Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Fuses i Comalada, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 març 1954 – )

Arquitecte. Es llicencià a l’ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l’Acadèmia d’Espanya a Roma (1980) i a l’Architectural Association de Londres (1984-85).

Juntament amb Joan Maria Viader i Martí han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall.

Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital -l’edifici d’habitatges Les Beates (1983-85), la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l’antic edifici de les Àligues (1986-92), o la reforma del mercat municipal (1991-93)- com en entorns menys compromesos -el bloc d’habitatges a Fontejau (1989-93), l’institut Lluís Companys a Tordera (1991-92) o la facultat de ciències experimentals i de la salut (1993-96) a Girona-.

Furnó i Monsech, Maria Emília

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 1944)

Escriptora i pedagoga. Fou directora d’un col·legi particular a Barcelona.

És autora d’unes Nocions d’urbanitat (1919). Del 1928 al 1935 publicà vint llibres de poesies, entre ells els titulats Apunts del natural (1930), Hores de solitud (1932) i Nadalenques (1935).

Furnó i Abad, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 juliol 1832 – 31 octubre 1918)

Gravador i medallista. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, amb Antoni Roca i Sallent, i a París (1861-63).

A Madrid va gravar medalles per encàrrec reial i, posteriorment, a Barcelona, fou professor a Llotja.

S’especialitzà en l’aiguafort i el gravat en metall, pel qual va inventar un nou sistema de gravat fotogràfic en talla dolça sobre planxa d’acer, però va morir sense assolir-ne el perfeccionament.

Fulquet i Vidal, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 setembre 1948 – )

Escriptor. Estudià filosofia i lletres i fou coeditor de la revista “Tarotdequinze”.

La seva obra poètica, realista, i centrada en la reflexió sobre el temps, s’inicià a Perillosa riba (1978) i ha continuat a Platges del temps (1980).

Ha col·laborat en el Diccionari Anglès-Català (1983), de Salvador Oliva i Angela Buxton.

Fullola i Pericot, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1953 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Nét de Lluís Pericot i Garcia i, en bona part, continuador de la seva tasca.

Professor numerari des del 1981 i, des del 1985, catedràtic de la Universitat de Barcelona, on ha fundat (1986) i ha dirigit el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques.

Especialitzat en l’estudi de les societats caçadores recol·lectores, ha centrat la seva tasca de recerca en les fases finals del paleolític superior i l’epipaleolític al vessant mediterrani ibèric, on ha realitzat excavacions a la Cova del Parco (Alòs de Balaguer) i a l’abric del Filador (Margalef de Montsant) i ha rellançat l’estudi dels materials de la cova del Parpalló (Gandia).

També ha dirigit un projecte de recerca sobre l’art rupestre a la Baixa Califòrnia (1989-92).

Entre les seves publicacions destaca Las industrias líticas del Paleolítico Superior Ibérico (1979).

Membre del Comitè Permanent de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques.

Fuentes i Lloselles, Enric de

1 Resposta

(Barcelona, 31 gener 1864 – novembre 1935)

Escriptor. Comptable de professió, residí a París (1886) i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova.

Publicà el seu primer treball literari a “La Il·lustració Catalana” l’any 1882 i va prendre part en els jocs florals del 1896.

Dins la narrativa conreà el retrat amb descripcions de psicologia femenina, com a La forastera. En la novel·la es manté en el corrent del darrer modernisme, amb un colorit sentimental, i descriu l’ambient de la Barcelona de final del segle XIX; n’és la més representativa Romàntics d’ara (1906).

Altres obres seves són Prosa (1897), Estudis (1899), Alec (1902), Amors i amoretes (1903), Tristors (1904), Il·lusions (1905), Fulls escampats (1908), Nuvolada (1917) i Amor (1924).

Fuentes i Coll, Frederic

1 Resposta

(Barcelona, 7 maig 1844 – 6 març 1908)

Actor. Debutà en l’estrena de L’Esquella de la Torratxa (1864), de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats.

Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea (1867-1907).

Fou el pare de Frederic Fuentes i Agulló  (Barcelona, 1871 – 1959)  Actor i autor teatral.

Fronjosà i Salomó, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 desembre 1891 – Caracas, Veneçuela, 10 juny 1972)

Polític socialista. Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona.

Fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya el 1923, col·laborador de “Justícia Social” i membre del Parlament de Catalunya a partir del 1932.

El juliol de 1936 passà al PSUC, on encapçalà la secretaria d’agitació i propaganda. Fou, així mateix, dirigent de la UGT catalana i membre del Consell d’Economia.

S’exilià el 1939 i residí a Mèxic, on retornà al seu ofici. Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà.

En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial (1937) i col·laborà en un llibret sobre indústria tèxtil i metal·lúrgica (Buenos Aires, sd).

Frexas de Sabater, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1847 – 1905)

Escriptor. Exercí la seva carrera d’advocat. Fou crític musical a la premsa barcelonina i de Madrid.

El 1890 es traslladà a Buenos Aires, on arribà a dirigir el diari “La Nación” i es dedicà també a l’ensenyament.

Publicà a l’Argentina diversos llibres i opuscles de poesia i assaig.

Frexas, Josep

1 Resposta

(Barcelona, segle XIX – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, octubre 1879)

Compositor i escriptor. Autor de l’òpera La figlia del deserto, estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n’havia encarregat l’harmonització a altres músics.

Publicà en defensa seva una Historia… de la ópera titulada “La figlia del deserto” (1854). Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater. Escriví també El socialismo y la teocracia (1853), on atacava Donoso Cortés.