Arxiu d'etiquetes: cavallers

Despuig, Macià

Deixa un comentari

(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XIV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. Durant l’interregne fou, inicialment, partidari de Lluís d’Anjou.

Substituí, per pocs dies, (del 26 al 30 de desembre de 1411), Lluís de Requesens en la comissió dels Vint-i-quatre del Parlament català, i fou enviat com a ambaixador prop de Ferran I d’Antequera. Després de la proclamació d’aquest, prengué part en la campanya contra Jaume II d’Urgell.

Sota Alfons IV el Magnànim exercí diverses ambaixades, entre les quals la del concili de Constança (1417).

Despuig, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Després d’haver sotmès a Pere III el Cerimoniós el Rosselló, desposseint així Jaume III de Mallorca, fou nomenat veguer de Vilafranca de Conflent.

A la darreria del mateix any 1344, el 22 de novembre, resistí un intent de Jaume III per recuperar la plaça, en el curs de la frustrada invasió enregistrada aquells dies.

El 1347 anà a Sardenya amb els reforços que hi dugué Hug de Cervelló, i que poc després sofriren la derrota dels Aidu di Turdu.

Desplà, Miquel

4 Respostes

(Barcelona, segle XV – després 1467)

Fill i hereu de Ramon Desplà i Cavaller i de Magdalena, i germà de Pere Joan Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.

Fou propietari de galeres i de part de la lleuda de Mediona, i tingué una llarga i densa carrera a la casa de la ciutat, on es distingí per la seva bona voluntat tractant de reconciliar la Busca i la Biga, grup al qual s’adherí plenament durant la guerra civil.

Desplà, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – després 1462)

Cavaller. Fou diverses vegades conseller de la ciutat i des del 1436 formà part del consell que assessorà la reina Maria de Castella mentre Alfons IV el Magnànim era a Nàpols.

Durant la guerra contra Joan II va estar al servei de Carles de Viana, i posteriorment, amb el seu fill Guerau, formà part del partit francòfil, al servei de Lluís XI.

Detingut per les forces de Pere IV de Portugal, rei dels catalans, fou cedit a Joan II en un canvi de presoners.

Desplà

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XIV – Barcelona, segle XVI)

Llinatge. A Barcelona els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del segle XIV.

Tingueren repetidament -fins al primer terç del segle XVI- els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes.

Uns Desplà (tal vegada els mateixos d’Alella) foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles. Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà, doctor en lleis.

Els segles XVI i XVII una branca dels Erill es cognomenà Desplà per raons de vinculació i ostentà les baronies de l’Albi i Cervià i les senyories d’Altet i de Lluçà.

Desllor, Simó

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Germà de Guillem. Seguí l’expedició de Pere II el Gran a Sicília.

Fou un dels tres elegits per a custodiar i conduir el príncep de Salern Carles II el Coix, presoner a la batalla naval de Nàpols, el 5 de juliol de 1284. Després de portar-lo al Castell Nou de Barcelona, el dugueren al castell de Siurana, on passà quatre anys.

Fou conseller del rei Jaume II el Just. El 1314 fou un dels encarregats de pactar a València, amb els ambaixadors del rei de Xipre, l’enllaç de Jaume II amb Maria de Lausignan.

L’any següent, per ordre del monarca, s’embarcà en una galera amb el seu germà Guillem, per sortir a l’encontre de la núvia.

El 1317 organitzà el viatge a Montserrat de la reina Maria.

Desllor, Roger

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – Salona, Grècia, 1318)

Cavaller. Al servei del duc francès d’Atenes, Gautier de Brienne (1301-11), contractà la Gran Companyia Catalana (1310) contra els atacs del despota de l’Epir i del senyor de Blàquia.

Un cop rebutjats els enemics, el duc llicencià una part de la Companyia. Les dissensions provocades per l’actitud del duc no foren resoltes, malgrat els bons oficis de Desllor, el qual captà les simpaties dels catalans.

Les hostilitats acabaren amb la victòria catalana del Cefís (1311) i el ducat d’Atenes passà al domini de la Companyia Catalana, que nomenà Desllor comandant suprem.

Governà el ducat fins a l’arribada de Berenguer Estanyol (1312), vicari general en representació del nou duc Manfred I d’Atenes.

Desllor, Guillem

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. El 1324 fou enviat per Jaume II el Just com a ambaixador a Tunis, amb la intenció de recuperar-hi les influències tributàries i de reconstituir a les seves ordres, llogada al nou rei Abu-Bekr, una milícia cristiana tan influent com la que hi havia hagut a Tunis en temps del destronat Ibn-al-Lihyani.

Desllor partí amb quatre galeres i, cregut que la intimidació prèvia seria el millor mitjà d’entrar en tractes amb Abu-Bekr, començà per atacar amb les seves naus el port de la capital tunisenca.

Aquesta violència frustrà la missió que li havia estat encomanada, sobretot perquè el poderós Bernat de Boixadors desautoritzà iradament una acció empresa sense consultar-lo, per naus que depenien d’ell.

Desllor, Bertran

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Probablement era component de la milícia cristiana que, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, servia el rei Ibn-al-Lihyani de Tunis.

Destronat aquest per Abu-Bekr, Desllor continuà lluitant contra aquest darrer. Capitanejava la milícia cristiana d’Abu-Derba, fill d’Ibn-al-Lihyani, quan tractava de reprendre Tunis i havia aconseguit de restablir el domini sobre la zona de Mahdia.

Desllor fou enviat per Abu-Derba prop de Jaume II el Just, en demanda d’ajut, el 1320.

Desllor, Artau

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Féu diversos serveis per a Pere II el Gran.

El 1308, sota el regnat de Jaume II el Just, fou nomenat amb Pere Deslledó ambaixador català al Marroc, per bé que finalment no hi anà cap dels dos. S’ocupà sovint d’atendre, per aquest temps, els fills del monarca.

El 1314 assistí a Lleida al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença, i signà a l’acta de concessió del comtat d’Urgell a favor dels contraents.