(Girona, 1976 – )
Revista de prehistòria i arqueologia. Editada pel Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, pertanyent al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Pren el seu nom de la ciutat de Cípsela, esmentada en el periple d’Aviè.
S’hi ha publicat principalment treballs sobre Catalunya.
Enllaç web: Cypsela
(Catalunya, 1974 – 1 novembre 1976)
(CSC) Organització política.
Sota la direcció de Joan Reventós esdevingué, juntament amb altres grups, el Partit Socialista de Catalunya-Congrés.
(Catalunya, 1976 – 1989)
Grup filosòfic. Integrat per X. Rubert i de Ventós, Eugeni Trias, Jordi Llobet i Antoni Vicens (substituït el 1979 per Josep Ramoneda).
Des del 1976 imparteix un curs lliure i para-universitari de filosofia sobre temes diversos i amb la col·laboració de diferents professors convidats.
Els tres primers cursos, fets a l’Escola Eina, donaren lloc als corresponents volums. Des del 1980 els cursos s’han fet al Casal de Sarrià.
(Catalunya, 1976)
Film. De caràcter emblemàtic per la seva funció de pioner de la producció cinematogràfica nacional després de la mort de Franco.
Realitzat per Antoni Ribas sobre un guió d’ell mateix i de Miquel Sanz, el film parteix de l’òptica d’una família burgesa catalana i reconstrueix els principals esdeveniments històrics des de la pèrdua de les colònies espanyoles fins la Setmana Tràgica, encara que la manca de pressupost suficient per tan ambiciós projecte propicia en l’espectador una adhesió més emocional que no pas objectiva.
La fotografia és de Teo Escamilla, la banda musical és obra de Manuel Valls i Gorina i fou interpretada principalment per Xavier Elorriaga, Pau Garsaball, Adolf Marsillach i J.L. López Vázquez.
(Barcelona, 1976 – )
(CTD) Centre d’estudis. Fundat al caliu de la darrera ofensiva antifranquista, per constituir un nucli interdisciplinari d’anàlisi i de debat en el terreny de les ciències socials, amb voluntat de vincular-se a les lluites per l’emancipació social i nacional.
La primera de les seves tasques fou l’organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un col·loqui sobre la guerra civil.
Es dotà de la revista “Quaderns del Centre de Treball i Documentació“, que tingué una durada efímera (1981).
Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent.
Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme (1987) que es publicà amb el títol Franquisme. Sobre resistència i consens a Catalunya (1938-1959) (1990), la coorganització del I Col·loqui Interdisciplinari sobre el Primer Franquisme (1990) i les tres edicions del Memorial Octavi Pellissa (1994-96), la darrera dedicada a la transició política espanyola.
(Barcelona, 1976 – 1978)
Partit polític. Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals J. Mas i Cantí -president-, J. Molins i Amat -secretari general-, C. Ferrer i Salat i C. Güell i de Sentmenat.
Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai del centre-dreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya.
El 1978 s’integrà en la nova Unió de Centre de Catalunya.
(Barcelona, desembre 1976 – desembre 1980)
Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí.
Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se.
(Oñati, País Basc, 3 juliol 1899 – Barcelona, 26 març 1976)
Arqueòleg i historiador. Llicenciat a Barcelona (1919) i doctorat a Bolonya (1923), fou catedràtic i secretari de la Universitat Autònoma de Barcelona, i, des del 1942, de la Universitat de Barcelona.
Fundador i director del Museu de Tossa (1935), conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (1931-50) i director del Museu Romàntic de Vilanova i la Geltrú i del de Sitges (1951).
Els darrers anys de la seva vida inicià a la Península els estudis d’arqueologia medieval.
És autor de La cultura del vaso campaniforme (1928), La Costa Brava en la antigüedad (1939), Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibèrica (1943), La Barcelona de Menéndez y Pelayo (1956), i d’altres obres en col·laboració.
(Valls, Alt Camp, 12 desembre 1898 – París, França, 18 gener 1976)
Pintor. Deixeble d’Ignasi Mallol. Es presentà, el 1941, a Barcelona, i concorregué al Primer i al Segon Saló d’Octubre (1948 i 1949).
Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada. El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella.
Ha conreat també la pintura rural (església de Sant Joan, de Valls).
(Pamplona, Navarra, 14 agost 1903 – Madrid, 9 febrer 1976)
Geoquímic. Fou un dels fundadors de l’Institut-Escola de Barcelona (1932), i dirigí l’Institut Ausiàs Marc (1933-39).
Exiliat a França, li fou concedit el títol d’enginyer geòleg de l’Escola Superior del Petroli i dels Combustibles Líquids de la Universitat d’Estrasburg.
De nou a Barcelona, guanyà el premi Enric de Larratea, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’obra Jaciments petrolífers dels Pirineus Orientals (1950).
Col·laborà amb Alfred Kastler, premi Nobel de Física (1966), del qual fou ajudant a Bordeus. Ocupà la càtedra de geoquímica a la Universitat de Barcelona.
És autor de nombrosos treballs d’investigació i de traduccions.
Dades dels Països Catalans 