Arxiu d'etiquetes: arxivers/es

Garma i de Duran, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)

Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona.

Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1740), traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1747).

Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón… (obra prevista en 12 volums, dels quals n’escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.

Garcia, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1475)

Arxiver i erudit. Fill del també arxiver de l’arxiu de la Corona d’Aragó Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436. Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs.

Jaume fou amic i col·laborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec.

És autor d’una Història de Catalunya i d’una Genealogia dels reis de Catalunya-Aragó, a més de moltes notes de caràcter històric. El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles, que no degué arribar a escriure.

Morí de pesta.

Galera i Monegal, Montserrat

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1936 – )

Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990.

Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general.

Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d’arxivística.

S’ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l’exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986).

Fàbrega i Grau, Àngel

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1 març 1921 – Barcelona, 2 gener 2017)

Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l’Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge.

Amb el càrrec d’arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71).

Director del Departament d’Història Eclesiàstica (CSIC) de Barcelona (1971) i del Patronat de Cultura Religiosa de l’obra pia Foment de Pietat, i responsable del Secretariat d’arxivers eclesiàstics de Catalunya (1975).

Entre les seves publicacions destaquen Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico (1958), a més de Seminarios marianos de Barcelona: historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968).

Duran i Cañameras, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 octubre 1889 – 1972)

Historiador. Arxiver des del 1913, posteriorment es llicencià en dret i, més tard, fou nomenat president de la secció de Ciències i Arts del Centre Excursionista de Catalunya (1948). Dirigí (1955-59) la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Entre les seves obres cal remarcar: Notas arqueológico-históricas sobre los castillos feudales de Cataluña (1914), Cataluña en el siglo XV (1920), La escultura de los países que formaron parte de la corona de Aragón de los siglos V al XV (1924), La escultura medieval catalana (1927), El problema agrario en Cataluña (1932), Catalunya sota el poder dels reis absoluts de la casa de Borbó (1700-1720) (1935) i Els exiliats de la guerra de Successió (1964).

Domínguez y Sánchez-Bordona, Jesús Leonardo

Deixa un comentari

(Ciudad Rodrigo, Castella, 6 novembre 1889 – Tarragona, 30 setembre 1963)

Arxiver, bibliotecari i historiador. Dirigí diverses biblioteques de l’estat, entre les quals, la provincial de Tarragona (1942-63).

La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional (1931), El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (1952), entre d’altres.

Fou membre corresponent (1961) de l’Institut d’Estudis Catalans.

Cuyàs i Parera, Narcís

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1881 – Barcelona, 1953)

Fotògraf i cineasta. Creador de l’Arxiu Cuyàs, d’art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana.

Director cinematogràfic de l’Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910.

Chia, Julià de

Deixa un comentari

(Toledo, Castella, 1818 – Mataró, Maresme, 1898)

Historiador. De família barcelonina, des dels quatre anys residí a Girona. Fou secretari de l’ajuntament (1863) i arxiver municipal (1872-88).

Publicà monografies sobre temes gironins: Inundaciones de Gerona (1861), origen d’una polèmica notòria, El ducado y el principado de Gerona (1881), La festividad del Corpus en Gerona (1883), La música en Gerona (1886) i Bandos y bandoleros en Gerona (1890), la seva obra més important.

Castellà i Raich, Gabriel

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 2 abril 1876 – 29 novembre 1959)

Historiador i folklorista.

Arxiver municipal d’Igualada, fou vice-president del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Publicà: Efemèrides igualadines (1904), Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu (1920), Vocabulari de l’ofici d’adobar pells (1932), Biografia de sor Rita Mercader (1935) i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada (1954).

Carbonell i de Soler, Pere Miquel

12 Respostes

(Barcelona, 8 febrer 1434 – 2 abril 1517)

Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II de Catalunya.

Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l’època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història.

És autor d’una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d’Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona.

Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d’inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort.

Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del segle XV.

Fou el pare de Francesc Carbonell.