Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Gomis i Sanahuja, Llorenç

3 Respostes

(Barcelona, 4 març 1924 – 31 desembre 2005)

Escriptor i periodista. Germà de Joan i de Joaquim. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d’“El Ciervo” i membre del consell directiu de “La Vanguardia”.

Els seus assaigs d’inspiració cristiana oberta ja d’abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984).

Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l’assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).

Gomis i Mestre, Cels

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 5 gener 1841 – Barcelona, 13 juny 1915)

Escriptor. Cosí de Frederic Gomis i Mestre. Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n’obtingué el títol.

Republicà, amic de Valentí Almirall -del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)-, participà en la Revolució de Setembre (1868) i col·laborà als periòdics republicans. Després d’un accident on va perdre el braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial.

És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants -en castellà-, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d’Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular.

Però la seva tasca més perdurable és la de folklorista, afavorida per la mobilitat constant a que l’obligaven les tasques d’enginyer.

Membre de l’Associació Catalana d’Excursions i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912).

Gomila i Llupià, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 desembre 1861 – 1934)

Escriptor i periodista. De formació autodidàctica.

Fou director de l’editorial Seguí i d’“El Liberal”, de Barcelona, i fundador d'”El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre”.

Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917).

En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903).

Gomila i Aymerich, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1899 – 1978)

Compositor. Fundà l’acadèmia de música Mozart, de Martorell.

Autor de lieder, sonates per a piano i violí i de música teatral, com Rosaura la gitana, amb text de Marcial Martínez (1946).

Gómez Rodríguez, Helios

1 Resposta

(Sevilla, Andalusia, 27 maig 1905 – Barcelona, 19 setembre 1956)

Dibuixant i caricaturista polític. El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de “Treball” i a la Federació Comunista Catalano-Balear. Fou empresonat per l’octubre de 1930.

Col·laborà com a dibuixant a “L’Hora” i “La Rambla de Catalunya” i fou el principal il·lustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes.

Expulsat de la Federació Comunista per l’agost de 1931, es relacionà amb el PCE i posteriorment col·laborà a “Justícia Social – Octubre“.

Adoptà un expressionisme amb forta influència cubititzant, molt determinat per les limitacions imposades per les possibilitats tipogràfiques del tipus de publicació en què col·laborà.

El 1948 exposà a Barcelona.

Gómez i Polo, Simó

4 Respostes

(Barcelona, 3 març 1845 – 5 febrer 1880)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas.

El 1863 se n’anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado.

Al seu taller de Barcelona féu obres d’encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L’hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí.

El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom.

Rebé una proposició d’Alfons XII de Borbó per ésser pintor de cambra (1877).

El seu germà fou Enric Gómez i Polo  (Barcelona, 1841 – 1911)  Gravador. Destacà en els treballs al boix. Fou un dels litògrafs més remarcables del seu temps.

Gómez i Ibars, Josep

Deixa un comentari

(Aitona, Segrià, 21 juny 1920 – Barcelona, 21 maig 1997)

Escriptor. Cec de naixença, s’ha dedicat a estudiar la situació dels qui no hi veuen.

Ha publicat En el món dels invidents (Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs) (1963).

Gómez Arias, Federico

Deixa un comentari

(Salamanca, Castella, 14 febrer 1828 – Barcelona, 19 febrer 1900)

Catedràtic i director de l’Escola Provincial de Nàutica de Barcelona.

Publicà obres didàctiques i de divulgació sobre invents, com ara Memoria sobre la Propulsión Aéro-Dinámica (1876), on descriu el projecte d’un vehicle volador propulsat amb motor de coet. També proposà l’ús de propulsors altres que la pólvora, fins i tot líquids.

A Seis inventos notables con los detalles para su ejecución (1880) proposà un escafandre espacial destinat a l’ascens a altes regions de l’atmòsfera.

També publicà llibres de poemes (La flor de las auras, etc) i estudis de filosofia i literatura.

Gomà i Musté, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 16 abril 1915 – Barcelona, 21 març 1998)

Filòsof. Es llicencià en filosofia el 1941 i es doctorà el 1959 a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967. En la seva formació ha estat influït per Font i Puig i també per Ortega y Gasset.

S’ha dedicat a l’antropologia fenomenològica, en la línia de Merleau Ponty, i també a la psicologia de la forma.

De la seva producció es destaca El problema de la psicología de la expresión (1964).

Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia.

Gomà i Civit, Isidre

Deixa un comentari

(la Riba, Alt Camp, 14 maig 1917 – Barcelona, 4 novembre 2000)

Biblista. Nebot del cardenal Gomà. Canonge lectoral de Barcelona (1948).

Professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona (1942) i de la facultat de teologia (1967). Secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952).

A part altres obres, és autor d’un notable estudi: El Evangelio según San Mateo (primera part, 1966), així com de Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales (1988).

El 1989 la “Revista Catalana de Teologia” de la Facultat de Teologia de Catalunya li dedicà el volum d’homenatge In medio Ecclesiae.