(Catalunya, 1976 – 1985)
Organisme. Creat per tal de promoure una política educativa catalana per part dels educadors i dels polítics.
Sorgí com a resposta al projecte d’escola pública de l’Escola d’Estiu del 1975.
(Barcelona, 8 juny 1891 – 17 desembre 1976)
Compositor. Compongué sardanes, cançons i peces corals. Algunes d’elles eren d’inspiració religiosa, així com un Te Deum remarcable, per a orquestra i cinc solistes.
Publicà bon nombre de treballs crítics.
(Barcelona, 1900 – 1976)
Cartògraf. Formà part del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona. Soci del Club Excursionista de Gràcia.
Col·laborà amb editorials com Alpina i Montblanc, per a les quals feu nombrosos mapes i itineraris d’excursions, i col·laborà en l’elaboració dels mapes per a marxes d’orientació i regularitat. És autor del capítol sobre cartografia de l’Enciclopèdia de l’Excursionisme, de Josep Iglésies (1965).
Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme.
(Barcelona, 1909 – 1976)
Orfebre i pintor. Ha efectuat la decoració de gran nombre d’esglésies i capelles.
Ha realitzat també moltes obres d’orfebreria -calzes, custòdies, reliquiaris-, entre les quals figuren peces destinades als papes Pius XI i Pius XII.
(Reus, Baix Camp, 24 octubre 1917 – 1976)
Poeta. De formació autodidàctica.
Influït per Carles Riba i Josep Vicenç Foix, publicà Gamma (1946), Desfent silencis (1950), Els set pecats capitals (1963), Declaro pertot i enlloc (1963) i No us dono el braç a tòrcer (1976).
(Berga, Berguedà, 18 octubre 1910 – 21 gener 1976)
Eclesiàstic i escriptor.
Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 4 febrer 1892 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 maig 1976)
Soprano. Gairebé especialitzada en el lied, debutà en aquest gènere el 1913, a Barcelona.
Fins al moment de les seves actuacions amb l’Orquestra Pau Casals, participà en tots els actes musicals més importants celebrats a Catalunya, tant al si de l’Associació Wagneriana com al Gran Teatre de Liceu.
Col·laborà amb directors com Lamote de Grignon, Manuel de Falla i l’esmentat Pau Casals. També cantà per a l’Associació Obrera de Concerts.
Actuà en molts indrets de l’estranger, especialment a París, i fou professora del Conservatori del Liceu de Barcelona.
(Barcelona, 12 desembre 1903 – 10 febrer 1976)
Metge dermatòleg. Fou el fundador i director de l’Institut de Patologia Cutània.
Col·laborà en més de 200 publicacions, moltes de les quals aparegueren en els Anales de la Academia de Ciencias Médicas (1930-35).
(Catalunya, 4 juliol 1976 – Poblet, Conca de Barberà, 12 setembre 1976)
Iniciativa política unitària. Nom donat a cinc recorreguts que, per arreu de Catalunya -amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya Nord-, efectuaren diversos manifestants que tenien que confluir a Poblet, com a suport a les reivindicacions nacionals i democràtiques de l’Assemblea de Catalunya, seguint una iniciativa de Lluís M. Xirinacs i Pax Christi.
Aquestes columnes tingueren moltes dificultats, amb una forta repressió policial i de l’extrema dreta.
A l’arribada a Poblet només uns pocs marxants pogueren entrar al monestir, ja que la guàrdia civil i la policia vigilaven els voltants. A Montblanc hi hagué una actuació desmesurada de les forces d’ordre públic contra les columnes que hi estaven retingudes.
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 setembre 1896 – Matadepera, Vallès Occidental, 8 juny 1976)
Gravador. Especialitzat en el boix. Un dels més sensibles representants de la placidesa noucentista, col·laborà a “L’Almanac de les Arts” (1924-25).
Il·lustrà goigs, L’aire daurat, de Marià Manent (1928), i un Quixot per a una societat de bibliòfils de Nova York (1933).
El 1937 dissenyà el paper moneda de l’ajuntament de Sabadell.
Ha conreat també la pintura mural, l’escultura, la ceràmica i l’orfebreria.
Dades dels Països Catalans 