(Catalunya, novembre 1996 – )
(ISCREB) Instituts de teologia. Nom que han adquirit els instituts de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.
Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura de Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya.
Enllaç web: Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
(Catalunya, 1958 – )
(IESE) Centre d’estudis. Es dedica a l’educació i el perfeccionament d’empresaris i directius. Té confiats els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa a la prelatura de l’Opus Dei.
Al moment de la seva creació posà en marxa el programa avançat de direcció, i l’any següent, el de desenvolupament d’executius i el de formació continuada. El 1964 inicià el seu programa màster en economia i direcció d’empreses (MBA), reconegut internacionalment.
El 1974 obrí un campus a Madrid, on el 1981 començà a impartir l’anomenat MBA executiu.
Des de la seva fundació més de 15.000 alts directius i empresaris han assistit als seus programes formatius, considerats entre els millors dels que es fan a les escoles de negocis del món.
(Catalunya, 1975 – )
Arxiu de l’entitat. Integrat per diferents fonts documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de la documentació pròpia, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda. Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents, entre els quals destaquen els següents: Arxiu Esteve Terradas i Illa, Arxiu Lluís Nicolau i d’Olwer, Arxiu Ferran Soldevila i Zubiburu, Arxiu Josep Batista i Roca, Arxiu Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Arxiu Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Arxiu Mercè Rodoreda i Gurgui.
Enllaç web: Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans
(Catalunya, 1989 – )
(IDESCAT) Organisme autònom de caire administratiu amb personalitat jurídica pròpia. Constituït pel departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
Les seves funcions són, com a òrgan estadístic de la Generalitat, l’elaboració d’estadístiques geogràfiques, econòmiques, demogràfiques i socials encomanades pel Pla Estadístic de Catalunya, i des d’un punt de vista menys concret, elaborar, coordinar i difondre l’estadística a Catalunya.
Enllaç web: Institut d’Estadística de Catalunya
(Catalunya, 1980 – )
(ISC) Institució adscrita a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.
Dedicat a la recerca sociolingüística, a assessorar el Departament de Cultura, a mantenir una biblioteca especialitzada i a coordinar-se amb altres institucions semblants.
Disposa, des del 1982, d’una comissió assessora d’experts.
(Catalunya, 1978 – )
(IPECC) Entitat cultural independent. Creada com a continuadora de l’àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana.
Els seus objectius són propiciar l’organització de Setmanes Catalanes arreu del món, facilitar l’enllaç entre els casals i entitats catalanes i catalanòfiles de l’exterior, propugnar l’ensenyament del català a les universitats estrangeres i en general difondre el coneixement de la història i de l’actualitat catalanes.
Enllaç web: Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana
(Catalunya, 1933 – 1939)
Institució creada per la Generalitat. Antoni Maria Sbert en fou un dels seus directors.
Tingué a càrrec l’organització de residències d’estudiants i treballà, també, en el camp de l’estadística i l’intercanvi d’estudiants a escala nacional i internacional; promocionà les borses de treball i publicà uns “Annals”.
Li fou atorgada l’administració de les beques de la Universitat Autònoma.
Pertangué a l’Entràide Universitaire Internationale, de Ginebra.
(Catalunya, 1989 – )
Institució de la Generalitat. Depenent del departament de Presidència.
Designat per la UNESCO per promoure els estudis i la difusió de les realitats de l’àrea mediterrània.
Atorga anualment el Premi Internacional Catalunya.
L’any 2002 es transformà en l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
Enllaç web: Institut Europeu de la Mediterrània
(Catalunya, 1986 – )
(INCANOP) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament d’Ensenyament.
Creat per regular la formació dels ensenyaments no reglats pel sistema educatiu oficial.
Realitza anàlisi sobre els canvis del mercat de treball i gestiona la formació de professionals en àmbits com la moda, les comunicacions, l’alimentació o l’art.
(Catalunya, 1980 – )
(INCAVI) Òrgan autònom del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb seu a Vilafranca del Penedès, creat per al control i l’assessorament de tots aquells aspectes que fan referència al sector vitivinícola.
A Barcelona celebra, anualment, la Mostra de Vins de Catalunya.
Enllaç web: Institut Català de la Vinya i del Vi
Dades dels Països Catalans 