(Barcelona, 1921 – 8 febrer 2017)
Militant catòlic. Fou un dels membres fundacionals de la Joventut Obrera Catòlica a Catalunya i promotor d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona.
Fou també un dels creadors d’Editorial Nova Terra i ha publicat Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).
(Barcelona, 1908 – 30 octubre 1993)
Enginyer elèctric. Fill de Josep Maria Juncadella i Robert i d’Àngela Burés i Regordosa.
Fou administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya.
Es casà amb l’escriptora Mercè Salisachs.
(Barcelona, 1900 – 15 octubre 1985)
Escriptor. Fou crític teatral a “La Veu de Catalunya” i col·laborador a la premsa comarcal.
Poeta de línia floralesca, publicà Poesies (1919), Els camins de sang i de dolor (1923), Les albes de l’amor (1927) i Llibret de felicitacions (1927), a més d’algunes novel·les roses, en català (Quan l’amor neix, El giravolt del cor i Un altre horitzó) i en castellà.
(Barcelona, 1787 – 11 juny 1852)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Durant la presa de Tarragona pels francesos (1811) fou fet presoner i deportat a França, on s’establí fins al 1851, després tornà definitivament a Barcelona.
Conreà, especialment, el gènere del retrat, de la natura morta (flors) i del paisatge.
Foren germans seus:
Llorenç Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
Miquel Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
(Barcelona, 1846 – 1903)
Actriu de teatre. Estrenà Tal faràs, tal trobaràs (1865), d’E. Vidal i de Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades, d’Ubach i Vinyeta, el 1870.
Fou primera dama de diverses companyies.
Es casà amb el director i actor Emili Arolas.
(Barcelona, 10 novembre 1900 – 1979)
Anarco-sindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments (setembre-desembre 1936 a l’abril 1937), d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social (abril 1937) i de nou de serveis públics (abril-maig 1937).
Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya (del juliol de 1937 al gener de 1939).
A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”.
(Barcelona, 22 octubre 1890 – 6 abril 1984)
Polític i advocat. Format a la Lliga Regionalista, fou un dels fundadors d’Acció Catalana. Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya i simpatitzà després amb la CEDA.
El 1935 fou conseller de governació i durant la guerra civil passà a la zona del govern de Burgos.
(Barcelona, 30 maig 1854 – 4 octubre 1922)
Industrial. Fill de Joan Jover i Serra.
Durant la guerra de Cuba, posà a disposició del govern espanyol els vaixells de vapor de la companyia Jover i Serra, fundada pel seu pare.
A canvi li fou concedit el títol de marquès de Gelida (1896).
(Barcelona, 1893 – 1978)
Pintor i dibuixant. Germà de Lluís. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic.
Residí algun temps a París. Féu diverses exposicions a l’estranger.
Col·laborà a la premsa humorística barcelonina signant amb el seu segon cognom.
(Gràcia, Barcelona, 20 maig 1882 – els Baus, Provença, 2 gener 1968)
Gravador i pintor, germà de Ramon. Després d’una formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona es traslladà a París.
L’escriptor Anatole France li demanà que il·lustrés les seves obres (Les opinions de Jerôme Coignard, entre altres), cosa que motivà que s’establís a la capital francesa, on portà a terme una tasca important, sobretot referent al gravat al boix. Més tard s’instal·là a Baus (Provença).
El 1948 il·lustrà amb 500 boixos l’edició Kramer del Quixot. El 1950 féu els cartells del primer Festival Casals de Prada.
Fundà la revista “Scherezade”, en col·laboració amb Jean Cocteau.
Dades dels Països Catalans 