Arxiu d'etiquetes: 1468

Belluga i Tous, Pere

1 Resposta

(València, segle XV – 1468)

Jurista. Estudià dret civil i dret canònic a Bolonya. Tornà a València i fou assessor del justícia criminal (1429). Després d’un exili de quinze mesos a Almansa, causat per una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja (el futur Calixt III), i entrà al servei del rei Alfons IV el Magnànim com a mestre racional (1442) i com a advocat patrimonial (1457) i de Joan II el Sense Fe com a advocat fiscal (1458) i com a advocat patrimonial (1461).

Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum (editat diverses vegades els segle XVI i XVII), dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una defensa personal contra els motius de l’exili decretat per l’aleshores lloctinent de governador i germà del rei Joan de Navarra, un tractat adoctrinador de monarques, una apologia de l’organització política valenciana i la propugnació d’una monarquia limitada per furs i lleis i per via de contracte; però, al mateix temps s’hi troben una sèrie d’idees sorprenentment revolucionàries i antimonàrquiques: nega l’origen diví de la monarquia i afirma que totes es formaren gràcies a la violència i a la usurpació.

Guiomar de Portugal

3 Respostes

(Portugal, 1468 – Sogorb, Alt Palància, 1 agost 1516)

Infanta. Era la muller de l’infant Enric “Fortuna”, el qual la sobrevisqué sis anys. Compartí el destí atzarós del seu marit. Fou enterrada a Poblet.

Fill seu fou Alfons d’Empúries.

Desvalls, Francí

3 Respostes

(Barcelona, segle XV – Itàlia, 1468)

Cavaller errant. Encara jove, reptà Joan de Boixadors amb la finalitat d’avesar-se en l’ús de les armes, i hi lluità a Ceuta (1429), combat descrit pel cronista portuguès Gomes Eanes de Zurara.

Tingué, amb Riambau de Corbera, una actuació remarcable en el famós Paso Honroso (1434), que comportà ulteriors lletres de batalla amb Suero de Quiñones, mantenidor d’aquell pas.

Fou fet presoner (1435-36) arran de la batalla naval de Ponça. A la cort napolitana d’Alfons IV el Magnànim era tingut per un dels bells junyidors del món.

El 1458 participà, en prosa retorta i filigrana, en els Deseiximents contra Fals Amor de Pere Pou.

Fou executat per ordre del duc Joan de Lorena.

Joana Enríquez

36 Respostes

(Torrelobatón, Castella, 1425 – Tarragona, 13 febrer 1468)

Reina de Navarra (1447-68) i de Catalunya-Aragó (1458-68). Filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez i mare de Ferran II el Catòlic. Per raons polítiques es casà (1447) amb l’infant de Catalunya-Aragó Joan, futur Joan II el Sense Fe, que aleshores, juntament amb l’almirall, menava una política d’oposició al conestable Alvaro de Luna. El 1451 fou nomenada governadora general de Navarra, càrrec que compartí amb el seu fillastre Carles de Viana.

Prengué part molt activa en la guerra civil navarresa entre el seu marit i Carles; l’enemistat entre aquest darrer i Joana no trigà a manifestar-se obertament, cosa que agreujà l’enemistat de Joan II amb el seu fill. Menà personalment les negociacions de Vilafranca del Penedès (1461), acord de curta durada entre la reialesa i els organismes catalans.

El 1461 fou jurada a Catalunya com a tutora del seu fill Ferran, la qual cosa volia dir que assumia la lloctinència general de Catalunya, i des d’aquest càrrec s’enemistà progressivament amb els diputats i consellers de Barcelona; se n’anà de la ciutat el març de 1462, quan l’esclat de la guerra civil catalana ja era un fet ineludible.

Els anys següents prengué part molt activa en un seguit d’esdeveniments de la contesa: defensa de Girona (1462), missió diplomàtica prop de Lluís XI de França i d’Enric IV de Castella, i campanyes militars de l’Empordà (1462-66). El 1465 fou nomenada pel seu marit lloctinent general de tots els regnes de la corona catalano-aragonesa. La seva mort, en plena guerra civil, significà per a Joan II la pèrdua d’un dels col·laboradors més eficaços en els difícils moments en què es trobava a causa de la guerra.