(Ribagorça, segle XVI – )

Títol senyorial, concedit el 1599 a Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, baró d’Erill i d’Orcau.

La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei-arxiduc Carles III (1708) al seu besnét i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill.

Passà als Melzi, comtes de Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna.

Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de Suert i Espills.