Barri, al límit amb el municipi de Montgat.
(Alella, Tiana, Maresme / Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)
Cim (477 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, entre els tres municipis.
Antic priorat femení de donades o canongesses agustinianes, situat al límit nord del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual Conreria.
Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema.
El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona.
Cartoixa. Fundada el 1415 per monjos de la cartoixa de Vallparadís (Terrassa), a l’antic priorat femení de Montalegre.
Els monjos foren exclaustrats el 1835, i el 1867 s’hi instal·laren cartoixans francesos.
Després de la guerra civil hi tornà una comunitat catalana, que encara subsisteix.
(Barcelona, 21 abril 1917 – Tiana, Maresme, 4 febrer 1984)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Es presentà a Barcelona el 1940.
Practica un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta.
Ha exposat en diversos llocs dels Països Catalans i d’Europa i Amèrica. Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià.
Obtingué el premi Palma de Mallorca en 1942, així com altres reconeixements oficials.
(Barcelona, 14 desembre 1886 – Tiana, Maresme, 27 novembre 1972)
Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935).
Fou un dels fundadors de la revista “El Teatre Català” (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l’estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l’escena catalana en fascicles (El teatre català, 1967).
(Tiana, Maresme, 4 octubre 1953 – )
Periodista i comunicador. Després de treballar a Ràdio Joventut, Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona, passà a Catalunya Ràdio i posteriorment a COMRàdio i a TV3.
Ha estat guardonat amb dos premis Ondas i amb el premi de l’Associació de Professionals de Ràdio i Televisió, entre altres distincions.
Ha treballat també a la televisió i a diversos diaris catalans, i ha estat professor universitari a Catalunya i als EUA.
(Tiana, Maresme, 1945 – )
Pintor. Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària. Estudià a Llotja i s’interessà així mateix per la història de la pintura moderna.
Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques en el terreny del dibuix i del gravat. Evolucionà vers l’expressionisme i alhora manifestà una creixent preocupació pel color, que és l’element dominant en les seves creacions més recents.
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre.
Edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges fundat durant la primera meitat del segle XIII.
Al segle XIX es convertí en seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com una casa de colònies.
(Tiana, Maresme, 1952 – )
Periodista. Llicenciat en ciències de la informació. Formà part de l’equip fundacional de Televisió de Catalunya (TVC), que dirigí entre el 1984 i el 1989.
Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris “El País” i “Diari de Barcelona”. Ha estat director d'”El Observador” (1991).
Creà la productora audiovisual Mercuri (1990), des d’on féu els programes Avui per demà, Te’n recordes?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país i Classificació A.C.R., premi Òmnium Cultural 1995.
Fou assessor del govern d’Andorra en la creació de l’organisme de ràdio i televisió d’aquest país i membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya des del 1997.
Dades dels Països Catalans 