(Catalunya, segle XIV)
Col·lecció de proverbis i sentències morals, religioses i científiques, cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius de diverses coses relacionades amb l’home.
Malgrat el to seriós d’alguns dels aforismes, la majoria tenen caràcter satíric. Fou redactat al segle XIV i imprès abans del 1498.
Anònim, ha estat atribuït a Anselm Turmeda, per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments.
(Catalunya, 1520)
Llibre sobre gastronomia. Nom amb què és conegut el Llibre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc, primer llibre de cuina en català, de Rupert de Nola, cuiner de la cort de Nàpols.
Reimprès nombroses vegades al llarg dels segles XV i XVI, la primera edició coneguda data del 1520.
(Catalunya, 29 abril 1931)
Decret dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l’ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola.
A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació (7 maig 1931) era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat.
Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català.
La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat del 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional.
(Catalunya, 1192)
Cartulari dels dominis del comtat de Barcelona. Elaborat per Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona, a instància d’Alfons I el Cast.
Hi ha transcrites les escriptures de compravenda, aliances polítiques i matrimonials i juraments de vassalls referents al patrimoni reial.
Segons diversos Regesta, constava de 888 folis miniats, dels quals només en resten 88.
L’edició moderna de Francesc Xavier Miquel i Rosell (1945-47) el reconstrueix gairebé en la seva totalitat.
(Catalunya, 1916 – 1923)
Centre d’investigació lingüística. Creat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicià els treballs dirigit per Pere Barnils.
Publicà el primer número de la que havia d’ésser una sèrie titulada “Estudis Fonètics”; hi col·laboraren P. Barnils, E. Suddard, D. Westermann, T. Navarro i Tomàs i E. Jockers.
Tots els seus materials foren destruïts en temps de la Dictadura de Primo de Rivera.
(Catalunya, 1925)
Recull antològic de la literatura catalana, en esperanto. Amb un resum històric sobre llengua, literatura i cançó popular de Catalunya. Reeditada el 1931.
El principal compilador i traductor a l’esperanto fou Jaume Grau i Casas; l’article sobre la cançó popular catalana fou escrit per Joan Amades, directament en esperanto.
Fou la primera de la sèrie d’antologies de literatures europees publicades en aquesta llengua.
(Catalunya, 12 juliol 1937 – 28 desembre 1937)
Publicació setmanal de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM).
Editada clandestinament després dels fets de Maig de 1937, quan el POUM i totes les seves organitzacions foren dissoltes.
(Catalunya, 1991 – )
(JMC) Òrgan. Creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya.
Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Barcelona, d’altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Institut d’Estudis Catalans.
Té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l’any 1907.
(Catalunya, 12 juliol 1961 – )
(JAEC) Organisme. Constituït per acord de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’ajut de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Ómnium Cultural.
Des del 1962, any en què tingueren lloc els primers exàmens, ha atorgat prop de 2.500 certificats de professor de català.
Després treballà en col·laboració estricta amb la Generalitat de Catalunya i es limita a donar títols de professorat per a l’ensenyament d’adults.
(Catalunya, 1906)
Novel·la de Prudenci Bertrana. Escrita en plena època del modernisme català, i com a tal hi podem veure una de les principals característiques que tenia aquesta narrativa, el fet que l’escriptor modernista es proposa de dir amb llibertat allò que sent a dins seu.
En aquest cas, tracta la temàtica de l’heroi i la natura o l’individu i la massa; Josafat prové d’una família pagesa, prové del món rural per anar a la ciutat a fer de campaner de la catedral; per tant Josafat era una persona bona abans de venir a Girona, però la ciutat el degrada i fa que es converteixi en un fanàtic.
Dades dels Països Catalans 