(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Guillem Xelles.
Xelles, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1708
Vives, Jaume Joan
(Palma de Mallorca, 1624 – 1708)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb. Defensà el lul·lisme.
Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català: Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions (1645).
Vilafranca, marquesat de
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d’Alenzell. Fou confirmat el 1760 al seu nét, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de Palma de Mallorca i diputat per les Balears.
El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga.
Verger, marquesat del
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Tomàs Burguès de Safortesa i d’Olesa, diputat de Mallorca i cavaller d’Alcántara, sobre la seva propietat del verger de Vinagrella.
Continua en la mateixa família.
Ciutadella de València, la
(València, 1708 – 1901)
Fortalesa militar, feta construir per Felip V de Borbó, un cop presa la ciutat, sobre la reduïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei-arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el segle XIX.
Fou enderrocada el 1901; la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808.
Català de Montsonís, vescomtat de
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1708 per l’emperador Carles III al cavaller valencià Francesc Català i de Montsonís.
Carròs, marquesat de
(País Valencià, segle XVIII)
Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Simó Carròs i de Vilaragut Pardo de la Casta, tresorer general del Regne de València (1706), comanador de les comandes hospitaleres de Torrent i de Picanya.
Llupià i de Ballaró, Manuel de
(Perpinyà, 1626 – Barcelona, 1708)
Polític i militar; vice-governador de Catalunya. Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera.
Després de la caiguda de Vilafranca de Conflent (1632), emigrà a Barcelona. Els seus béns foren lliurats al marquès d’Aguilar.
Participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674).
Fou el pare de Joan i de Josep de Llupià i d’Agulló-Pinós.
Llar i de Pasqual-Cadell, Francesc de
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1642 – Barcelona ?, 1708)
Fill de Carles de Llar i Teixidor, i germà d’Agnès.
Descoberta la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674), pogué fugir a Catalunya, d’on fou auditor general.
Lliurà els béns confiscats als francesos de Vilafranca.
Carles II li concedí el comtat de Llar (1691).
Juncosa i Domadel, Joaquim
(Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 – Reus, Baix Camp, 1708)
Pintor. Fill de Joan. Fou monjo a la cartoixa d’Escaladei. Les seves obres, bona part de les quals perdudes, mostren una perfecta composició i un viu colorit.
Pintà per a la cartoixa de Montalegre dues grans composicions (el Naixement i la Coronació de la Verge) i realitzà decoracions per a temples de la comarques tarragonines, principalment per a Escaladei, on creà l’escola pictòrica coneguda amb el nom d’aquesta cartoixa.
Durant la seva estada a Mallorca, on hi anà castigat per la Inquisició, decorà la volta de la cartoixa de Valldemossa.
De retorn a Escaladei tingué novament problemes amb la Inquisició i decidí abandonar l’orde. Anà a Roma, obtingué el perdó del Papa i es retirà.
Dades dels Països Catalans 