(València, 6 març 1492 – Bruges, Bèlgica, 6 maig 1540)

Humanista i filòsof, d’origen jueu. Estudià filosofia a París i fou professor a Lovaina i a Oxford. Un dels principals representants de l’humanisme renaixentista europeu. Criticà durament l’abús que l’escolasticisme feia de la dialèctica fins al punt de convertir les ciències naturals en metafísica.

Per resoldre aquest problema proposà un estudi crític de l’objecte i del camp d’investigació de cada ciència, deixant de banda el mètode deductiu i retornant al veritable mètode aristotèlic. Pot ésser considerat un precursor de la filosofia empírica i de la moderna psicologia de l’observació.

Obres principals: De disciplinis (1531), que inclou el De causis corruptarum artium i el De tradentis disciplinus; De anima et vita (vers 1538).