(València, vers 1335 – Barcelona, 1410)
(o March) Poeta preceptista i senyor d’Eramprunyà. Fill de Jaume.
Fou uixer d’armes del rei Pere III el Cerimoniós i conseller de la ciutat de Barcelona. Participà en nombroses batalles. Nominat mantenidor dels primer jocs florals (1393) per Joan I el Caçador, del qual fou home de confiança.
Compongué poemes al·legòrics La joiosa guarda i Cobles de Fortuna, sis poesies breus i un diccionari de rimes, el Llibre de concordances (1371), uns sis mil mots, de gran importància pel coneixement del lèxic i la poètica catalans.
També és autor de Debat entre Honor e Delit (1365), escrita durant el setge que les tropes catalanes tenien posat a Morvedre, ocupat per Pere el Cruel.