Arxiu d'etiquetes: arxivers/es

Pujol i Tubau, Pere

(Ribes de Freser, Ripollès, 26 abril 1887 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 22 febrer 1962)

Historiador, paleògraf i arxiver. Estudià als seminaris de la Seu d’Urgell i de Vic, on fou deixeble de Josep Gudiol i Conill i completà els estudis especialitzats a París.

Publicà una vasta col·lecció d’estudis històrics, relacionats sobretot amb el període de l’alta edat mitjana: La paleografia visigòtica a Catalunya (1917), L’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell del 919 al 939 (1917), La comarca de l’Urgellet (1929), Notes i documents sobre construccions de retaules a l’alt país d’Urgell (1936).

Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Peray i March, Josep de

(Barcelona, 1877 – 1946)

Advocat, arxiver i historiador. Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Féu estudis a Cuba i a Barcelona.

Molt conegut com a advocat, fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut Internacional de Bibliografia de Brussel·les. El 1926 fou nomenat degà del Col·legi d’Advocats per via governativa.

Fou col·laborador del “Diario de Barcelona” i de les revistes “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica” i d'”Ortodoxon Biblion”. Creà l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28), del qual fou director.

Publicà una breu guia històrico-descritiva de les principals biblioteques del món (1911-17), Monografia històrico-descriptiva del poble i monestir de Sant Cugat del Vallès (1910), Bibliografía jurídica hispánica (1912-19), Sant Cugat del Vallès: Su descripción y su historia (1913), Jerusalén, Roma, Ravena i diverses monografies.

Pallejà i Martí, Josep

(Tarragona, 11 abril 1873 – Barcelona, 1945)

Arxiver i bibliotecari. Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.

Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari. El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya.

Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional.

Essent cap del Museu Arqueològic de Barcelona demostrà documentalment que Jaume Huguet fou l’autor del retaule del Conestable.

Monfar i Sorts, Dídac

(Barcelona, segle XVII – Terrassa, Vallès Occidental, 1652)

Historiador. Fou arxiver de la Corona d’Aragó i publicà diverses obres sobre els comtes d’Urgell, de Barcelona, i sobre els reis de la corona catalano-aragonesa.

És autor de la crònica Lo Comte d’Urgell, Jaume el Desditxat.

Miquel i Rosell, Francesc Xavier

(el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1887 – 1965)

Eclesiàstic i arxiver. Ingressà al cos d’arxius, biblioteques i museus el 1926.

Prestà serveis a diverses ciutats d’Espanya i a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Cal esmentar entre les seves principals publicacions Butlles d’Alexandre III inèdites (1935), Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1937), Liber Feudorum Maior (1945-46), i el catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Mas i Domènech, Josep

(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)

Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.

Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.

Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).

Marquès i Casanovas, Jaume

(Sant Martí Vell, Gironès, 24 juliol 1906 – Girona, 11 setembre 1992)

Arxiver i historiador. Canonge arxiver de la catedral de Girona.

Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc. Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona.

Dugué a terme una tasca important de catalogació -Museu Diocesà i arxiu de la catedral- i de publicació de temes gironins.

A part nombroses col·laboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas (amb J.M. Corominas), La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de Ampurias, El claustre de la Seu de Girona, Els jueus de Girona, Girona Vella, Maçanet de la Selva i Casals de Girona.

Madurell i Marimon, Josep Maria

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 21 juliol 1983)

Historiador i arxiver. Des del 1942 fou arxiver de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona.

Investigà sobre la vida i l’obra d’artistes catalans, la història del llibre català, oficis, comerç i història política.

De la seva copiosa obra destaca: Los seguros de vida de esclavos en Barcelona (1955), Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-58 (1963), Guadamassilers i guadamassils (1972), El paper a les terres catalanes (1972), Comandas comerciales barcelonesas de la baja Edad Media (1973), Manuscrits catalans anteriors a la impremta (1975) i Miscel·lània de notes històriques del monestir de Valldonzella (1976).

Llaris, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Destacà com a partidari de Carles d’Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d’Àustria.

En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V de Borbó. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona.

Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.

Gras i Esteva, Rafael

Deixa un comentari

(Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921)

Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona.

Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l’any 1905).

Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903).