Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1972 – )

(JIF)  Festival folklòric. Organitzat per l’esbart Lluís Millet. Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual.

El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats; el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK).

En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta.

En els seus inicis, se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es començaren a distribuir per tot Catalunya. Actualment la durada del festival és d’onze dies i té lloc a principis de setembre.

La cloenda se celebrà a Barcelona fins el 1990 i des d’aleshores esdevé també itinerant.

Enllaç web: Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya

jocs florals

39 Respostes

(Barcelona, 20 febrer 1393 – )

Concurs literari instaurat per Joan I el Caçador, a imitació dels provençals (1323); en foren nomenats mantenidors Jaume Marc i Lluís d’Averçó. Durant el seu mandat es degueren celebrar només dues festes (1394 i 1395), a despeses de la ciutat.

Martí I l’Humà la restaurà (1 maig 1398), li conferí caràcter reial i tornà a nomenar-ne els mateixos mantenidors. Ferran I d’Antequera confirmà (1413) la disposició del 1398 i atorgà al consistori la facultat de nomenar quatre mantenidors.

Són poques, i sovint dubtoses, les poesies conservades.

Interromputs aquests certàmens al segle XV i substituïts per d’altres d’eminentment religiosos, la tradició no fou represa fins a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), seguits, entre altres, pels Jocs Florals de Lo Rat Penat (1879) a València i posteriorment pels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924) al Rosselló (Companyia Literària de la Ginesta d’Or).

Jardinet d’Orats

4 Respostes

(Catalunya, 1486)

Cançoner recopilat pel notari Narcís Gual, conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere Torroella, Joan Escrivà, Joan Moreno, Francesc Alegre i Bernat Fenollar.

Jacob Xalabín, Història de

Deixa un comentari

(Catalunya, després 1389)

Novel·la històrica anònima, de tema oriental. Devia ésser redactada després del 1389 per la descripció que fa de la batalla de Rosovo i abans del 1404 com demostra l’esment de certs personatges reals.

Té com a protagonistes personatges de l’imperi otomà de la darreria del segle XIV, època de la qual marca un fons acusat i concret. Més que una crònica o un text, és, per l’estructura, una autèntica novel·la emmarcada en un ambient exòtic per al lector català.

Amb un estil senzill, descriu situacions reals i novel·lesques al costat de fets històrics i d’elements fabulosos precedents de les Mil i una nits.

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

4 Respostes

(Catalunya, novembre 1996 – )

(ISCREB)  Instituts de teologia. Nom que han adquirit els instituts de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.

Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura de Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya.

Enllaç web:  Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa

Deixa un comentari

(Catalunya, 1958 – )

(IESE)  Centre d’estudis. Es dedica a l’educació i el perfeccionament d’empresaris i directius. Té confiats els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa a la prelatura de l’Opus Dei.

Al moment de la seva creació posà en marxa el programa avançat de direcció, i l’any següent, el de desenvolupament d’executius i el de formació continuada. El 1964 inicià el seu programa màster en economia i direcció d’empreses (MBA), reconegut internacionalment.

El 1974 obrí un campus a Madrid, on el 1981 començà a impartir l’anomenat MBA executiu.

Des de la seva fundació més de 15.000 alts directius i empresaris han assistit als seus programes formatius, considerats entre els millors dels que es fan a les escoles de negocis del món.

Institut d’Estudis Catalans – Arxiu

Deixa un comentari

(Catalunya, 1975 – )

Arxiu de l’entitat. Integrat per diferents fonts documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més de la documentació pròpia, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda. Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents, entre els quals destaquen els següents: Arxiu Esteve Terradas i Illa, Arxiu Lluís Nicolau i d’Olwer, Arxiu Ferran Soldevila i Zubiburu, Arxiu Josep Batista i Roca, Arxiu Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Arxiu Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Arxiu Mercè Rodoreda i Gurgui.

Enllaç web: Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans 

Institut d’Estadística de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1989 – )

(IDESCAT)  Organisme autònom de caire administratiu amb personalitat jurídica pròpia. Constituït pel departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Les seves funcions són, com a òrgan estadístic de la Generalitat, l’elaboració d’estadístiques geogràfiques, econòmiques, demogràfiques i socials encomanades pel Pla Estadístic de Catalunya, i des d’un punt de vista menys concret, elaborar, coordinar i difondre l’estadística a Catalunya.

Enllaç web: Institut d’Estadística de Catalunya

Institut de Sociolingüística Catalana

Deixa un comentari

(Catalunya, 1980 – )

(ISC)  Institució adscrita a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.

Dedicat a la recerca sociolingüística, a assessorar el Departament de Cultura, a mantenir una biblioteca especialitzada i a coordinar-se amb altres institucions semblants.

Disposa, des del 1982, d’una comissió assessora d’experts.

Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana

1 Resposta

(Catalunya, 1978 – )

(IPECC)  Entitat cultural independent. Creada com a continuadora de l’àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana.

Els seus objectius són propiciar l’organització de Setmanes Catalanes arreu del món, facilitar l’enllaç entre els casals i entitats catalanes i catalanòfiles de l’exterior, propugnar l’ensenyament del català a les universitats estrangeres i en general difondre el coneixement de la història i de l’actualitat catalanes.

Enllaç web: Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana