Arxiu d'etiquetes: 1954

Arribas i Cabrejas, Alfred

Deixa un comentari

(Barcelona, 1954 – )

Arquitecte. La seva activitat ha estat algunes vegades associada amb el dissenyador Xavier Mariscal.

Entre les seves obres, d’estètica molt personal i tecnològicament avançada, destaquen la discoteca Louie Vega, premi FAD de l’opinió del 1989, el remodelatge de les torres de la porta d’Àvila del Poble Espanyol de Barcelona i el bar Barna Crossing de Fukuoka, al Japó, país on ha realitzat diversos obres, així com a la Xina i a Frankfurt (1996-97), on col·laborà amb l’artista Joan Brossa.

A Catalunya cal esmentar la discoteca Gran Velvet a Montigalà, Badalona (1991-93).

Anglo-Catalan Society, The

4 Respostes

(Anglaterra, 1954 – )

Associació acadèmica. Fundada per tal de promoure les diverses manifestacions culturals catalanes, i formada per professionals britànics, catalans residents a la Gran Bretanya i representants d’altres països.

Promou l’intercanvi de joves investigadors catalans i britànics i va oferir un premi anual als Jocs Florals fins al 1975. Des del 1977, publica també monografies.

Aliberch i Tort, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1874 – 14 agost 1954)

Poeta. Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona.

Alternà el seu ministeri amb col·laboracions poètiques i periodístiques a “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc.

Hom aplegà les seves Poesies, de tema religiós, en un quadern de “Lectura Popular”.

Aldea i Pérez, Mercè de l’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1954)

Actriu. Treballà a la ràdio, al teatre (La mare màscara i Nocturs encontres, de Joan Brossa) i al cinema (La filla del mar, d’Àngel Guimerà).

Morí d’accident a l’Aeroclub de Sabadell mentre preparava la Santa Joana de Bernard Shaw.

Agrupació Dramàtica de Barcelona

10 Respostes

(Barcelona, 1954 – 1963)

(ADB)  Grup de teatre independent. Inscrit, fins al 1962, al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Dirigit successivament per Lluís Orduna, Pau Garsaball, Montserrat Julià, Jordi Sarsanedas i Frederic Roda, que li dóna una orientació eclèctica, d’obertura a totes les tendències.

Fou un primer intent de teatre nacional i tingué un paper decisiu en la renovació de l’escena catalana, amb traduccions i obres catalanes.

Patrocinà la col·lecció “Quaderns de Teatre de l’ADB”, editada per Joaquim Horta.

Palau i Dulcet, Antoni

2 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 20 desembre 1867 – Barcelona, 30 novembre 1954)

Llibreter, bibliògraf i escriptor. Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n’obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental Manual del librero hispano-americano (1923-27), molt acrescuda en una segona edició (1948-76) pel seu fill Agustí: vint-i-set volums i uns 375.000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la península Ibèrica i a Hispanoamèrica. Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit.

Publicà també, des del 1901 una sèrie titulada Teatro antiguo y moderno, que comprenia quaranta-set volums, El año literario y artístico de Barcelona (1895), La biblioteca del marquès de Llió (1909), Bibliografia de la Conca de Barberà (1915), Bibliografia cronològica de Balmes (1915), La Corona d’Aragó i sos antics dominis: Catalunya, València, Balears, Sardenya, Nàpols i Sicília (1916), Bibliografía de Cervantes (1924), La vespra de Sant Joan a Montblanc (1927), La Setmana Santa a Montblanc (1928) -la majoria són opuscles- i Ordinacions de Prenafeta, Miramar, Figuerola i Montornés (1930), Guia de Montblanc (1931), Guia de Poblet (1931), Guia de la Conca (1932) i les pàgines testimonials Memòries d’un llibreter català (1935) -edició castellana de 1949-, ultra Memorias de libreros (1949).

Fou declarat fill predilecte de Montblanc (1949).

Duran i Ventosa, Lluís

12 Respostes

(Barcelona, 24 desembre 1870 – 18 desembre 1954)

Polític, advocat i periodista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Raimon, Manuel i Claudi.  Doctorat en lleis el 1891, fou redactor de política de “La Renaixensa” d’ençà del 1888.

Establí relació amb Prat de la Riba des de la presidència a la secció de dret del Centre Escolar Catalanista (1889-90). Fou secretari de la Lliga de Catalunya i, després, del consell permanent de la Unió Catalanista.

Passà, amb el grup de “La Veu de Catalunya”, a formar el Centre Nacional Català (1899); després a la Lliga Regionalista (1901), de la qual fou secretari i, posteriorment, membre destacat de la Comissió d’Acció Política. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona (1906-10 i 1916-20). Com a diputat provincial (1913), i al costat de Prat de la Riba, contribuí al moviment per la Mancomunitat, de la qual fou conseller de Foment.

Fou alcalde provisional de Barcelona el 1917, durant l’Assemblea de Parlamentaris i la vaga general d’agost, i fou senador durant el període 1919-21 i l’any 1923. Durant la República, fou diputat del Parlament català (1932), i novament regidor de Barcelona el 1933. Fora del país durant la guerra civil, tornà per exercir l’advocacia.

A part de la seva producció jurídica, hom pot esmentar-ne les obres Regionalisme i federalisme (1905), Els polítics (1927) i La esencia de los nacionalismos (1939).

Casals i Vidal, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 juny 1880 – 25 agost 1954)

Polític. Viatjant de comerç. Membre de la Unió Catalanista, formava part de l’entitat Gent Nova i col·laborà estretament amb Domènec Martí i Julià. Escriví a “Gent Nova”, “Renaixement” i “La Nació”.

A l’època dels enfrontaments entre el Sindicat Únic i el Sindicat Lliure intervingué en un comitè creat per tal d’evitar les violències. Llevat de l’època de la Dictadura de Primo de Rivera, fou president del CADCI (1920-32).

Conseller de Treball i d’Assitència Social de la Generalitat (1932), s’afilià a Esquerra Republicana. Havia presidit l’entitat Vil·la de Salut l’Aliança.

Carreras i Artau, Tomàs

3 Respostes

(Girona, 3 abril 1879 – Barcelona, 23 octubre 1954)

Filòsof, advocat i etnòleg. Germà de Joaquim. Estudià dret a Barcelona i es féu conèixer per les conferències pronunciades a l’Ateneu Barcelonès sobre Composicions ètiques i jurídiques a Espanya. Fou catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona (1912-49). Fundà l’Arxiu de Psicologia Col·lectiva i Ètica Hispanes, que més tard esdevindria l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Col·laborà amb Serra i Húnter i Ramon Turró a la Societat Catalana de Filosofia, dependent de l’Institut d’Estudis Catalans.

Les seves doctrines revelen una actitud sorgida contra l’escola sociològica francesa, d’ascendència comtiana, a la qual censurava l’intent de convertir l’estudi de la realitat eticosocial en una ciència natural positiva. Publicà valuoses investigacions sobre filòsofs, juristes i metges: Orígenes de la filosofía de Raimundo Sibiuda (1928), Luis Vives (1942), Balmes y la filosofía de la historia (1947).

Altres obres seves són: Demostración del principio de casualidad por el principio de contradicción (1897), Manual per a les recerques d’etnografia de tot Catalunya (1922), Introducció a la història del pensament filosòfic a Catalunya (1931), Historia de la filosofía española (2 volums, 1939) i Estudios sobre médicos-filósofos españoles del siglo XIX (1952). És també autor de la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (1939-43), escrita en col·laboració amb el seu germà Joaquim. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1918).

Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l’ajuntament de Barcelona (1943-53); impulsà la creació de l’Orquestra Municipal de Barcelona (1944) i diversos museus, com el Museu Etnològic.

Cardús i Ros, Salvador

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 12 juny 1954 – )

Sociòleg i periodista. Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976 i 1981, respectivament), fou professor de sociologia a la UAB. Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals, especialment el catalanisme polític.

Entre les seves publicacions cal esmentar Plegar de viure (1981), Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna (1985), Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992 (1995), Interdependència territorial i vertebració política. La premsa diària a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya 1976-1996 (1998) i El desconcert de l’educació (2000). A més, ha col·laborat en diverses obres col·lectives: La mirada del sociòleg (1999), Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·leni (2000), etc.

Com a periodista, fou fundador i director de la revista “Crònica d’Ensenyament” (1987-88), sotsdirector del diari “Avui” (1989-91), i col·laborà regularment en la premsa (part dels seus articles han estat publicats en llibres, com Algú sap cap a on anem? i Concili amb folre i manilles. L’Església catalana ha través del seu concili. Ha estat guardonat amb diversos premis.