(Barcelona, 1912 – 9 octubre 1989)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1943.
Ha mostrat preferència pel paisatge i pels temes florals.
Casas i Devesa, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Casas i de Muller, Josep Maria
Casas i Amigó, Francesc
(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 22 abril 1859 – Barcelona, 2 agost 1887)
Poeta. Estudià dret a Barcelona i concorregué als certàmens promoguts per la Joventut Catòlica de Sabadell els anys 1885 i 1886. Poeta romàntic, seguidor i deixeble de Jacint Verdaguer.
Li foren premiades diverses poesies, com La casa de Sant Josep, La masia, Poncella d’amor i La llengua catalana. La seva obra es conté en La nit de Nadal, ramet poètich (1886) i en el volum Poesies, publicat pòstumament l’any 1888 amb un pròleg de Marià Aguiló.
Casas i Abarca, Pere
(Barcelona, 1875 – 1958)
Pintor, escultor i fotògraf. Germà d’Agapit. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble del seu oncle Venanci Vallmitjana, conreà l’escultura durant pocs anys.
En pintura tractà una temàtica d’interiors amb figures a contrallum, i en el camp de la fotografia conreà els temes al·legòrics i religiosos (Fotografías de arte, 1903).
S’encarregà (1902) de la direcció artística de la revista comercial “Mercurio”. Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, des d’on organitzà notables exposicions, com la del nu (1933-34), i fundà el 1933 l’associació dels Amics dels Museus de Catalunya, que presidí.
Casas i Pàmies, Bonaventura
(Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1907)
“Bonaventura Casas de Valls” Pintor. Format a Barcelona amb Francesc Torrescassana (1875-80) i a Madrid (1881-83).
Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrecs a Barcelona i a Tarragona.
Excel·lent retratista (Autoretrat de joventut, a la col·lecció Gudiol de Barcelona), tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905 amb figures plàcides en interiors silenciosos (Museu d’Art Modern de Barcelona), així com la Capella de la Casa de la Convalescència (també en el mateix museu).
Conreà també el cartellisme dins un modernisme matisat.
Casas Blanco, Augusto
(Ourense, Galícia, 25 octubre 1906 – Barcelona, 22 octubre 1973)
Poeta. Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans.
Escriví, també, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey (1943), El papa Luna (1944) i Fray Junipero Serra (1949).
Casanovas i Roy, Enric
(el Poblenou, Barcelona, 12 agost 1882 – Barcelona, 12 gener 1948)
Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de l’Escola de Llotja; amplià estudis a París (on rebé la influència de Rodin –Tristos caminants-), Brussel·les, Anvers, Londres i Florència.
Exposà als salons de París (1909-12) i a diferents salons de Barcelona. Guanyà la primera medalla d’Escultura a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). Formà part del grup Les Arts i els Artistes.
Féu el monument a Narcís Monturiol a Figueres i altres obres en marbre, bronze i pedra. Amb el temps anà evolucionant cap a un classicisme, amb la clara voluntat de convertir en cànon de bellesa immortal la dona catalana, fet que el converteix en un dels escultors noucentistes més destacats (Nu femení).
Casanovas i Puig, Maria Aurora
(Barcelona, 21 novembre 1913 – 28 desembre 1968)
Historiadora del gravat. Encarregada de la secció de gravats del Museu d’Art Modern de Barcelona des del 1950.
Col·laborà en L’art català; la seva obra més important és el Catálogo de la colección de Grabados de la Biblioteca de El Escorial (1964).
Casanovas i Puig, Josep
(Barcelona, 1924 – 29 octubre 1996)
Compositor. Estudià violí al Conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull. Membre fundador del Cercle Manuel de Falla.
Ha escrit obres vocals –Cançons sobre poemes de Baudelaire (1948), Cançons sobre poemes de Machado (1949), Joan Miró, per a soprano i piano (1962), Canciones a Guiomar (1952), per a veu i instrument-, obres per a piano –Sonata (1950) i Bipolar (1964- obres de cambra –Sonata per a violí i piano (1949), Silencis (1967), Poema de Taüll (1959), Forma (1965)-.
És autor d’Hemicicles (1970), obra per a quatre formacions instrumentals i Moviments concertants (1974), per a orquestra. S’expressà amb concisió i amb refinament sonor.
Exercí la crítica musical al setmanari “Destino” des del 1966 fins al tancament de la revista.
Casanovas i Mercadé, Isidor
(Barcelona, 16 agost 1908 – 5 abril 1992)
Pintor. Fou soci i membre de la junta del Cercle Artístic de Barcelona.
Exposà a moltes sales d’art de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols.
Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.
Dades dels Països Catalans 