Arxiu d'etiquetes: agrònoms/es

Llansó, Jaume

(Girona, 1806 – Barcelona, 1862)

Metge i naturalista. Durant la primera guerra carlina fou metge militar. Posteriorment exercí a Figueres i després fou catedràtic de botànica aplicada i professor de l’Escola Industrial de Barcelona.

Va dirigir “El Cultivador” (Barcelona, 1848-51). És autor de diversos escrits de divulgació sobre l’agricultura i de teorització sobre els bancs agrícoles.

Obres principals: Lecciones elementales de botánica (1842), Catecismo d’agricultura (1850) i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas (1856).

Juncosa i Mestre, Josep

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1775 – 10 maig 1841)

Poeta popular. Era agricultor.

Afeccionat de natural a la poesia, escriví moltes composicions en castellà i en català. La major part restaren inèdites.

Janini i Janini, Rafael

Deixa un comentari

(Tarragona, 21 octubre 1866 – València, 23 agost 1948)

Enginyer agrònom i escriptor. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de València, i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat.

Organitzà el Servei Vitícola (1906-18) de València, creat per combatre la fil·loxera. Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat.

Va publicar nombrosos articles sobre temes agrícoles i, entre altres monografies, excel·leix Árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia.

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

1 Resposta

(Catalunya, 1985 – )

(IRTA)  Empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Centra l’activitat en l’investigació científica i la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentàries i que ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat.

Pretén impulsar la innovació tecnològica basada en l’avenç científic, i facilitar-ne l’aplicació per part dels agents econòmics, com a possibilitat de contribuir a la modernització i al desenvolupament econòmic del sector agroalimentari de Catalunya, alhora que intenta coordinar els sectors públic i privat.

Per a assolir els seus objectius duu a terme les funcions de recerca i desenvolupament experimental; de transferència tecnològica; de recerca contractual, i d’assistència tècnica i formació especialitzada.

Té diversos departaments o centres operatius dividits en centres propis (Centre de Cabrils, Centre Mas Bové, Centre de Tecnologia de la Carn, Centre de Control Porcí, Estació Experimental de l’Ebre, Centre Experimental del Prat, Unitat de Sanitat Animal i Unitat de Cunicultura) i centres concertats.

Publica també un butlletí informatiu.

Enllaç web: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

Institut Català del Crèdit Agrari

Deixa un comentari

(Catalunya, 1984 – )

(ICCA)  Organisme autònom financer. Adscrit al departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Fou modificat el 1988.

Les seves funcions són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries de Catalunya, i promoure la millora del medi rural.

Per tal de portar a terme les esmentades funcions, pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques, subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i canalitzar-ne els recursos.

Enllaç web: Institut Català del Crèdit Agrari

Institut Agrícola Català de Sant Isidre

33 Respostes

(Barcelona, 22 maig 1851 – )

Institució. Fundada pels propietaris rurals de Catalunya -sobretot els grans propietaris del camp català-, en defensa de llurs interessos i per al foment i el desenvolupament de l’agricultura. El 1860 organitzà les primeres càtedres d’agronomia, química aplicada i zootècnia.

Si bé en un principi s’oposà al caciquisme, després seguí una línia clarament dretana i s’oposà a les reivindicacions de la pagesia i dels rabassaires (llei de contractes de conreu del 1934), bo i mantenint una visió pairalista sobre els problemes del camp català.

Poc després de la seva constitució publicà la “Revista d’Agricultura Pràctica, Economía Rural, Horticultura y Jardinería”, que més tard fou substituïda per la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro” i “La Pagesia”.

L’any 1856 creà el “Calendari del Pagès”. El 1993 s’afegí a la nòmina de les seves revistes “La Drecera”, d’actualitat en el sector.

Aquest mateix any es fusionà amb el Sindicat de Pagesia i Joves Agricultors.

Enllaç web: Institut Agrícola

Institució Catalana d’Estudis Agraris

Deixa un comentari

(Catalunya, 1979 – )

(ICEA)  Associació creada per a l’estudi de l’agricultura catalana, impulsar-ne les investigacions i difondre’n els estudis especialitzats.

És filial, adscrita a la secció de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Enllaç web: Institució Catalana d’Estudis Agraris

Girona i Trius, Pere Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 gener 1877 – Barcelona, 13 setembre 1952)

Publicista. Perit agrícola, doctorat en dret (1897) i llicenciat en ciències i en farmàcia (1911).

Director (des del 1918) de la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i de la biblioteca d’aquesta institució. El 1928 fou president i vicepresident de la Federació Agrícola Catalano-Balear.

Col·laborà a la fundació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i creà, al Masnou, la col·lecció ampelogràfica per al millorament de les diverses varietats de ceps.

Fou desposseït per la Dictadura de Primo de Rivera de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de la Mancomunitat (1924).

Publicà dues novel·les: La plaça de Sacanell (1899) i El meu amic Modest (1933). La seva bibliografia de temes agrícoles comprèn els títols Compendio de agricultura moderna, Vocabulari català d’Agricultura i Indústries, La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones i Lecciones de viticultura y enología.

Gilabert i d’Alentorn, Francesc de

Deixa un comentari

(Foradada, Noguera, 1559 – 1638)

Tractadista político-econòmic. Senyor de la baronia d’Àger, era un gran propietari de la regió de Lleida i es dedicà al conreu de la terra.

Residí ordinàriament a Tamarit de Llitera i fou diputat de la Generalitat de Catalunya.

Va escriure De la verdadera nobleza. Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña, inclinación de sus habitantes y su gobierno (1616), obra interessant per conèixer la vida catalana de l’època, i Agricultura práctica (1626).

Frias i Fontanilles, Isidor

Deixa un comentari

(el Vendrell, Baix Penedès, 8 abril 1847 – Reus, Baix Camp, 3 gener 1890)

Escriptor. Era perit agrònom, llicenciat en filosofia i lletres i en dret civil i canònic. Es dedicà a l’ensenyament.

Publicà assaig en castellà i poesia en català, a més d’algunes obres per al teatre. Els seus poemes foren reunits en el volum titulat Poesies sèries, festives, humorístiques i satíriques (1889).