(Catalunya, 1983 – )
(ICS) Organisme de la Generalitat. Creat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Recull les competències de l’Instituto Nacional de la Salud, traspassades a Catalunya.
Realitza funcions de docència i investigació, a més de coordinar els serveis sanitaris públics de Catalunya.
Enllaç web: Institut Català de la Salut
(Catalunya, 1989 – )
(ICM) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament de presidència.
Creat amb l’objectiu de contribuir a l’estudi i a la difusió de les realitats de l’àrea mediterrània. Designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània.
S’estructura sobre quatre grans eixos: l’art i la cultura, la cooperació, els estils de vida i els moviments humans.
L’escriptor Baltasar Porcel en fou el president del 1989 al 1997.
Des d’aquest mateix any convoca anualment el Premi Internacional Catalunya, que reconeix la tasca de personalitats d’arreu en aquests àmbits.
(Catalunya, 1989 – )
Organisme dependent del govern de la Generalitat de Catalunya encarregat d’impulsar les polítiques d’igualtat entre homes i dones.
La seva activitat és doble: d’una banda, impulsar les iniciatives d’associacions i entitats per la millora de la situació de la dona i, de l’altra, dur a terme activitats pròpies (exposicions, memorials, sessions informatives, conferències, fòrums, campanyes d’informació i sensibilització i l’organització de la Universitat d’Estiu de la Dona).
Té una seu central a Barcelona i quatre oficines informatives a Catalunya.
Enllaç web: Institut Català de les Dones
(Catalunya, 1983 – 1993)
Organisme de la Generalitat. Dins el servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic que depèn de la direcció general del Patrimoni Escrit i Documental del Departament de Cultura.
Les seves funcions eren bàsicament normatives (traducció de les ISBD, thesaurus, etc). Era un centre catalogador de la producció bibliogràfica de Catalunya i preparà la Bibliografia Nacional de Monografies i de Publicacions Periòdiques, obra que el 1994 fou traspassada a la Biblioteca de Catalunya.
(Catalunya, 1983 – )
(ICASS) Organisme de la Generalitat, creada pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, com a conseqüència de les competències traspassades per l’Instituto Nacional de Servicios Sociales (INSERSO).
Encarregat de l’assistència social, treballa fonamentalment en tres àrees: la tercera edat, amb la creació de residències i centres geriàtrics; els minusvàlids físics, psíquics i sensorials, per a una millor integració social i laboral; i els programes especials (marginació, drogodependència, etc).
(Catalunya, 1978 – )
(ICA) Institució. Agrupa els antropòlegs interessats a impulsar la recerca i els estudis sobre la forma de vida de les relacions socials, tant actuals com tradicionals en la societat i en la cultura de Catalunya.
El primer president fou Josep M. Batista i Roca.
Enllaç web: Institut Català d’Antropologia
(Catalunya, 1997 – )
(ICAA) Organisme. Adscrit al departament de justícia de la Generalitat.
Té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya. S’encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família.
Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que sol·liciten aquests tipus d’acolliment, i una vegada seleccionades les famílies acollidores, ha de fer un seguiment i donar el suport necessari.
Té altres funcions, com la formalització de convenis de col·laboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació de les adopcions internacionals, sempre que hi hagi una entitat col·laboradora que faci les seves funcions. En aquest darrer cas només realitzarà tasques de seguiment.
Totes les seves activitats són dirigides pel consell rector, que actua com a òrgan de direcció i control.
(Catalunya, 1982 – )
(ICGC) Organisme de la Generalitat. Creat amb el nom d’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), en substitució del Servei Cartogràfic (1978).
Té com a objecte la gestió dels serveis cartogràfics, així com la confecció, conservació i publicació de diferents productes cartogràfics (mapes a escala, mapes temàtics, ortofotomapes, perfeccionament de la toponímia, etc), i l’organització i el manteniment de la cartoteca de Catalunya.
Des del 1985 publica la “Revista Catalana de Geografia”.
El 2014 adoptà el nom actual.
Enllaç web: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
(Catalunya, 1926 – segle XX)
Institució cultural, de mecenatge, creada per Rafael Patxot i Jubert, que recollí d’altres iniciatives anteriors d’ajut a la cultura catalana o que donaven beques a noies pobres o subvencions a la vellesa.
També instituí premis d’història i política, que confià a l’Acadèmia de Bones Lletres, i de música, confiats a l’Orfeó Català. L’entitat publicà grans estudis sobre la premsa catalana i el folklore, i ajudà l’Onomasticon Cataloniae. A més, inicià inventaris, com el dels manuscrits i la bibliografia en català.
En foren patrons Eduard Fontserè, Jordi Rubió, A. Duran i Sanpere, Francesc Pujol i J.M. Batista i Roca.
El 1936 la institució fou traslladada a Suïssa.
(Catalunya, 1985 – )
(IBEC) Nom que prengué la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, creada a Barcelona el 1966 per un grup de pastors i laics protestants. Fou presidida pel pastor Àngel Cortès.
Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català.
Ha publicat: Sant Marc (1970), Sant Joan (1974) i els Salms (1985) i ha col·laborat en la versió del Nou Testament interconfessional (1979). Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edità la revista “Presència Evangèlica”.
També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, col·loquis i cursets.
Enllaç web: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
Dades dels Països Catalans 