Arxiu d'etiquetes: 1954

Recasens i Mercadé, Josep

(Reus, Baix Camp, 15 març 1883 – 6 setembre 1954)

Polític socialista. Germà d’Eduard i de Francesc.

El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català.

Col·laborà en la fundació, el 1923, de “Justícia Social” i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió d’aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33.

Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme, per més que n’intentés una sistematització divulgadora.

El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.

Morera i Franco, Maria

(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)

Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.

Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.

Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

Foren germanes seves:

  • Elvira Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1903)  Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
  • Josepa Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1908)  Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

Montaner i Martorell, Josep Maria

(Barcelona, 8 setembre 1954 – )

Arquitecte i crític. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1977), de la qual en fou professor.

Especialitzat en arquitectura neoclàssica i contemporània, ha publicat L’ofici de l’arquitectura (1983), Arquitectura industrial a Catalunya. Del 1732 al 1929 (1984) i Los museos de la última generación (1986).

Masferrer i Vernis, Francesc Maria

(Vic, Osona, 6 gener 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)

Advocat i polític. Fundador, juntament amb Oriol Anguera de Sojo, de la Unió Jurídica de Catalunya. Representant de Catalunya als congressos de minories nacionals.

Fou un dels fundadors (1930) del “Diari de Vic”, que també dirigí.

Era membre del consell del Partit Catalanista Republicà.

Mas i Mascaró, Joan

(Vilassar de Mar, Maresme, 2 novembre 1892 – Figaró-Montmany, Vallès Oriental, 28 octubre 1954)

Gravador, dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i s’especialitzà en el gravat.

Gravà moltes vistes de Barcelona i també de Palma de Mallorca.

Una planxa, feta en colors, de Santa Maria del Mar, és considerada com la primera d’aquest tipus a Espanya.

Martí i Muntaner, Enric

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)

Escriptor. Visqué molts anys a la Pampa, on traduí al català, en vers, Martín Fierro (1936), de José Hernández, i Santos Vega (1956), de Rafael Obligado.

Col·laborà en les revistes “Ressorgiment” i “Catalunya” de Buenos Aires.

Deixà inèdita la versió, també en vers, de Tabaré, de Juan Zorrilla de Sanmartín. Publicà Passen els bàrbars (1938), versos d’un abrandat antifeixisme.

Llurba i Tost, Rossend

(el Vilosell, Garrigues, 30 novembre 1887 – Barcelona, 21 març 1954)

Escriptor teatral i poeta. Autor de consum, publicà una vintena d’obres en català: Drama d’amor, Pasqua florida o les caramelles, La Costa Brava, etc.

Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l’època daurada d’aquest gènere.

Llorach i Dolsa, Isabel

(Barcelona, 1874 – 5 setembre 1954)

Figura destacada de la vida social i cultural barcelonina. Filla del metge Pau Llorach i Malet -creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona)-, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat (Segarra).

Presidí el Conferentia Club (1929), el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus. Fou membre de l’Associació Wagneriana.

Col·laborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila.

Lebrero i Stals, Josep

(Barcelona, 1954 – )

Crític d’art i comissari d’exposicions. Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d’on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com “Lápiz” o “Balcón”, i internacionals.

Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes, al Centre d’Art Santa Mònica (1990), Tierra de nadie, a l’Hospital Real de Granada (1992), Toponimias (8) Ocho ideas del espacio (1994), al centre cultural de la Fundació La Caixa de Madrid.

Des del 1996 fou el cap d’exposicions del MACBA.

Laye

(Barcelona, 1950 – 1954)

Revista cultural, de periodicitat irregular. Editada per la delegació provincial del Ministeri d’Educació. Publicà 24 números.

En la seva última època prengué un aire liberal i crític, animada per Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, Josep M. Castellet, Jaime Gil de Biedma, Manuel Sacristán i Carles Barral, entre altres.

La posició independent dels seus redactors provocà la suspensió de la revista.