Veïnat, a la dreta del Freser, aigua avall del poble.
Creu de Campdevànol, la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Campdevànol
Herand, l’
Colònia tèxtil, a l’esquerra del Freser, aigua amunt de Sant Martí d’Armàncies.
Grats
Masia i antiga quadra, a la capçalera del torrent de Grats, afluent per l’esquerra del Merdàs.
Coves, estret de les
(Campdevànol / Ribes de Freser, Ripollès)
Congost del Freser, entre els dos municipis, on hi ha les coves de Ribes.
Casanova i Puigserinanell, Montserrat
(Campdevànol, Ripollès, 1909 – Lisboa, Portugal, 23 desembre 1990)
Pintora. Ha conreat amb bon èxit la pintura mural i el gravat.
Farga Casanova, La
(Campdevànol, Ripollès, 1875 – )
Empresa. Constituïda en forma de societat anònima el 1924.
Era l’antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d’eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d’aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a la indústria de l’automòbil i a la mecànica general.
Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa (Castella). El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría. L’INI tingué el 25% del capital i la Caixa d’Estalvis Provincial de Girona el 22%.
El 1984, la xifra de vendes fou de 3.205 milions de pessetes, amb una plantilla de 600 persones.
Coll i Bardolet, Josep
(Campdevànol, Ripollès, 7 novembre 1912 – Valldemossa, Mallorca, 30 juliol 2007)
Pintor. Estudià a Vic i a Olot. El 1936 passà a Tours (primera exposició individual, 1937) i més tard a l’Acadèmia de Beaux Arts de Brussel·les (1937-39).
Estudià gravat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1942-43). El 1940 s’instal·là definitivament a Valldemossa. Ha exposat a Vic, Barcelona, Palma de Mallorca i a l’estranger.
La seva pintura, sensible i sincera, d’estil impressionista, ha copsat el paisatge i els balls mallorquins usant les tècniques del dibuix, l’aquarel·la, el gouache i especialment l’oli.
S’ha dedicat també a la natura morta i la il·lustració.
Casanova i Danés, Ramon
(Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968)
Enginyer i polític. Pertanyent a la darrera família de fargaires. Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18).
El 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions; la seva concepció i les seves dimensions són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes (1944).
Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i “La Publicitat” i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern.
Fou membre fundador d’Acció Catalana i organitzador del primer aplec d’aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants.
Casanova i Danés, Concepció
(Campdevànol, Ripollès, 30 desembre 1906 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 7 març 1991)
Escriptora. Ha traduït Titus Livi i altres autors clàssics llatins i grecs.
És autora de diversos treballs de crítica literària. Ha publicat el recull Poemes en el temps.
Campdevànol, Ildefons de
(Campdevànol, Ripollès, 1745 – Manresa, Bages, 1818)
Frare caputxí. Fou provincial de l’orde (1798-1801).
És autor de la Crónica de la santa provincia de capuchinos de la Madre de Dios de Cataluña, 1578-1633. L’obra fou inclosa en gran part a la Biografía hispano capuchina publicada pel cardenal Vives i Tutó el 1891.
Dades dels Països Catalans 