Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Golferichs i Losada, Macari

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1866 – febrer 1938)

Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll.

Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d’implantar-hi el sistema català d’emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l’arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l’Alhambra de Granada (1929).

Col·leccionista d’art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil).

Obra d’ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d’Espanya de la Biblioteca de Catalunya.

Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).

Gol i Creus, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1897 – 1980)

Pintor, esmaltador de vidre i ceramista. Format a l’Escola de Belles Arts i de Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Pau Gargallo.

Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922. El 1926 ja guanyà una medalla d’Or a l’Exposició Nacional per les obres de vidre esmaltat que hi presentà.

Amb Llorenç Artigas féu ceràmica a París (1930) i exposà al Salon des Indépendents.

De tornada a Barcelona (1940), conreà principalment la pintura, sense, però, abandonar l’esmalt. Obtingué un gran èxit a l’exposició que féu a Londres el 1929.

Godó i Valls, Carles de

3 Respostes

(Barcelona, 6 abril 1899 – 22 desembre 1987)

Empresari periodístic. Fill de Ramon Godó i Lallana.

Amplià i consolidà els seus interessos en empreses periodístiques. Presidí el grup TISA, propietari de “La Vanguardia”, a més d’altres diaris i revistes, emissores de ràdio i televisió i altres empreses.

Fou el pare de Xavier de Godó i Muntanyola  (Barcelona, 13 desembre 1941 – )  Industrial. Heretà del seu pare i mantingué activa la participació en empreses periodístiques.

Godó i Pié, Bartomeu

5 Respostes

(Igualada, Anoia, 21 febrer 1839 – Barcelona, 22 gener 1894)

Industrial. Germà de Carles, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on fundaren una fàbrica de filats de jute.

Membre del partit liberal, fou alcalde d’Igualada, regidor de Barcelona i diputat.

Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Godó i Llorens, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Cadaqués, Alt Empordà, 5 juliol 1858 – Barcelona, abril 1915)

Periodista, autor teatral i advocat.

Dirigí “L’Aureneta” i fou redactor en cap del “Diario Mercantil”.

Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica i de to festiu, com El túnel (1895), El cor i l’ànima (1894), Ànimes perdudes (1908) i Botifarres dolces (1906).

Godó i Lallana, Ramon

2 Respostes

(Bilbao, País Basc, 11 maig 1864 – Barcelona, 20 setembre 1931)

Industrial i polític. Fou diputat per Igualada (1864-1905).

Fundà la Paperera Godó per a subministrar paper al diari “La Vanguardia”, creat pel seu pare, Carles Godó i Pié, el 1881. Donà un gran impuls empresarial al periòdic, que es convertí en el primer diari de Barcelona i en un dels primers de l’estat espanyol.

Fou nomenat comte de Godó el 1916.

Fou el pare de Carles de Godó i Valls.

Gòdia i Sales, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 21 març 1921 – 28 novembre 1990)

Pilot automobilista i col·leccionista d’art. Entre els anys 1954 i 1959 prengué part en competicions de les categories turisme, gran turisme i fórmula 1.

Afeccionat a l’art, va reunir una important col·lecció a l’edifici del segle XVI anomenat el Conventet (Pedralbes), en part descrita i catalogada per Lluís Monreal i Agustí (1971-72) i parcialment adquirida per la Generalitat el 1994 (Fundació Francesc Gòdia).

Godes i Terrats, Pasqual

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 desembre 1898 – 19 agost 1944)

Compositor i director d’orquestra.

Fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, director d’orquestra de diversos teatres de Barcelona.

Autor de comèdies musicals, com L’Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d’altres.

Goded Llopis, Manuel

2 Respostes

(San Juan, Puerto Rico, 15 octubre 1882 – Barcelona, 12 agost 1936)

Militar. Pel febrer de 1936 fou designat comandant militar de les Balears. Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí (i convencé Mola) encarregar-se de Barcelona.

El matí del 19 de juliol de 1936  proclama l’estat de guerra a Mallorca; després, sense esperar el seu substitut (el general Bosch, de Menorca) i sense saber quina era la situació a Barcelona, s’hi dirigí amb un hidroavió.

Hi arribà prop de la una de la tarda, i des de capitania general (on detingué el general Llano de la Encomienda) intentà, sense èxit, d’obtenir la col·laboració de la guàrdia civil (general Aranguren). A la tarda, les forces republicanes i populars penetraren a l’edifici i fou detingut personalment pel comandant Pérez i Farràs.

Després, Lluís Companys aconseguí que parlés per ràdio induint a la rendició els militars revoltats.

Traslladat al vaixell Uruguay, l’11 d’agost fou sotmès a un consell de guerra; fou afusellat a Montjuïc l’endemà.

Goday i Casals, Josep

3 Respostes

(Mataró, Maresme, 6 setembre 1881 – Barcelona, 15 maig 1936)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1905.

Arribà al càrrec d’arquitecte en cap de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; en aquesta ciutat construí els grups escolars Baixeres, Milà i Fontanals, Pere Vila i Ramon Llull, creats per fer tangible el pla cultural del municipi.

En col·laboració amb Jaume Torres, dirigí la construcció de l’edifici central de Correus de Barcelona, projectat el 1914 i no executat fins al 1927, i, amb Adolf Florensa, el del Foment del Treball Nacional, també a Barcelona.

També restaurà edificis antics, especialment la Casa de l’Ardiaca, i amplià la Maternitat (1924).

Alguns dels seus edificis exhibeixen un predomini de la línia historicista, però d’altres, com els grups escolars, són representatius de la plenitud de l’estil neocentista.

Redacta, amb J. Puig i Cadafalch i amb A. de Falguera, L’arquitectura romànica de Catalunya (1909-19).