(Girona, 1747 – 1818)
Il·lustrat. El 1774 fou nomenat cavaller.
Creà una colònia agrícola (Vilagaià, Bages) en uns terrenys seus; hi reuní més de vint-i-cinc colons, que reberen casa i terres, on iniciaren el conreu de vinyes i oliveres.
Regidor perpetú de Girona, fou creat noble i baró de Vilagaià el 1796.
Nomenat vicepresident de la Junta de Comerç durant l’ocupació francesa.
(Palma de Mallorca, 1894 – Tarragona, 1944)
Geòleg i agrònom. Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona.
Féu estudis sobre l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca.
Publicà nombrosos articles científics, com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas (1932) i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca (1946).
(Catalunya, 11 abril 1934 – 8 setembre 1934)
Disposició aprovada pel Parlament català, basada en el projecte redactat per Pere Coromines.
Pretenia d’estructurar en el camp català una nova classe de petits propietaris que posés fi a l’absentisme. Establia un criteri de diferenciació entre parceria i arrendament segons la participació del propietari en l’explotació. Assenyalava el caràcter emfitèutic del contracte de rabassa morta.
La llei fixava els temps del contracte en un mínim de sis anys i establia el caràcter de les explotacions, el conreu de les quals esdevindria hereditari en cas que morís el titular. El desnonament dels pagesos era interdit, per la qual cosa el contracte resultava pràcticament vitalici, excepte en el cas que el propietari passés a ocupar-se directament de l’explotació, però encara així era obligatori d’advertir-los amb dos anys d’antelació i pagar-los una indemnització per les millores a la finca i una altra equivalent a cada any de renda per cada sis que hagués durat el contracte.
El preu de l’arrendament no superaria el 4% del valor de la terra i seria calculat per unes juntes arbitrals que dirimirien els conflictes. L’accés a la propietat era previst per als pagesos que haguessin conreat la terra divuit o més anys.
Aquesta llei de tipus reformista no fou acceptada, però, per les dretes catalanes, que a través de la Lliga Catalana i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre lluitaren perquè fos anul·lada; recorregueren al govern republicà i aconseguiren que aquest impugnés la llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, que en decidí l’anul·lació, puix que estimà que el Parlament de Catalunya s’havia extralimitat amb les funcions legislatives reconegudes per l’Estatut d’autonomia.
Es considera que aquest fou un dels diversos factors de la crisi politico-social que menà als fets del Sis d’octubre (1934) a Catalunya.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 març 1853 – Pals, Baix Empordà, 2 agost 1918)
Agricultor. A la tornada de Cuba, on aplegà una fortuna notable, introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà.
L’any 1909, després d’un seguit d’enfrontaments amb el seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, contrari al conreu de l’arròs, va dirigir una campanya a través de la comunitat de regants de la sèquia del Molí de Pals, i n’aconseguí l’autorització definitiva.
(Barcelona, 1935 – 9 gener 1986)
Enòleg i polític. Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la universitat de Talença (Bordeus).
Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada. Fou el primer director (1981-84) de l’INCAVI.
És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació: Els vins de Catalunya (1980) i Els olis de Catalunya i la seva cuina (1981), en col·laboració amb Llorenç Torrado.
Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment escolta, participà activament des de l’inici de la revista “Cavall Fort” i, com a polític, fou un dirigent nacionalista molt considerat, membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i president del comitè executiu de Barcelona d’aquest partit.
(Arenys de Mar, Maresme, 21 agost 1863 – 17 febrer 1950)
Avicultor. Després de tres anys d’estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l’Escola Pràctica d’Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d’aquesta especialitat a Catalunya.
Fundador de la Societat Nacional d’Avicultura i de la revista “La Avicultura Práctica” (1897), fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles.
És autor d’una trentena d’obres de la seva especialitat, així com de l’estudi sobre els coloms missatgers Colombofilia.
(Terrassa, Vallès Occidental, 25 maig 1825 – Argentona, Maresme, 22 gener 1890)
Farmacèutic i enòleg. Els seus treballs més importants foren sobre la millora dels vins (Enología española, 1865) i sobre el conreu de la vinya (Viticultura y enología española, 1869).
Estudià també la fil·loxera i la introducció dels ceps americans, amb el llibre Memoria sobre los medios de combatir la filoxera, que fou premiat (1878) per la Sociedad Económica Matritense.
(Vic, Osona, 1811 – Barcelona, 18 octubre 1875)
Militar i agricultor. Germà de Francesc. Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès. Brigadier del cos d’enginyers.
Interessat pels problemes del camp, fou un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). Fou comissari regi d’agricultura per la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (1865).
Publicà Cartilla de agricultura (1862) i diverses memòries: Cultivo de la morera (1840), Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional (1855), Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España (1857).
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1813 – Barcelona, 1898)
Militar i tècnic agrònom. Germà de Ramon. Arribà a brigadier del cos d’enginyers.
Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1871-72), on impulsà bones iniciatives.
(Vic, Osona, 24 agost 1857 – Barcelona, desembre 1905)
Enginyer industrial. Llicenciat en ciències. Es dedicà a l’agronomia i a l’enologia.
La diputació provincial de Barcelona el pensionà per a estudiar a l’estranger i l’envià al Congrés Vitícola de Montpeller (1883).
Publicà opuscles com Caracteres de la enfermedad causada por la filoxera… (1891).
Dades dels Països Catalans 