Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Casanovas i Gorchs, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1853 – 11 novembre 1921)

Pintor, crític d’art, cantant i empresari teatral. Es formà a l’Escola de Llotja. Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després (vers el 1880), viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés.

El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva –Infanticid!– fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre. Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país.

De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’il·lustració per a editorials i revistes. Els primers anys del segle XX exercí com a crític d’art del diari “La Publicidad”.

No perdé el contacte amb l’ambient operístic, de manera que féu tasques molt diverses al Liceu (director d’escena, traductor d’òperes a l’italià, etc) del qual esdevingué, el 1911 i per una temporada, empresari titular.

Posteriorment, deixada l’activitat teatral, retornà a la pintura participant en diverses exposicions i col·laborà amb el taller Renart d’arts sumptuàries.

Excel·lí com a dibuixant amb treballs nets i precisos i apunts que mantenen la vivor del natural.

Casanovas i Carnicer, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juny 1905 – 6 maig 1994)

Metge. Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca (1948) i de Barcelona (1955), continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana.

Autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia (1947), Estasis papilar (1948), La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura (1965), Dermato-oftalmología (1967) i Urgències oftalmològiques (1981) dins la col·lecció Monografies Mèdiques.

Casanovas i Camprubí, Ignasi

4 Respostes

(Santpedor, Bages, 13 agost 1872 – Barcelona, 21 agost 1936)

Filòsof i historiador de la cultura. Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic. Residí a Barcelona des del 1905. Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica.

Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves, donà un gran impuls al Foment de Pietat Catalana, impulsà la fundació de la Biblioteca i l’Institut Balmes i fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921).

Entre les moltes obres que escriví hi ha: De institutione grammatica (1900), L’harmonia en l’art (1907), Poètica d’Aristòtil (1907), La religió natural (1907), Teoria de la revelació (1908), El fet de la revelació, La transcendència de la revelació (1908), El nostre estat social (1910), Apologètica de Balmes (1910), Acción de la mujer en la vida social (1911), Obras escogidas del Dr. Torras y Bages (1913-14), Sant Ignasi de Loiola, fundador de la companyia de Jesús (1922), Obras completas del Dr. D. Jaime Balmes (1925-27, en 33 volums), L’ànima de Santa Teresa de Jesús Infant (1929), Biblioteca dels Exercicis Espirituals (1930-36, en 11 volums), Balmes, la seva vida, el seu temps i les seves obres (1932, en 3 volums) i Josep Finestres. Estudis biogràfics (1932-34, en tres volums).

Morí víctima de la revolució els primers mesos de la guerra civil.

Casanovas, Joaquim

3 Respostes

(Barcelona, 1760 – 1816)

XCVIII abat de Poblet, XLIV dels quadriennals. Fou elegit el 1804, succeint l’abat Antoni Mas.

Al seu temps fou catalogada la biblioteca del monestir.

Cessà el 1808. durant dos anys, l’abadiat restà vacant, fins al primer període abacial de Josep Barba.

Casanova i de Mir, Ramon de

1 Resposta

(Vic, Osona, 1811 – Barcelona, 18 octubre 1875)

Militar i agricultor. Germà de Francesc. Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès. Brigadier del cos d’enginyers.

Interessat pels problemes del camp, fou un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). Fou comissari regi d’agricultura per la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (1865).

Publicà Cartilla de agricultura (1862) i diverses memòries: Cultivo de la morera (1840), Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional (1855), Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España (1857).

Casanova i de Mir, Francesc de

1 Resposta

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1813 – Barcelona, 1898)

Militar i tècnic agrònom. Germà de Ramon. Arribà a brigadier del cos d’enginyers.

Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1871-72), on impulsà bones iniciatives.

Casanova i Danés, Ramon

Deixa un comentari

(Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968)

Enginyer i polític. Pertanyent a la darrera família de fargaires. Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18).

El 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions; la seva concepció i les seves dimensions són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes (1944).

Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i “La Publicitat” i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern.

Fou membre fundador d’Acció Catalana i organitzador del primer aplec d’aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants.

Casamada i Comella, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 setembre 1772 – 7 novembre 1841)

Eclesiàstic i pedagog. Frare mercedari. Canonge de l’antiga col·legiata de Santa Anna de Barcelona i examinador sinodal de Girona.

Es dedicà a l’ensenyament i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Escriví algunes obres didàctiques, com Gramática latina i Curso elemental de poesía, publicades a Barcelona el 1829, així com alguns dels seus sermons.

Casals i Rovira, Assumpció

2 Respostes

(Barcelona, 17 gener 1896 – 23 gener 1975)

Actriu. Filla de l’actor Enric Casals i Moles.

Actuà amb Enric Borràs (en l’estrena de Jesús que torna, d’Àngel Guimerà, el 1917); després s’especialitzà en la interpretació de sainets i vodevils.

El 1938 s’exilià a França i passà després a Cuba. Retornada a Barcelona, ha actuat en diverses ocasions, generalment al teatre Romea.

Casals i Freixes, Josep

2 Respostes

(el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1939)

Polític. Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Seguí Francesc Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català.

En col·laboració amb Ramon Arrufat publicà Catalunya, poble dissortat (1933).