.

Trobà la mort tot just després de rematar, per ordre del rei, un cavaller descavalcat i estabornit pel mateix sobirà.

El citen Bernat Desclot, probable parent seu, i Ramon Muntaner.

Erill i de Sentmenat, Felip d’

1 Resposta

(Barcelona, segle XVI – Catalunya, 1632)

Cavaller de Sant Jaume. Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola, comte d’Erill. Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia.

Governador del terç de la mar a Sicília (1607), serví també a Nàpols i a Flandes. Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèl·lica a Bizerta (1623), de la qual fou publicada una relació a Barcelona (1623).

En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons (II) d’Erill-Orcau i de Sentmenat, en circumstàncies poc clares (1630), fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat.

Possiblement, fou germana seva Isabel Agnès d’Erill i de Sentmenat  (Catalunya, abans 1604 – 1665)  Comtessa de Guimerà. Tia de Margarida d’Erill i del Maino. Tingué que exiliar-se durant la guerra amb França (1640).

Entença, Manuel d’ -cavaller-

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1387)

Fill natural de Ponç Hug d’Entença. Armat cavaller (1345), acompanyà Pere III el Cerimoniós a Sardenya (1354), on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos. Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella.

A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV (1369); alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei.

A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei (1381), fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots.

Duran i Pujades, Jaume de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVIII – vers 1744)

Negociant i donzell. Fill de Josep de Duran i Móra.

Partidari de Felip V de Borbó, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia.

El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona que fou aprovat (1735) gràcies a la seva insistència. En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n’asseguressin la continuïtat.

El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell, operació que concebé com una empresa capitalista.

Desvalls, Francí

3 Respostes

(Barcelona, segle XV – Itàlia, 1468)

Cavaller errant. Encara jove, reptà Joan de Boixadors amb la finalitat d’avesar-se en l’ús de les armes, i hi lluità a Ceuta (1429), combat descrit pel cronista portuguès Gomes Eanes de Zurara.

Tingué, amb Riambau de Corbera, una actuació remarcable en el famós Paso Honroso (1434), que comportà ulteriors lletres de batalla amb Suero de Quiñones, mantenidor d’aquell pas.

Fou fet presoner (1435-36) arran de la batalla naval de Ponça. A la cort napolitana d’Alfons IV el Magnànim era tingut per un dels bells junyidors del món.

El 1458 participà, en prosa retorta i filigrana, en els Deseiximents contra Fals Amor de Pere Pou.

Fou executat per ordre del duc Joan de Lorena.

Destorrent -llinatge-

3 Respostes

(Barcelona, segle XIII – segle XV)

Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.

El primer membre conegut és un Pere Destorrent.

Altres membres del llinatge són:

Francesc Destorrent  (Barcelona, segle XV)  Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.

Pere Destorrent  (Barcelona, segle XV – 1462)  Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.