(Maó, Menorca, 2 maig 1902 – Barcelona, 30 abril 1971)

Arqueòleg i prehistoriador. Germà d’Elies. Deixeble de Bosch i Gimpera.

Fins al 1939 fou professor d’arqueologia a la Universitat de Barcelona, vicerector del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans i del Museu d’Arqueologia de Barcelona.

A partir del 1941 dirigí nombroses excavacions a Catalunya i especialment a Barcelona. Director del Museu Arqueològic de Barcelona (1970), fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consell Permanent dels Congressos Internacionals de Prehistòria i de l’Institut Arqueològic alemany, i president de la Societat Catalana de Geografia.

Publicà nombrosos treballs i articles a revistes, com ara a “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, “Butlletí de l’Associació Catalana de Prehistòria”, “Archivo Español de Arqueología”, “Revue Anthropologique”, “Orbis Romanae”, etc, sobre temes arqueològics de les més diverses poblacions i indrets de Catalunya.

Col·laborà també en obres generals, com a l’Art català, a la Geografia de Catalunya, dirigida per Soler i Sabarís, i a Els castells catalans. És autor, entre altres, dels llibres Poblament prehistòric de Catalunya (1931) i La vida en España en la época romana (1948).

Fou el pare de la historiadora Eva Serra i Puig.