Arxiu d'etiquetes: 1976

Centre de Treball i Documentació

Deixa un comentari

(Barcelona, 1976 – )

(CTD)  Centre d’estudis. Fundat al caliu de la darrera ofensiva antifranquista, per constituir un nucli interdisciplinari d’anàlisi i de debat en el terreny de les ciències socials, amb voluntat de vincular-se a les lluites per l’emancipació social i nacional.

La primera de les seves tasques fou l’organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un col·loqui sobre la guerra civil.

Es dotà de la revista “Quaderns del Centre de Treball i Documentació“, que tingué una durada efímera (1981).

Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent.

Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme (1987) que es publicà amb el títol Franquisme. Sobre resistència i consens a Catalunya (1938-1959) (1990), la coorganització del I Col·loqui Interdisciplinari sobre el Primer Franquisme (1990) i les tres edicions del Memorial Octavi Pellissa (1994-96), la darrera dedicada a la transició política espanyola.

Centre Català -partit, 1976/78-

5 Respostes

(Barcelona, 1976 – 1978)

Partit polític. Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals J. Mas i Cantí -president-, J. Molins i Amat -secretari general-, C. Ferrer i Salat i C. Güell i de Sentmenat.

Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai del centre-dreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya.

El 1978 s’integrà en la nova Unió de Centre de Catalunya.

Catalunya Exprés

2 Respostes

(Barcelona, desembre 1976 – desembre 1980)

Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí.

Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se.

Castillo i Yurrita, Albert del

Deixa un comentari

(Oñati, País Basc, 3 juliol 1899 – Barcelona, 26 març 1976)

Arqueòleg i historiador. Llicenciat a Barcelona (1919) i doctorat a Bolonya (1923), fou catedràtic i secretari de la Universitat Autònoma de Barcelona, i, des del 1942, de la Universitat de Barcelona.

Fundador i director del Museu de Tossa (1935), conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (1931-50) i director del Museu Romàntic de Vilanova i la Geltrú i del de Sitges (1951).

Els darrers anys de la seva vida inicià a la Península els estudis d’arqueologia medieval.

És autor de La cultura del vaso campaniforme (1928), La Costa Brava en la antigüedad (1939), Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibèrica (1943), La Barcelona de Menéndez y Pelayo (1956), i d’altres obres en col·laboració.

Castells i Roca, Eduard

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 12 desembre 1898 – París, França, 18 gener 1976)

Pintor. Deixeble d’Ignasi Mallol. Es presentà, el 1941, a Barcelona, i concorregué al Primer i al Segon Saló d’Octubre (1948 i 1949).

Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada. El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella.

Ha conreat també la pintura rural (església de Sant Joan, de Valls).

Candel i Vila, Rafael

Deixa un comentari

(Pamplona, Navarra, 14 agost 1903 – Madrid, 9 febrer 1976)

Geoquímic. Fou un dels fundadors de l’Institut-Escola de Barcelona (1932), i dirigí l’Institut Ausiàs Marc (1933-39).

Exiliat a França, li fou concedit el títol d’enginyer geòleg de l’Escola Superior del Petroli i dels Combustibles Líquids de la Universitat d’Estrasburg.

De nou a Barcelona, guanyà el premi Enric de Larratea, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’obra Jaciments petrolífers dels Pirineus Orientals (1950).

Col·laborà amb Alfred Kastler, premi Nobel de Física (1966), del qual fou ajudant a Bordeus. Ocupà la càtedra de geoquímica a la Universitat de Barcelona.

És autor de nombrosos treballs d’investigació i de traduccions.

Calvet i Pascual, Enric

2 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 14 març 1884 – Barcelona, 11 desembre 1976)

Químic i publicista. Germà d’Agustí “Gaziel”. Es doctorà en farmàcia el 1906 i es llicencià en dret.

Fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú (1916-28) i de Terrassa (1928-40) i en fou separat el 1940. Un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona (1910).

Introduí la radiodifusió a Catalunya; el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya, i director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana (EAJ 13).

És autor de Química general aplicada a la industria… (1930), sovint reeditada, Las maravillas del cosmos (1950) i Iniciación de la observación astronómica visual y geográfica (1968), a més de nombroses traduccions d’obres científiques franceses i alemanyes.

Bertran i Oriola, Manuel

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, 1901 – Barcelona, 1976)

Poeta. Ha conreat la poesia religiosa en diàlegs i meditacions que denoten una influència de Ramon Llull, Joan de la Creu i la patrística: Jesucrist amb mi (Viola dels Jocs Florals del 1934), Comunió (1945), Cantata de Nadal (1947), Quaresma (1949) i Ciutat de Déu (1957, premi Ciutat de Barcelona 1955).

Bernades i Viusà, Vicenç

1 Resposta

(Barcelona, 3 juny 1896 – 15 octubre 1976)

Periodista i polític. Cronista esportiu d’“El Poble Català” (1912), fou redactor de “La Publicitat” (1922) i de “La Humanitat” (1932). Fou fundador de “Catalunya Esportiva” (1918) i codirector de “L’Esport Català” (1925-27).

Fou redactor de les agències d’informació Havas i Fabra i regidor de Barcelona per l’Esquerra Republicana (1934-36).

Ha publicat Macià no ha traït (1931), Perspectives econòmiques (1935), Estampes de l'”Uruguai”, la presó flotant (1935) i Les finances municipals en 18 mesos de guerra (1938).

El 1939 s’exilià a Cuba i tornà a Barcelona el 1957. Col·laborà, amb pseudònim, a la premsa barcelonina.

Deixà inèdita una biografia de Ramon Pintó, català, heroi nacional de la independència cubana.

Ballet Contemporani de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1976 – )

Agrupació. Fundada per una sèrie de ballarins i coreògrafs com Dinora Valdívia, Amèlia Boluda i Anselm García, entre d’altres.

Destaquen entre els seus muntatges Andromaca Temporal (1977), Mida imatge de la mort (1980), Cal·ligrama (1986), Temperaments (1994) o La imaginació al poder (1996).